Mola de Genessies, aspre bellesa...

Les Muntanyes de Tivissa-Vandellós ofereixen molts atractius als soferts caminadors, si són prou àgils per no punxar-se amb les màquies, tenen la pell prou dura, o bé els importa un rave endur-se a casa un grapat de ferides de "guerra", un preu a pagar ben baix pel "gustasso" de caminar per aquesta serra mediterrània, aspre, dura, a la vegada que bella i plena de racons extraordinaris.

Vàrem visitar les restes de poblats ibèrics, enlairats en fortaleses naturals, vam gaudir de les vistes de 360º de la Mola de Genessies (711 m.), vam comprovar que donaves una puntada a una pedra i sortien 10 fòssils esperant ser observats després de milions d'anys, que a les màquies també amaguen uns jardins de flors i olors únics, que els masos abandonats són testimonis de la duresa d'aquest territori per viure tal com els agents meteorològics treballen el paisatge creant figures impossibles i racons inaudits...

Solitaris caminadors per solitaris camins, només tinguem la sort, els ulls i el sentiment preparat, per poder gaudir d'allò que ofereix la natura, a cada pas que donem...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Volta per la Serra de Tivissa

A finals de Gener i com a excusa per fer la Mola de Genessies, vam conèixer la Serra de Tivissa, un indret que ens va sorpendre per la seva frondositat i tranquilitat.

Ens va fer un bon oratge aquell dia per poder caminar sense entrebancs meteorològics, vam passar per corriols emboscats i amples pistes, vam passar per Portells i Colls (un d'ells, el de Monetze, catalogat com el més ventós de la serra de Tivissa, vam donar fe...xD), per Valls interiors fortificades per muralles de roca, per Masos abandonats plens d'història i records humans (sempre que veig aquestes edificacions semiderruïdes, em fan pensar en com de diferent era la vida no fa tant de temps, a la muntanya i arreu..., i que cal trobar un terme mig entre la duresa del passat i la barbàrie tecnificada del present)




Un indret també ple de flora i fauna, com el Pi de les Cingleres, ben acostumat a les ventades i Àliga cuabarrada, éndemica de les Serres de Tarragona.
l'
Pels amants de la història més antiga es un indret de referència, els Fòssils afloren (en vam trobar un al mig d'una ample pista, no cal buscar gaire...)

Referència apart mereix una història humana ben curiosa, un tal Mercadal, originari de Ses Illes que durant l'estada que va fer al poble de Tivissa, es va dedicar a gravar la inicial del seu nom a les roques del voltant, llocs estratègics on es veiés la seva "obra"...

Ah si, el cim..., no el vam assolir, arribat el moment on teniem que entomar la vertical per assolir la carena cimera no vam trobar el corriol que ens havia de menar, tan es, ja tenim excusa per tornar a aquesta maravellosa Serra Tarragonina :-)

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!