Un volt sortint de casa...

I això que un dia surts de casa i vas a fer un volt...

 

Si, es un privilegi.

Reportatge Fotogràfic

Track

SaluT i Muntanya!!!

Passeig de Reis

El dia de Reis, un bon moment per recordar la meva prehistòria per les muntanyes de prop de casa, això si! falten les inefables bombones!!! :-P

Records de terrari casolà, xinxilles i altres insectes, olor de terra, ginesta, i vistes des de dalt d'un cim que en aquella època semblava alt, molt alt..., potser aquesta dèria que m'acompanya té el seu inici en aquells dies...qui sap...

Collserola, tan humanitzada, tan inhòspita...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Passejada tardorenca pels camins de la Vall de Boí

I això que et despertes al bell mig de la Vall de Boí, fa un dia humit, amb els núvols enganxats a la muntanya, els colors tardorencs a les fulles i ple de bolets al sotabosc, la decisió es fàcil, farem una caminada de poble en poble pels corriols utilitzats antigament com a comunicació principal, quantes històries hauran passat en aquests camins...ara, essencialment, els fa servir la gent en el seu temps d'oci, un ús ben diferent que permet gaudir de tots els seus encants...

Quan sigui gran estaria prou bé passar llargues temporades en aquest paradís, el temps dirà, però jo ja vaig practicant amb els artilugis per mantenir la mobilitat :-P

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

A la vora...

Som a Març, temps d'impàs entre l'hivern i la propera primavera, temps de caminar per camps i platges, per boscos de pi a la vora del mar i per pobles calmats.
Tot això sortint de casa, amb la motxila posada i redescubrint cada indret.
Tenim la sort de tenir la natura aprop, humanitzada si, però aquí la tenim, a l'abast de la mà.


Vam fer un parell d'excursions, una més aviat un passeig fins a la 
Nou de Gaià, l'altre més aviat un entreno per la propera Marxa dels 
Castells, anant a Tarragona i tornant pels camins vora la costa.

Keep Calm and walking to nearby places!

Track Torre-Tarraco-Torre
Reportatge Fotogràfic Torre-Nou de Gaià-Torre

SaluT i Muntanya!!!

Cartutxos multicolors pel Baix Gaià

Aprofitant les temperatures suaus del mes de Febrer vaig fer un passeig de 25 km. pels voltants del meu poble (Torredembarra), una ruta fantàstica anant de poble en poble per camins envoltats de camps, marges de pedra seca, ametllers florits, garrofers, pantans inútils, vies de tren abandonades, pobles desèrtics i...un munt de cartutxos multicolors escampats pel terreny, porcada que vaig enregistrar amb la càmera fotogràfica i tot seguit vaig enviar a la revista Vèrtex per la seva publicació si així ho consideraven.


Doncs en la revista d'aquest mes surt la meva Foto-Denúncia, aqui sota us la afegeix-ho:

Al camí de la partició (camí pertanyent a la xarxa de camins locals gestionada per l'ajuntament d'Altafulla i el consorci Tarraco Romana) i en concret en el tram que va de la Nou de Gaià a Torredembarra, podem veure, i trepitjar, aquest indigne espectacle de centenars de cartutxos escampats per el terreny.

Malgrat el seu cromatisme, ni són bonics, ni fan bona olor, ni es mengen, ni es descomponen amb facilitat...

Em pregunto, els mateixos caçadors no poden arreplegar amb les seves deixalles?

I si els caçadors no són capaços, l'administració competent no hauria de posar remei? 

Esperem que algú recapaciti i actui...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

COSA RARA A LA MUSSARA

En el dia del senyor, 21 d’octubre, any del senyor 2012, aniversari de la nostra companya de muntanya i de pis Sandruqi, un molt heterogeni (com no s’havia vist mai en els annals dels Trempapic) grup de persones foren a cercar no sabem encara què, a la serra dels Motllats...  ;-P

El despertar no va ser fàcil, i cap el tard, es van arreplegar els 3 cotxes d’aquesta singular corrua de gent al poble d’Alcover. Allà van poder conèixer-se tots els integrants de l’expedició, opinar sobre la nul·la dificultat de la ruta, i riure’ns dels que, per por a que es preveia pluja, no s’havien atrevit a venir. De fet, a Alcover regnava l’optimisme doncs s’alternaven més estones sense pluja i, fins i tot Sol, que no d’aigua.

