Llastimosament la mà de l'home també es fa notar en la manca de massa arbrada en gran part del terreny, branques i socs socarrimats testifiquen la insensatesa humana que ens toca viure en el nostre temps, vivim lluny de la natura, tan espiritual com físicament, i això es paga.
Tot trescant per aquests camins d'esbarzers i roques punxegudes, de mala petja però encisadors en la seva salvatjor ens vam apropar als tres cims que faríem aquell dia, cims tímids en alçada però grans en vistes i personalitat, boniques atalaies ventades on apreciar totes les precioses serres tarragonines a un cantó, i l'amplitud del mediterrani per l'altre, amb lo Delta de l'Ebre com a punt destacadíssim a l'horitzó.
Indrets de calma, místics, potser melangiosos, però d'una formidable personalitat que t'embolcalla, com si et digués que tu, d'alguna manera indesxifrable, pertanys a aquest territori castigat, abrupte, intens i preciós.
Reportatge Fotogràfic
Track
SaluT i Muntanya!!!
