Quan el seny deixa pas a la rauxa...

Quan hi ha ganes i voluntat, quan hi ha les eines i la força, quan hi ha un objectiu comú...

Quan el seny deixa pas a la rauxa, passen coses boniques, que deixen empremta  en la nostra vida... 

Fes un pas endavant, mira amunt, no et rendeixis mai, que el cim està a prop, i tu te'l mereixes...

Canal Estreta 220m, 45º/50º (35º tram sup.) máx. 60º i possible IIIº/IVº en mixt

Brindo per més dies d'aventura, per més dies de rauxa! :-)

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

Puig de les Agudes, de fred lenticular, beuratges atòmics i jocs amb ossos...

A finalíssims de Desembre, quan l'any agonitza, els dies són tristos i curts i fa un fred del cagar, uns trempapics van decidir fer una incursió al Ripollès, aprofitant la avinentesa que un d'ells té un cau on reposar els ossos, justament a la nostrada població de Sant Joan de les Abadesses.

Vam decidir escometre un cim de vaques, tan habitual en aquelles contrades, un tal Puig de les Agudes o Pic de Bac (1976 m.), sortint de Setcases i entomant el GR-11 tot pujant per un bosc magnífic on l'únic problema eren les zones enclotades, on les rieres eren cascades de gel, allà cadascú va superar les dificultats tan bonament com va saber, uns de manera més elegant, d'altres no tant....

Passades les dificultats gelades vam arribar a la Jaça de les Eugues, un prat d'aquells màgics enmig del bosc (ocupat per un bon tros de bou), i d'allà en forta pujada vam arribar al Pla de les Bigues, on vam aprofitar per entrar en calor tot bevent un beuratge de dubtosa procedència...

Amb l'estomac ben calent i el cap ben enterbolit nomes quedava el tram carener que deixant el GR-11 i tot seguint el filat ramader ens conduí al cim desitjat, precioses i extenses vistes, un núvol lenticular magnífic enlairat al cel i un escampall d'ossos que van fer les delícies dels amants del lego...

Després d'una estona de contemplació vam entomar la directa avall, i sense grans sobresalts vam arribar de nou a Setcases, ja només quedava donar plaer a la panxa...

Easy hiking, great views, and food for the soul...

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Potaverda
Track utilitzat (Gràcies GERCA)

SaluT i Muntanya!!!

Sotllo, una aventura entre boires, aigües i refugis esquius...

Hi ha jornades muntanyenques que t'ofereixen tots els ingredients d'una aventura, dins un espai tan superb com el nostre Pirineu.

Boscos i bolets màgics

Nit i dia

Un coll dels de "picar pedra"

Cresta entre fosques boires























Un cim majúscul

                                    

Hores sota la constant pluja, rocs relliscosos i torrents enfurismats

Però sobretot, un refugi perdut, que ens va fer suar tinta per trobar-lo en plena nit malgrat tenir GPS, ja ens veiem fent bivac, fins que a la Dol se li va ocórrer mirar amunt, cap a les estrelles, efectivament, allà estava...aquesta es la cara d'alegria i alleugeriment que se'ns quedà...

I aquestes, malgrat estar xops fins als tangues, les nostres cares al finalitzar l'aventura

Val molt la pena, MOLT! :-)

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Travessa pel cor de la Neu Vella

La Setmana Trempapics del 2014 ens va portar a la Reserve Naturelle de Néovielle, un paradís dins del Pirineu, paisatges brutals, grans estanys, cims a tocar del cel, prats alpins coberts de flors, rius i rierols brugents, geologia de fantasia, neus eternes, refugis lliures encisadors (Packe) i d'altres guardats i lletjos (Refugi de la Glère), però igual d'útils.

Va ser una travessa de tres dies, amb l'afegitó el quart dia d' una ascensió d'anada i tornada  al Pic d'Estaragne, una magnífica circular per arrodonir la festa.

 Recorregut Travessa:
1ª Dia: Lac de Cap de Long-Hourquette de Bugarret-Lac Bugarret-Lac Colivela de My-Refugi Packe. 2ª Dia: Refugi Packe-Refugi de la Glère (Deixar pes)-Lac det Mail-Turon de Neouvielle (3035 m.) i tornada al Refugi de la Glère.
3ª Dia: Refugi de la Glère-Hourquette de Mounicot-Hourquette d'Aubert-Lac d'Aumar-Lac d'Orédon (Recollir vehicle i tornada a Lac Cap de Long)
 
Recorregut Pic d'Estaragne:
 Lac Cap de Long-Cruïlla Vall d'Estaragne-Curs del riu Estaragne-Col d'Estaragne-Pic d'Estaragne (3006 m.)-Camí a Lac Cap de Long

A vegades el paisatge humà no és tan harmoniós com el natural, però tot acaba confluint a base de sentit comú i amistat.

