“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Llobregat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baix Llobregat. Mostrar tots els missatges

10 de març 2015

Segon dia d'escalada a Sant Andreu de la Barca


A primers de Març vam tornar a calçar-nos els peus de gat, ens ho haviem passat d'allò més bé amb els companys escaladors no feia un mes i vam voler repetir l'experiència per seguir aprenent.

Vam anar a la mateixa zona d'escalada, però vam canviar de sector, en aquest cas les vies "picaven" més, vam escalar V+ i 6A en una bona i fructífera jornada, un altre cop amb noms ben gràfics: "Que mal rollo", "Fear no Fear", "La Floja" i "La Antigua"...




Després com no, va venir el dinaret, en aquest cas força més nombrós que la primera vegada, es celebrava un aniversari, i deu ni dó la gentada i les viandes!!! :-)


Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

23 de febrer 2015

L'escalada mola!!! Mola molt!!!

A principis de Febrer vam gaudir de l' oportunitat de practicar una disciplina, que ens era pràcticament desconeguda per nosaltres, l'escalada.

Una colla d'amics ens van convidar a passar el dia amb ells a Sant Andreu de la Barca, matí d'escalada pel sector del Pic de l'Àliga, i migdia i tarda de dinar i tertúlia a casa, un bon plan :-)

En una curta i fàcil aproximació ens vam plantar a peu de vies, ens vam
preparar els bartulos (ens van deixar uns peus de gat) i en vàries cordades (sempre compostes per un expert i un neòfit) anàvem evolucionant per les verticals parets.
Vam escalar diverses vies, totes elles de Vº, que malgrat les dificultats de ser primerencs, ens en vam sortir prou bé, i fins i tot en vaig obrir una jo solet!! una d'elles s'anomenava "Dónde está la Trampa", de les altres no m'enrecordo, però també amb noms curiosos...

Una menció especial pel Pablo, que malgrat anar amb crosses ens va voler acompanyar a peu de via per dirigir i cuidar que tot anés bé, la veritat és que era curiós veure com evolucionava pel terreny a peu coix :-D, i la nostra Sandra, que ens va ensenyar pacientment "los entresijos" de l'escalada.

En va agradar tant l'experiència que en poc temps tornaríem a calçar-nos els peus de gat, això de penjar-se per una paret ens va agradar molt i molt, cada pas és un éxit, només hi ha una direcció, sempre amunt, i deixes de banda tots els problemes, només està la roca, tu i el company que t'assegura, tota la resta s'esfuma...


Des d'aquí una abraçada a la gent de Sant Andreu de la Barca, sou molt bona gent!!!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!