El pic de la jornada, anomenat Petit Vignemale (3032 m.), magnífica vista cap a les dues glaceres, i una cresta increiblement aèrea enfilant-se cap al señor de la contrada, el Vignemale, queda pendent, algun dia hi tornarem Oh! rei...
Dos refus, Oulettes, amb ambientació combativa, crepes fenomenals i cola radikal!!!!!!!! I el degà i situat a més alçada dels refugis pirinencs, Baysellance, molta història pirineista dins les seves parets i una sopa de tomàquet per no despreciar!!!!
Una cara nord que ens va deixar astorats, la del Vignemale vista desde el Refugi d'Oulettes, màxima expressió de verticalitat i bellesa unides en una muntanya...
Un coll, el de los mulos, d'aquells que s'han de fer amb constància, una dura pujada que ens va fer suar de valent, i un vent huracanat que cuasi ens fa caure a terra, grans vistes a banda i banda, aqui no hi han fronteres amics...
I per acabar una imatge de bucolitat, que com diu el company, es inherent al grau de cansament dels protagonistes...
Em sento un privilegiat per tenir l'oportunitat de conèixer aquests fastuosos indrets, no m'estranya gens que el Sr. Russell s'enamorés, tenia bon gust el paio....
Em sento un privilegiat per tenir l'oportunitat de conèixer aquests fastuosos indrets, no m'estranya gens que el Sr. Russell s'enamorés, tenia bon gust el paio....
SaluT i Muntanya!!!
