COSA RARA A LA MUSSARA

En el dia del senyor, 21 d’octubre, any del senyor 2012, aniversari de la nostra companya de muntanya i de pis Sandruqi, un molt heterogeni (com no s’havia vist mai en els annals dels Trempapic) grup de persones foren a cercar no sabem encara què, a la serra dels Motllats...  ;-P

El despertar no va ser fàcil, i cap el tard, es van arreplegar els 3 cotxes d’aquesta singular corrua de gent al poble d’Alcover. Allà van poder conèixer-se tots els integrants de l’expedició, opinar sobre la nul·la dificultat de la ruta, i riure’ns dels que, per por a que es preveia pluja, no s’havien atrevit a venir. De fet, a Alcover regnava l’optimisme doncs s’alternaven més estones sense pluja i, fins i tot Sol, que no d’aigua.

La impressió va canviar quan a l’Aixàvega, llogarret del terme municipal de Mont-ral (comarca de l’Alt Camp) i punt de partida de l’excursió, la boira i el plugim ho envoltaven tot. Era el que els endevinadors de l’Oratge preveien.

Veient que, en un moment donat, la tendència millorava, vàrem sortir del cotxe i iniciàrem la caminada per uns camins del tot “traicioners”. La primera ensopegada va ser començar per la ruta de tornada. Aquesta desorientació i l’excessiva confiança en una ressenya fàcil i curta, va comportar que no seguíssim el GPS ni que ens fixessin en una fita que desviava el GR-7, coincident, en part, amb la ruta desitjada... el resultat va ser perdre totalment el control d’una excursió gens complicada: 

vam improvisar una aproximació a la Mussara, seguint la tradicional pintura blanca i vermella; vam dipositar tota la confiança en un xitxarel·lo de curs d’orientació amb un plànol 1:40000 del parc natural de les Muntanyes de Prades, i en una pantalleta que indicava, constantment, quant ens estàvem allunyant del nostres objectius inicials: l’avenc de Mont-ral, la Foradada, Punta de Barrina...; i, feliços, vam donar voltes i voltes sota la pluja, fins que van decidir pujar...

..... al Puig-pelat, inesperable i únic cim del jorn.

Després d’haver-nos divertit molt més del que es pot imaginar (el neguit de perdre’s, la impotència de no resoldre un problema, el fred, les “arenas-movedizas-engulle-compañeras-de-piso” no aturen mai el xiroi ànim Trempapiqueru), a L'Aixàvega mateix i, de nou, amb l’amenaça de la pluja, vam celebrar l’aniversari de la nostra Sandra. No van faltar els regalets, la truita de patates, i un present molt especial... la nostra samarreta oficial Trempapics®. 

 
((Cony Sandra!! que no t'agradava la samarreta?? si comparem amb el somriure de la foto del mapa... :-DDDDDD ))

Aquí es poden veure les dues cares d’una excursió: la ressenya a seguir, i la ruta real aconseguida:

Aquesta era la "RUTA PREVISTA". Aquesta és la "RUTA
 RARA".

 Però el resultat van ser mooooolts somriures..................

                                                 
                                               ................. ENLLAÇ A LES FOTOS

...i la sensació de que una cosa rara va passar a la Mussara. Coses de “meigas”, que ens ho diguin les companyes gallegues...

Alineació de l'equip:

al darrera, dempeus, i de dreta a esquerra:

en Jordi, el Nacho, l'Helena, la Sandruqui, Pablo, "My Umbrella" i en PotaVerda.

al davant, ajupits, i d'esquerra a dreta:

la Senyera, la Marieta, l'Albert, la Terra i la Núria.

Salut!! i llarga vida als Trempapics!!!