Tossal de Suró, passeig d'hivern...

L'hivern es bona època per fer tomets de baixa intensitat, de caire relaxat i de descoberta de territori. Aquesta vegada el nostre objectiu era assolir el Tossal de Suró (828 m.) un cim amagat envoltat de camps i camps de secà, tan habituals en aquest territori.
Té el seu encant, si hom el sap trobar i apreciar, nosaltres no tenim problemes en aquest sentit, i a tot li trobem el seu cantó bonic, sia a ran de mar, envoltats de cultius, o les muntanyes més feréstegues...

Sortint de Vallfogona de Riucorb, just del seu balneari amb aires decadents, vam pujar una mica de desnivell fins al proper poble d' Albió on se'ns va unir de seguit un gosset ben simpàtic que ens acompanyà tota la excursió, aburridot com estava de passejar per un poble semidesert, ens va voler ensenyar els seus territoris, i nosaltres obedients el vam seguir...

Per complimentar la passejada vam anar al proper poble de Guimerà, que conserva el seu caire medieval i val molt la pena perdre's pels seus carrerons i pujar al seu ben conservat Castell.

Sempre val la pena... :-)

Reportatge Fotogràfic
Track seguit d'en GERCA

SaluT i Muntanya!!!

Mola d'Estat, boletaire caminada...

No anàvem especialment a buscar bolets, però sortien al nostre pas, i al sarró anaven!

Estranys Cims...

Relax...

I bona cuina!













Una jornada ben tranquil·la i ben profitosa, per les cames i per la panxa!!!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

La Ruta del Cister, el regal de caminar...

A mitjans de Maig em va donar per fer un volt, un volt una mica llarg pels estàndards, però un volt al cap i a la fi.

Vaig agafar el cotxe, em vaig atansar a Santes Creus, i motxilla a l'esquena vaig començar a caminar tot seguint les marques del GR-175, que em va portar, tot seguint un recorregut circular, per camps, boscos i pobles, tot enllaçant els tres Monestirs Cistercencs existents a la Catalunya Nova (d'aquí vé el nom de la Ruta del Cister, aquests són Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges), a conèixer aquesta bella part del territori entre les comarques del Baix Camp, La Conca de Barberà i l'Urgell, i quina millor manera de conèixer'l que recorre'l a peu...

Durant tres dies vaig gaudir d'un ambient primaveral, assolellat de dia i lleugerament frescot de nit, que feia agradable el fet de caminar...
D'una tranquil·litat i assossegament tan intens, tot passant per pobles semidesèrtics, camps verds, voreres tamisades de mil flors i colors, i corriols pel mig del bosc tot sorprenent animals i animalons, que a l'ànima no li costava gens d'esforç entrar a formar part de tot allò, deixant-se portar...

En les dues primeres etapes, de Santes Creus a l'Alberg Jaume I, i de l'Alberg a l'Antic Balneari de Rocallaura, el caminat va assaborir el plaer del caminar reflexiu, sense presses i acompanyat només pels mateixos pensaments i emocions...

L'últim dia, el camí, ja de bon matí, em va posar al meu costat un acompanyant, que no em va deixar fins a finalitzar l'etapa, i la travessa. En forma de gos, juganer i extremadament afectuós, em va anar seguint, fins que l'evidència que els nostres camins s'havien creuat per alguna raó, va fer que gaudís de la seva presència, de la seva rara estimació, dels seus ulls que em miraven com si fos un vell conegut..., aquesta última etapa va ser molt especial, ja no només parlava interiorment amb mi, sinó que també li parlava a un gos...

El vam adoptar per uns dies a casa, fins que vam trobar una família millor on pogués continuar la seva vida, em va deixar una petja molt maca, va ser un preciós regal, inesperat, que em va fer el camí, i que sempre recordaré...

Us aconsello aquest camí, qui busqui tranquil·litat ja pot anar-hi, la màgia depèn de vosaltres...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Montclar, de terra de frontera a terra oblidada

Ja acabant les festes nadalenques, just abans de reis, vàrem fer una excursió per la part nord est de la Conca de Barberà, sortint de Rocafort de Queralt de seguit vam agafar el camí que en forma de pista enfangada (havia plogut els dies anteriors) ens portà al Coll de Puig de Gaig, abans havíem passat per un Mas abandonat, un de tants d'aquestes contrades.
El paisatge era de conreus, bosquets i molins de vent, molt típic d'aquesta zona, igual que la solitud preuada.

Seguint pista amunt i ja assolint la carena del Montclar amb unes magnífiques vistes (ens trobem a més de 900 metres) vam arribar primer a la torre del que va ser d'antuvi el Castell de Montclar (Segle XI), recordem que tot aquest territori va ser marca, o sigui, frontera, entre el món sarraí i el món cristià durant molt de temps, per això aquesta profusió de torres, castells i topònims referents a aquella época.

Just després, tot baixant una mica vam arribar a la església de Sant Miquel de Montclar, també de la mateixa època, però aquesta completament restaurada, i amb ús ja que ens vam trobar tots els estris per fer missa, fins i tot naltros ens vam animar...

Seguint per la carena ben definida ens vam apropar al cim de Sant Miquel de Montclar (948 m.), vistes de 360º, superbes, d'una zona perduda al mig de tot i de res, com explica l'autor de la ressenya que vam seguir estem a la Conca de Barberà, però de fet a la Baixa Segarra, clar que som a l’Alt Gaià, amb l‘Alt Camp i l’Anoia a tocar …

Feia un vent gèlid de cal déu, o sigui que vam retrocedir fins a la església i ens vam refugiar dins per dinar, i havent acabat vam procedir a oficiar una pseudo missa, es veu que va funcionar, perquè el ventet va parar i un solet ben agradós ens va escalfar durant una estoneta...ALELUYA!!!