La impressió va canviar quan a l’Aixàvega, llogarret del terme municipal de Mont-ral (comarca de l’Alt Camp) i punt de partida de l’excursió, la boira i el plugim ho envoltaven tot. Era el que els endevinadors de l’Oratge preveien.

Veient que, en un moment donat, la tendència millorava, vàrem sortir del cotxe i iniciàrem la caminada per uns camins del tot “traicioners”. La primera ensopegada va ser començar per la ruta de tornada. Aquesta desorientació i l’excessiva confiança en una ressenya fàcil i curta, va comportar que no seguíssim el GPS ni que ens fixessin en una fita que desviava el GR-7, coincident, en part, amb la ruta desitjada... el resultat va ser perdre totalment el control d’una excursió gens complicada: 

vam improvisar una aproximació a la Mussara, seguint la tradicional pintura blanca i vermella; vam dipositar tota la confiança en un xitxarel·lo de curs d’orientació amb un plànol 1:40000 del parc natural de les Muntanyes de Prades, i en una pantalleta que indicava, constantment, quant ens estàvem allunyant del nostres objectius inicials: l’avenc de Mont-ral, la Foradada, Punta de Barrina...; i, feliços, vam donar voltes i voltes sota la pluja, fins que van decidir pujar...

..... al Puig-pelat, inesperable i únic cim del jorn.

Després d’haver-nos divertit molt més del que es pot imaginar (el neguit de perdre’s, la impotència de no resoldre un problema, el fred, les “arenas-movedizas-engulle-compañeras-de-piso” no aturen mai el xiroi ànim Trempapiqueru), a L'Aixàvega mateix i, de nou, amb l’amenaça de la pluja, vam celebrar l’aniversari de la nostra Sandra. No van faltar els regalets, la truita de patates, i un present molt especial... la nostra samarreta oficial Trempapics®. 

 
((Cony Sandra!! que no t'agradava la samarreta?? si comparem amb el somriure de la foto del mapa... :-DDDDDD ))

Aquí es poden veure les dues cares d’una excursió: la ressenya a seguir, i la ruta real aconseguida:

Aquesta era la "RUTA PREVISTA". Aquesta és la "RUTA
 RARA".

 Però el resultat van ser mooooolts somriures..................

                                                 
                                               ................. ENLLAÇ A LES FOTOS

...i la sensació de que una cosa rara va passar a la Mussara. Coses de “meigas”, que ens ho diguin les companyes gallegues...

Alineació de l'equip:

al darrera, dempeus, i de dreta a esquerra:

en Jordi, el Nacho, l'Helena, la Sandruqui, Pablo, "My Umbrella" i en PotaVerda.

al davant, ajupits, i d'esquerra a dreta:

la Senyera, la Marieta, l'Albert, la Terra i la Núria.

Salut!! i llarga vida als Trempapics!!!

Castell de Montgrí

A finals de Maig, en un dia força calorós férem via cap al Baix Empordà, el nostre objectiu del dia era pujar al Castell de Montgrí, hi ho aconseguirem com uns campions!

Una edificació que es va deixar a mig fer fa més de 700 anys, els humans sempre ensopeguen amb la mateixa pedra, només cal veure el que passa actualment amb la bombolla inmobiliària...

Desprès vam arrodonir la jornada amb bones viandes i un passeig per la bonica població de l'Estartit.



Una bonica jornada amb inmillorable companyia!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

PD: A l'escriure aquestes paraules aquesta terra s'està cremant a causa d'un gran incendi, quina ràbia i tristor.

Natura entre Molins de Vent

Sortideta depanera per l'Obaga del riu Corb, boscos de Pi i Roure, avistaments de rapinyaires, petjades i explicació sobre el funcionament dels Parcs Eòlics i el seu impacte en el medi ambient.












Una cosa em queda clara, si volem seguir consumint electricitat al nivell actual, millor utilitzar aquestes energies, encara que no són inocues pel medi ambient, si que són més netes que les fòssils.

I si no DECREIXEMENT.

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Natura!!!