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Luis
Reportatge Fotogràfic Sandra
Track Travessa
Track Estaragne

SaluT i Muntanya!!!

Circular per Núria, de la massificació a la solitud més absoluta...

De com la muntanya es tan gran per deixar-se massificar un camí, un cim, un punt, i deixar als privilegiats la resta de solitària, tranquil·la i evocadora immensitat.

Privilegiats:

I ja de tornada ens vam posar cecs d'embotits i formatges, un indret de vici i perdició al costat de la carretera...(sóc vegetarià, crec, potser...si..)

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Mont-roig, la revolució dels Somriures...

Una de les coses que més m'agraden d'anar a muntanya es el fet que, al inrevés que passa a la guerra, treu la cara més bona de cadascú.
Els somriures s'eixamplen, les mirades són sinceres, sempre tens un braç on recolzar-te o una veu que et dóna alè...
Deu ser el fet de mirar endavant i només veure infinita natura, infinits camins, infinita llibertat, potser això fa canviar el pensament i el gest.

Un bàlsam en aquesta societat estressada en que vivim.

 La Revolució dels Somriures

Surf de neu a tota Carena

No està Freda, el següent...

 

 

 

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Magí&Dol

Track

SaluT i Muntanya!!!

100 Cims, una meravellosa excusa

Ja fa més d'un any , concretament el Solstici d'Estiu, o altrament dit revetlla de Sant Joan, de l'any 2014, havent coronat el cim del Tuc deth Porth de Vielha, un menda va aconseguir la fita que s'havia proposat un dia qualsevol del mes de Desembre de l'any 2010, assolir 100 Cims de l'extensa llista de la Feec.

Essent cims vàlids tots aquells assolits a partir del mes de Setembre de l'any 2006, em vaig proposar, amb un ànim gens competitiu, i molt de descoberta, gaudir de totes les experiències que el fet de planificar, duu a terme, i recordar les excursions hem poguessin oferir. I així ha estat.

He recorregut la major part de comarques catalanes, de sud a nord i d'est a oest, en totes les estacions de l'any, amb pluja, neu, vent i/o boira, o amb bon sol. Fred i calor s'han anat alternant en el meu caminar. Elements que a vegades han ajudat, a voltes han posat traves, però sempre han omplert de matisos el trescar.

Des del granit pirinenc fins a la sorra de vora el mar, des del terreny calcari al conglomerat, els castigats parells de botes han anat passant i els peus i cames resistint.

De rius, rierols, basses, estanys i preses, cascades, meandres, tolls i fangars, element aquàtic essencial per la vida, com la sang que transporta oxigen i nutrients al cos humà, rius que transporten vida per allà on passen.

De camps de secà, boscos mediterranis, fagedes humides, boscos de pins roig i negre, i prats alpins, tots ells cabells de la terra, que la protegeixen, l'acaronen i li donen color.

Des de la cota 0 als 3144, del gràcil vol de les gavines a la resistència tenaç als elements de les xoves, el nostre caminar s'adapta com elles al terreny, l'alçada i els elements, però segueix essent això, avançar vers un objectiu, durador o momentani, pel plaer de caminar, desplaçar-se, descobrir quelcom nou i sorprenent.

De cérvols, cabirols, cabres munteses, isards i muflons, creuant pels camins i carreteres nerviosament, o mirant des de les seves altives atalaies, coneixedors de la seva superioritat física sobre el terreny que els és natural. De guineus, voltors, àligues i trencalossos, de serps i escurçons, depredadors esquius amb l'home, sabedors de la capacitat humana de destrucció, de mil insectes diferents, de caragols i llimacs, a voltes bonics, a voltes pesats, sempre estranys.

De masies, llogarrets, pobles, viles i ciutats, a vegades amb vida i remor, a voltes abandonats, fent d'ells mateixos un paisatge nostàlgic, on les pedres expliquen les històries que les persones han deixat d'explicar.

I així es tanca el cercle, avui tot el que té vida, un dia morirà, serà pedra i pols, i així un dia tots nosaltres explicarem una història a qui vulgui escoltar, com fan els camins, corriols, masies i llogarrets, com fan els boscos i camps, i els rius i les altes muntanyes, que en el nostre incessant trescar coneixem i estimem, ens expliquen històries, del que un dia serem, i del que un dia explicarem.

Primer Cim, Sant Jeroni, 24-12-2006                                             100 Cim, Tuc deth Port                                                                                                                        de Vielha,23-06-2014  

Sense vosaltres, estimats companys de ruta i de vida, potser hagués estat possible, però no haguera estat possible com a estat, ple d'amistat i companyonia, experiències que tindrem per explicar un dia... ;-)

Així acaba una història d' il·lusió, esforç, companys, persistència i cims, a per la propera!!! :-)

SaluT i Muntanya!!!

Reportatge Fotogràfic Cap deth Port de Vielha del Aka
Reportatge Fotogràfic De Secà
Track