Si senyor! A la tercera va la vençuda! Els companys i jo arribarem a la meta de Montserrat a les 21 hores clavades desde la sortida de Collformic, esgotats pero contents que t'hi cagues.
Cosetes:
-L' oratge va ser formidable durant tota la prova, cosa que vaig pagar amb l'arrivada del día, un sol implacable em cremà l'energía implacablement, tambè culpa meva per una mala hidratació, em venien pajaras tu! Lliçó apresa!
-Una espesa capa de pols degut a la sequera i aixecada per tot l'amalgama de peus feia en molts moments irrespirable l'ambient, i jo que sóc al·lèrgic a la pols...., els pulmons s'em tancaven!
-En un moment de la prova un persistent dolor a la part inferior de l'esquena em començà a tocar la pera, arribats a Camí Moliner li vaig demanar consell a una guapota i simpàtica infermera, la cual ràpida com un llàmpec em va començar a tocar...el cul! Que no noia, que es una mica més a dalt...jeje :-), em va donar una pomada que realment em va anar de perles mentres ens deia que erem uns herois!..., tot i saber que res més lluny de la realitat, qualsevol palmadeta a l'esquena sap a glòria tu!
-I bè, el dolor i la pajara em tornà en el pitjor moment, en la pujada a Montserrat, sort que el company que anava més fresc m'acompanyà aquella mala estona! L'altre company va fer bè de fer vía cap a dalt, tenía un greu problema al peu que més valía no parar-se gaire, i així, jo fent l'acordió hi ha batzegades d'orgull vaig arribar a la meta amb un somriure d'orella a orella.
En definitiva, la meva meta era arrivar i fet està! Però va saber greu la baixada de ritme de la segona part de la prova, per tots els problemes que he comentat i d'altres, això si, m'ho vaig passar formidable caminant amb els meus companys i espero que és repeteixi en moltes altres ocasions!
PD: Honors al mestre
kel que ens el vam trobar a la sortida casi de casualitat, vaig coneixer el seu company de pis, van sortir 20 minuts avans que nosaltres, els vam atrapar als primers avituallaments però desprès és van evaporar per marcar un temps final de: 17:45 minuts!
Feliçitats tiu!
I tambè honors al col·lega del Luis, que sempre ens el trobem, que aquesta vegada estava mig xunguet, pero tot i així a partir de Sant Llorenç Savall va desaparèixer i que soposem que haurà arribat amb un bon temps.
Honors a tota la gent que fà aquesta prova, companys/es cal estar boig!
I honors a la gent que manté la flama encesa dels orígens d'aquesta prova, no hi ha futur sense passat.
Reportatge FotogràficSaluT i Muntanya!
