1ª Cursa de Muntanya de l'Arboç

El 30 de Març del 2014 es celebrava la 1ª Cursa de Muntanya de l'Arboç, un esdeveniment que ens va picar la curiositat a un bon grapat de Trempapics, alguns pensant ja en la preparació per la Marxa de les Carenes que s'apropava inexorablement, i d'altres com a repte personal.

Ens va fer un dia passat per aigua, un xirimiri pixador ens remullaria gran part de la jornada, però ja ficats en la competició no molestava gaire, i a alguns ens va fer més agradable i disfrutona si cap l' experiència.

Hi havia dos modalitats, una de 14 km. (la qual podies fer corrent o caminant) i un altre de 30 km. (al galope), totes i tots es van apuntar a la de 14 km., menys un matxaca (jo mateix) que vaig provar la de 30 km. (uns dies abans havia fet el briefing i les sensacions van ser molt bones)
La sortida dels de 30 km. és feia una hora abans, o sigui que ja portava una horeta suant la cansalada quan la resta de Trempapics començaven a trotar per les muntanyes de L'Arboç.

Tots ho vam gaudir a tope, caminant, trotant o galopant, que era del que es tractava, el recorregut era prou bo, amb pistes i corriols, que feien molt ràpida i amena la prova, i l' organització chapeau!!!

Un cop acabada la prova ens vam dedicar a xerrar de tot plegat mentre ens menjàvem l'entrepà de butifarra i ens bevíem la birreta fresqueta a l'indret habilitat per la organització.

Una experiència que ens va deixar un bon sabor de boca, per repetir!!! :-)

Reportatge Fotogràfic Briefing
Reportatge Fotogràfic Cursa
Track 14 km.
Track 30 km.

SaluT i Muntanya!!!

Cap d'any a la Muntanya, que celebrem 200 Entrades!!!

El dia 31 de Desembre, per tant últim dia de l'any, el vam passar al nostre territori, la muntanya, va ser un bonic colofó d'un any irregular, muntanyament parlant.
Va ser un dia asoleiat i ventós, redescubrint noves zones pels voltants de la Serra del Montmell (Puig de la Cova 762 m.)



Track recorregut
Reportatge Fotogràfic


També celebrem les 200 entrades amb el present escrit, molt desnivell i kilòmetres explicats i impregnats d'alegria i emoció...

I encara hi han tantes muntanyes per visitar, grans espais per veure, kilòmetres que recorrer, desnivells per pujar i baixar, sol i pluja, vent i neu, calor i fred, i vida, molta vida.
Intentaré explicar-ho de la millor manera possible, perquè els records no se'ls emporti el vent ja que em sento orgullós de cada passa donada a la muntanya.

Estic content perquè la guspira crema més que mai al meu cap i a les meves cames, perquè tinc gent propera que sé que m'acompanyarà tota la vida per aquests terrenys d'aventura, i perquè i a muntanyes infinites i infinita alegria per abastar-les.

Que segueixi girant la roda, sempre endavant!



SaluT i Muntanya!!!

Roooaaarrrrr!!!!!!!!

Excursió al Puig de Sant Antoni (409 m.) desde el poble d'Albinyana, situat a la comarca del Baix Penedés.

Un bonic dia de les darreries de Març, perfecte per caminar per aquestes caloroses contrades, desde el poble s'agafa el GR92 fins arribar a la ermita de Sant Antoni de Pàdua, d'allí un corriolet puja fins la carena on ens espera al cap de poc el vèrtex geodèsic d'aquest cimet penedesenc, malgrat la poca alçaria una vista basta s'extenia als nostres ulls, mar, Montserrat, muntanyes del sud, muntanyes del nord, l'extensa plana vínicola...

També descobrirem un indret preparat per fer escalada, i uns avencs per fer espeología, dues especialitats que de moment no toquem, qui sap si en un futur...

La cosa negativa fou la brutícia a la vora de la ermita, apart dels incívics fills de sa mare que són qui tenen la culpa, ja es podríen posar les piles l'autoritat competent de l'indret per tal de netejar-ho com cal.

Mentres menjàvem a la fresca, sentirem una serie de profunds rugits felins, com nosaltres en sabem de la fauna de la zona sabíem que pertanyia a un exemplar de panthera leo, molt habitual a la contrada, coses de la globalització...



Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Atalaia del Montmell

Aquesta vegada acompanyats d'una magnífica parella de trempapics i la seva gossa Terra continuem la descoberta de la geografia surenya del nostre estimat país, aquest cop tocava una part inexplorada i feréstega, sobretot per la seva màquia mediterrània que un altre cop ens torturà les extremitats a consciència, al punt que crec que el pròxim gadget muntanyenc a adquirir serà un matxet ben afilat....

Ep, que no he dit on ens trobàvem...., doncs a la comarca del Baix Penedès, terra de vinyes, d'antigues fronteres, de castells , de matances ....i de muntanya!

Doncs si, ens atansarem al petit poblet de la Juncosa del Montmell i d'allà enfilarem un corriol per més tard enganxar una pista forestal per més tard un altre vegada un corriol...., tot passant primer per una àrea recreativa...¿?¿? que feia bastanta poca patxoca i de recreativa ben poca cosa, una font i un dipòsit d'aigua feien el fet...., després per una ermita anomenada ermita Nova de Sant Miquel, i ja se sap, si hi ha una nova hi ha una vella, i la trobarem un xic més amunt, la veritat molt maca aquesta vella ermita romànica, amb unes vistes realment bones de tot el Penedès i comarques veïnes, no m'extranya que servís d'atalaia igual que el castell, al qual arribàrem per un corriolet bastant empinadet on en algun tram férem servir les mans, fins arribar a un petit coll, a mà esquerre teníem les restes del castell, a mà dreta una gran creu i la carena que més tard seguiríem per arribar al cim...

Férem una super parada apalancats en una herba superba, tot xerrant de tot i de res mentres un sol espatarrant ens anava cremant inexorablement, finalment aixecarem el garito i ens dirigirem a la carena que enllaçava amb el cim, una carena mediterrània bellíssima on un parell de nimfes els hi agradà tant que no volgueren continuar fins al cim i és quedaren guaitant el paisatge :-P, la gossa i els dos númens arribaren al cim, com no podia ser d'una altre manera! l'Atalaia del Montmell (860 m.) era nostre!
De tornada el mestre Rankor tirà dret avall mostrant un salvatgisme digne dels trempapics, els demés el seguirem so-lícits mentres la màquia feia la feina bruta, jeje.

Al poble una mica de relax i cap a casa que calia veure la gran victòria del Barça sobre el Real Mandril (així va ser i així veieu que les actualitzacions del bloc van una mica lentes últimament..., que hi farem, som un grup molt atrafegat!)

No importa l'alçada o la dificultat que pugui tenir una munanya, qui sàpiga veure-hi més enllà hi trobarà allò que busca.
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!