A principis d'Abril vam anar a l'extrem nord oest del Alt Camp, a
conéixer la
Serra d'Ancosa, i no ens decebé pas,
ens al contrari, ens va sorprendre gratament per la seva bellesa i tranquil·litat, i també per la seva història plena de vestigis medievals, castells reventats per miquelets, masos abandonats, antigues esglésies amb antics óssos humans retornant a la llum del sol..., però comencem.
Sortint del tranquil poble de
Querol (amb castell reventat inclòs i estelada al vent) férem la part més monòtona de l'excursió, uns 3 km.
de carretera (això si, sense gaires vehicles), només algun grup de motos fent corbes (
al apropar-nos en cotxe ja estaven atenent a un accidentat) ens va importunar un pel.
Aviat agafarem la pista que ens duia a aprofundir-nos a la Serra, després de passar algun
Mas abandonat ens vam trobar el
Castell de Pinyana, mig enrunat però
mostrant part del seu passat majestuós, ja sabem que estem en unes
terres que durant anys van ser frontera entre el món sarraí i els
cristians.
Tot arribant al
Coll de la Torre i havent passat per
alguns camps de vinyes ja vam albirar el nostre objectiu, el
Montagut (962 m.),
ben altiu i emboscat ell, cap allà ens vam encaminar.
Agafant un corriol que menava cap al cim, tot d'una vam sentir uns sorolls dins el bosc, potser havíem pertorbat el descans d'algun cèrvid o porc senglar, però no vam veure res, ja sabem com són d'esquius aquests animals!
Després
de superar el costerut corriol ja hi érem al cim, amb unes vistes molt
belles i un solet, que havent dinat, ens feu quedar
nos estabornits durant una bona estona.
Però havíem de seguir i ens vam encaminar cap a
Sant Jaume de Montagut, una església ben "totxa", magnífica en el seu "
porte" i amb el seu cementiri ancestral, com ancestrals els óssos
qua afloraven del terra, sempre
és té una sensació estranya quan veus falanges, trossos de crani i altres, penses en qui eren, quina vida portarien, si eren bona o mala gent i que poc es pensaven que anys i panys després de la seva mort algú estaria observant les seves interioritats amb curiositat (i respecte), però no crec que ja els importi gaire, oi?
Vam continuar per un camí ben fressat
que ens portà, tot observant el bell paisatge, fins al
Mas de l'Aranya i
Cal Requesens, amb pinta d'haver estat importants a la seva època, i
ara mig enrunats (bé, el Mas de l'Aranya encara es conserva força bé), com passa amb les persones, potser amb les pedres més
lentament, però tothom passa i arriba un moment que desapareix qualsevol
vestigi de la nostra vida, com
a de ser, encara que alguns s'entestin a perdurar...
Ja arribant a
Querol, ens vam passejar un xic pel poble i un "
menda" va provar els estris que posen als
yayus als parcs perquè es posin en forma, cal anar practicant, que d'aquí uns quants anys...
En resum, una bella excursió, perfecte per descobrir la serra natural i la històrica, amb calma i sense entrebancs. I si us fa el bon dia que vam tenir, amb un sol primaveral, millor. :-)
Reportatge Fotogràfic
Track
SaluT i Muntanya!!!
Després de gaudir del bon sol, les vistes i ganyipar quelcom, vam prosseguir la circular tot passant pel Pou Solivella, un pou ben conservat i 