Cim, comilona i estany

Escriure o morir

Cap a finals d'Abril vam quedar amb una parella ben maca que s'estrenaven en això dels Trempapics, vam escollir un passeig òptim per gaudir tots plegats del dia.

Vam quedar a la urgellenca població d' Ivars d'Urgell, i d'allà en un cotxe ens apropàrem a la vora d'Agramunt, en plena carretereta deixarem el cotxe i férem una petita caminada per arribar al primer objectiu del dia, Lo Pilar d'Almenara (457 m.), una torre de guaita del segle XI-XII, grans vistes del Pla d'Urgell i les seves extensions de camps, al nord es guaitava perfectament el Montsec.
Ens feu un dia ennuvolat (mig tempestuós) que donava un contrast magnífic amb el verd i el marró dels camps, el blau del cel...
Just a uns metres de la torre, un vèrtex geodèsic serví per plasmar la foto de cim, i una miqueta més enllà visitarem les runes de l'ermita romànica de Sant Vicenç, poca cosa resta d'ella.

Com la gran caminata ens havia obert la gana tornarem ràpidament a Ivars, on en una fonda donàrem via lliure a la nostra gula, entremesos, plats i més plats, postres, cafès...., ens ho mereixíem després del "palizón" de l'excursió.... :-)

Un cop satisfeta la nostra panxa férem via cap a l'Estany d'Ivars, una meravella natural recuperada de la dessecació soferta l'any 1951, una de tantes marranades que han fet els humans a la natura per propi benefici, menys mal que l'home també té la capacitat de assumir els propis errors i corregir-los.
Ara es un espai ple de vida, un oasis per ocells, amfibis, peixos i per els propis humans un indret de repòs i vida.

Fer la volta a l'estany seguint els miradors i els aguaits, armats amb uns binocles fou una experiència molt gratificant, ho recomano a qualsevol persona amant de la tranquilitat i la fauna.

I finalment ens plogué una miqueta, una remullada inofensiva que feu de colofó a una jornada molt maca, de descoberta de territori i en immillorable companyia.

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Els Trempapics ens manifestem

Això es el que opinem els Trempapics:


Mentres a Barcelona el circ mediàtic funciona a tope, nosaltres mostrem el nostre rebuig al Papa i tot el que representa, el lloc escollit el Montsant, terra de silenci, reflexió i meditació...., just el que hauría de fer la jerarquía eclesiàstica....



SaluT!!!

Caminant pel Tarragonès

L' ésser humà moltes vegades menysprea allò que té més proper, possiblement influenciat per aquest món globalitzat, on per la tele et fan viatjar arreu del món cada dos per tres, i només tenim ulls per allò llunyà i moltes vegades inabastable...

Hom és perd els tresors que té a l'abast, moltes vegades al costat de casa..., i on altres, a milers de quilòmetres, hi voldrien venir....

Cal saber aprofitar l'espai on vius, gaudir-lo a tope i sentir-se afortunat, si és així la resta del món també el valoraràs en la seva justa mesura, quant el destí t'hi porti.




Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Tresor

Hi han espais que s'han mantingut inexplicablement "verges" al pas de l'home, un d'ells ben aprop de ca meva, no us diré pas on és troba, són tresors que cal cuidar i anar-hi només un cop o dos a l'any per no destorbar la seva pau i la seva fragilitat....


Potser algún dia us portaré, perque els tresors s'han de compartir, però només amb bona gent com vosaltres ;)



SaluT i Muntanya!

Zugarramurdi

Gran indret aquest de Zugarramurdi, plé d'història, muntanyes exhuberants, camps verds i coves misterioses, a més a més ens va agafar un dia ja de per si prou tenebrós, ideal per visitar aquest indret del nord de Navarra...

Un museu ens va obrir els ulls per entendre millor que va passar fà uns centenars d'anys per aquestes contrades, simbología, creençes, cultura....., condició humana....
Qui són avui en dia les bruixes, i qui els inquisidors? Jo en tinc una lleugera idea....

Vam gaudir d'un passeig solitari per aquestes coves i prats d'antigues festes paganes en honor a Mari i de contrabandistes assedegats d'or, eren altres temps, avui és un recorregut màgic per a qui li agradi la natura i la història.