La tornada per pista, tot passant primer per la font del Codonyer i més tard pel llogarret de Montbrió de la Marca es va fer calmada, com no pot ser d'una altre manera en aquest territori, segurament res a veure a passejar per aquests camins durant el segle XI...

Una altre excursió de descoberta, per un territori semi-oblidat que d' antuvi fou el focus d'atenció de sarraïns i cristians, matanse dia, si i dia també, per eixamplar els seus dominis...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

5ª Travessa Borges-Montblanc, una medalla ben merescuda!

El diumenge 25 d'Agost un parell de Trempapics vam tenir l'honor de participar en la 5ª Travessa Les Borges Blanques-Montblanc, una caminada de resistència de 52 km. i 2400 m. de desnivell acumulat.

Després de dormir poquet, però prou bé al "cotxe-llit", vam esmorzar quelcom, ens vam apropar a la Plaça de les Borges Blanques on donaven els dorsals i parafernàlia varia, vam tornar al cotxe a deixar el que no necessitàvem, vam tornar a la plaça i PUM! petardo per despertar tot el poble i fer saber que uns quants centenars de guillats sortien a les 7h per fer 52 km. en ple mes d'Agost per les terres de Lleida i Tarragona, k lokuuus!!!

Cal dir que aquesta vegada vam trigar poquet a agafar ritme, feia una matinada ben agradable i calia aprofitar abans que l'astre solar ens digues bon dia (recordeu, mes d'Agost!), però al tram-tram anaven passant els kilòmetres i sense adonar-nos vam seguir aquell ritmet de trote borriqueru gran part de la marxa.
En Potaverda va fer una de les seves parades tècniques a pocs quilòmetres de sortir, i no em va encalçar fins ben entrat l'equador de la marxa, això si, un cop encalçat, i cap al final de la cursa no vaig poder aguantar el ritme infernal, i mentre jo feia temps i em recuperava en un avituallament, ell va tirar com un dimoni cap a Montblanc, ja faltaven pocs quilòmetres i el cabró em va treure 25 min. de l'ala (cal dir que a l'última baixada, i anant a tope per corriols, em va venir a la cama dreta una rampeta sospitosa, cosa que em va fer parar l'esprint i caminar ben tranquil fins a la meta, wenu fins als últims metres, que calia entrar a tope a la meta :-P )

Allà m'esperava el company, ens vam fondre en una abraçada, i vam corroborar les bones impressions que havíem tingut durant la marxa, vam acabar en les posicions 68 i 78 de 400 participants, amb uns temps de 6:50 en Potaverda i 7:14 jo mateix.

ESPECTACULAR!!!

Una marxa molt ben parida, bona organització i bon recorregut, i la medalla del final tot un detallàs!!!

TREMPAPICS WIN!!!



Web, Classificacions i altres
Track
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

Tossal Gros de Vallbona

Entre l'Urgell i la Conca de Barberà s'alça el Tossal Gros de Vallbona (804 m.),  primeres calors d'un dia assolellat de primers de Març, ja s'ensumava la primavera i vam fer-hi cap.

Un passeig tranquil i relaxat passant per poblets de calma bucòlica (Montblanquet), antigues construccions monàstiques (Santuari del Tallat), trinxeres, búnquers i llocs de guaita de l'anomenada Línia fortificada L-2, i com no els omnipresents aerogeneradors amenitzant el paisatge, menys mal que restaven callats aquell dia, sinó el desitjat silenci s'hagués transformat en el brunzit incessant de les aspes i motors...

Reportatge Fotogràfic
Ressenya i track seguit

SaluT i Muntanya!!!

Fred Siberià per la Serra de Miramar

En plena onada de fred Siberià, varem fer una excursió per terres frontereres entre la Conca de Barberà i l'Alt Camp, a la Serra de Miramar, un paratge amb unes magnífiques vistes de la Conca de Barberà, de la serra de Prades i de gran part de la costa tarragonina.

Recorrerem la serra de punta a punta assolint els dos cims culminants, sortirem del poble de Prenafeta, passant per l'antic poble i ermita de Sant Salvador, i albirant les runes del castell colgades en un espadat (espectacular).

Un cop arribats a la carena (i assolint tot seguit el Tossal Gros 867m.) ens sorprengué un ventet d'allò més gèlid que només ens deixà endinsant-nos per la serra, entre els boscos i caminois que ens dugueren al encantador poble de Miramar, on férem un mos i també un cafetó ben calent que ens oferí una família, sorpresa per la nostre abrupta entrada a la seva vivenda particular (pensàvem que era un hostal o quelcom semblant on servien cafès, però era una casa rural sense aquest tipus de serveis...), però el fet es que ens serviren amablement malgrat la salvatgia dels númens invasors...

De nou amb els cossos reconfortats sortirem a l'exterior i ens trobàrem amb una grata sorpresa, una incipient nevada que començava a emblanquinar els voltants, assolirem tot seguit La Cogulla (788 m.) un cim maltractat per varies estructures humanes (casetes, antenes, etc...)
Només quedava l'últim tram caminant una bona estona sota aquest ambient nival i arribant al punt d'inici xerrant i xalant del camí.

De tornada vam ser testimonis de com les mares gosses protegeixen els seus petits a capa i espasa, i com inciten a la manada a fer-ho per elles, un comportament extrapolable a altres espècies, inclosa la nostre.
Ei! Que nosaltres només passàvem per allà!

Reportatge Fotogràfic
Track seguit

SaluT i Muntanya!!!

I travessa Les Borges Blanques - Montblanc

Els trempapics i vam ser.

50 km que uneixen Les Borges Blanques - Montblanc, travessa totalment aconsellable.