Montclar, de terra de frontera a terra oblidada

Ja acabant les festes nadalenques, just abans de reis, vàrem fer una excursió per la part nord est de la Conca de Barberà, sortint de Rocafort de Queralt de seguit vam agafar el camí que en forma de pista enfangada (havia plogut els dies anteriors) ens portà al Coll de Puig de Gaig, abans havíem passat per un Mas abandonat, un de tants d'aquestes contrades.
El paisatge era de conreus, bosquets i molins de vent, molt típic d'aquesta zona, igual que la solitud preuada.

Seguint pista amunt i ja assolint la carena del Montclar amb unes magnífiques vistes (ens trobem a més de 900 metres) vam arribar primer a la torre del que va ser d'antuvi el Castell de Montclar (Segle XI), recordem que tot aquest territori va ser marca, o sigui, frontera, entre el món sarraí i el món cristià durant molt de temps, per això aquesta profusió de torres, castells i topònims referents a aquella época.

Just després, tot baixant una mica vam arribar a la església de Sant Miquel de Montclar, també de la mateixa època, però aquesta completament restaurada, i amb ús ja que ens vam trobar tots els estris per fer missa, fins i tot naltros ens vam animar...

Seguint per la carena ben definida ens vam apropar al cim de Sant Miquel de Montclar (948 m.), vistes de 360º, superbes, d'una zona perduda al mig de tot i de res, com explica l'autor de la ressenya que vam seguir estem a la Conca de Barberà, però de fet a la Baixa Segarra, clar que som a l’Alt Gaià, amb l‘Alt Camp i l’Anoia a tocar …

Feia un vent gèlid de cal déu, o sigui que vam retrocedir fins a la església i ens vam refugiar dins per dinar, i havent acabat vam procedir a oficiar una pseudo missa, es veu que va funcionar, perquè el ventet va parar i un solet ben agradós ens va escalfar durant una estoneta...ALELUYA!!!

La tornada per pista, tot passant primer per la font del Codonyer i més tard pel llogarret de Montbrió de la Marca es va fer calmada, com no pot ser d'una altre manera en aquest territori, segurament res a veure a passejar per aquests camins durant el segle XI...

Una altre excursió de descoberta, per un territori semi-oblidat que d' antuvi fou el focus d'atenció de sarraïns i cristians, matanse dia, si i dia també, per eixamplar els seus dominis...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!