Que us creieu, que no hi havia hagut setmana Trempapics aquest any? O i tant!!!
Nosaltres no som homes i dones de tradicions imposades, però les nostres pròpies són i seran uns moments de llibertat i felicitat difícils d'explicar, i per això mateix, perquè neixen de la nostra llibertat, es converteix en quelcom mes que una setmana a la muntanya, i molt més que una tradició.
Aquest any (bé, l'any passat ja...:-P) l'excusa triada va ser la Senda de Camille, teníem bones referències i no ens defraudà pas, ens al contrari, una setmana caminant per indrets plens de màgia, paisatges evocadors, i sobretot, una companyia que ja se sabia extraordinària i que va ser complimentada per unes companyes i companys trobats a la Senda, més que magnífics.
Seguint les passes de l'últim ós autòcton del Pirineu, vam respirar glopades de vida, per poder continuar lluitant.
Track utilitzat
Fotus Aka
Fotus Potaverda
SaluT i Muntanya!!!
2 comentaris:
Com sempre, un muntatge més que magnífic per deixar bona constància d'una vivència ben maca que de ben segur mai oblidareu... no us trobeu taaaaaant a faltar. Madrid no està tan lluny!!! Heheheheeeeee... ;p
Gràcies txilla! Ja veus, la muntanya que m'inspira.
Sort que la tenim aprop ;)
Publica un comentari a l'entrada