Un apunt, d'en Aker en sentireu a parlar ;)


Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Un passeig per Navarra

Robledal de Orgi


Sierra de Aralar


Via verde del Plazaola



Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Descobrint la Serra del Mestral

Anàvem a fer un pic, però ens vam trobar una serra collonuda que ens va embadalir i perdérem el nord....

Quin país de muntanyes!!! On menys t'ho esperes, te les trobes, altives, petites o grans, però sempre altives, parlan-te , cants de sirena que et fan voler apropar-te a la roca, i abraçar-la....



Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

Fent quilòmetres

"Seguint senders entre pobles i masos, carreteres i fangars, on van?

Seguint senders, castells i pantans, joncs i pinars, pero, on van?

Uns estrenaven botes i equip, d'altres guiaven pels camins,

ben contents i cofois seguien andarins...

Pero,.... On van???

A caminar, xerrar, riure i descobrir!

I és que vint i tants quilòmetres donen per molt, més! I a seguir!!!!"



*Caminada pel Baix Gaià passant per, Torredembarra, Riera de Gaià, Ardenya, Catllar i arribant a l' inútil embassament
del Gaià.
I tornada, és clar.

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

El Gaià, resisteix

Desembocadura del riu Gaià


On l'aigua d'un riu escanyat per la humanitat, omple de vida on és troben i s'estimen dos mons.

SaluT i Muntanya!

Caminant vora el mar

Mar càlida i platja sorrenca, bosc mediterrani i roca erosionada, cales amagades i penyasegats esmolats, camins entre bosc de pi mediterrani i sotabosc punxegut.

Cants d'ocell vora l'espetec de les onades.

Soledat a aquestes alçades d'any, silenci encisador.

I un amor que m'acompanya.

De Torredembarra a la Punta de la Mora, un dia qualsevol d'Octubre.

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

PETITS APUNTS SOBRE L'ESTADA A ORDESA I MONTE PERDIDO

Hola xics!! Cóm va? Esperant que arribi la gran crònica de la meravellosa estada que vam fer al refugi de Góriz, no m'he pogut estar de fer una petita introducció per aclarir temes dels quals vam parlar durant aquests 6 dies.

- El primer de tots és sobre les famoses Treserols... cercant per internet es pot esbrinar, però jo ho vaig consultar en el número 36 de la revista "El mundo de los Pirineos", de desembre de 2003. Sabia que voltava per casa, però preferia que algú altre es currés les rutes.

Al turró, les treserols són.. tatxan, tatxan...:

el Cilindre de Marboré, el Monte Perdido i el Pico de Añisclo o Soum de Ramond.

- Per una altra banda, un dia us vaig donar la murga amb el tema de quin era l'ésser viu més gran del món. Doncs aquesta és l'última referència que he aconseguit:

També cal dir que hi ha articles del 2006 que parlen que l'ésser viu més gran és a Formentera... una posidònia... que deu veure moltes mitjanes.

- Sobre el tema dels óssos pirinencs... efectívament, al Pirineu Occidental encara queden dos óssos totalment autòctons: Aspe Oeste y Camille.

Bé, res més per ara. Només comentar que ha estat un puto plaer passar aquests dies amb vosaltres, allà dalt, a la muntanya... a la natura. Com uns salvatges!!! Ja repetirem!!!

En PoTaVerdA


PD: I de retruc, un regalet:

No sé si punxant a sobre de la imatge es veurà amb tota la seva grandesa. Aprofitar per dir que la panoràmica s'ha fet amb el Photoshop, amb una eina que es diu Photomerge (Archivo/Automatizar/Photomerge)

Les Gúbies del Parrissal

Estiu! Calor! Molta calor!!! S'ha de buscar l'aigua, i quin millor lloc que fer un vol per les Gúbies del Parrissal!!!

Un caminet seguint el riu Matarranya, entre ponts, pedres, gorges espadats i per dins del mateix riu, que neta l'aigua i que fresqueta!!!
Un altre dia portarem estris per salvaguardar millor les motxiles de l'aigua i avançar per les gorges fins al final! I potser enganxar-nos al camí equipat!

Els Ports! Quin gran descobriment!



Reportatge Fotogràfic