Ara que estem en plena onada de calor, us ve de gust una mica de frescor? Doncs aquí us porto una història de neu, gel i fred, a veure si us refresca un xic...
A finals de Març (o sigui, a la setmana santurrona) férem via cap a la Cerdanya Nord, aquests territoris espoliats per Francesos i venuts pels Espanyols,
hosti quanta merda, a
vere si algun dia deixem de ser espoliats i ens deixen viure en pau..., bé com deia, la nostra intenció era passar un parell de dies al monte gaudint de la neu a
tope,
l'oratge ens volia fer la guitza, un temps més aviat rúfol ens donà la
benvinguda a la plana ceretana, després de dinar quelcom a la vora d'una
d'aquestes urbanitzacions
pijes que tant abunden en aquesta zona i havent fet un
cafetó a un bar
working class
de
Puigcerdà, vam fer via cap al primer objectiu, vam creuar la
fictícia frontera i ens vam apropar a la Pista d'Esquí de
Font Romeu, en
concret ens vam aturar al
Parking del
Pla de la Calma.
Ens vam vestir amb roba adient, ens vam calçar les raquetes i apa! A fer via cap al
Pic dels Moros (2137 m.) ja ben
entrada la tarda.
Tot seguint el camí marcat
per els esquiadors de fons, en una continua però suau pujada, vam assolir el cim
fàcilment, tot gaudint d'un paisatge encisador de bosquets mig sepultats per la neu.
Al cim el paisatge s'obria a tota la plana Ceretana, veient que les pluges descarregaven aquí i allà aleatòriament, però semblava que el temps empitjorava notablement, o sigui que no vam trigar gaire a fotre el camp per continuar la nostra
raquetada, una espesa boira ens encalçava a vegades, per a després desaparèixer, un ambient gòtic dels que agraden gaudir en plena natura.
I vam arribar al
Refugi de la Calma, feia goig per fora però tancat a pany i forrellat (refugi?), però una curiosa estructura uns metres més enllà ens va encuriosir, a l'obrir la porta ens vam trobar un
WC nou de trinca, net com una patena, perfectament
equipat,
vaja que no ens vam poder estar...
xD
Clickeu
aquí per veure la seqüencia sencera...xD
La
nit se'ns tirava a sobre i vam arribar com fantasmes dins la boira a la
ja deserta estació d'esquí, va ser una tarda ben aprofitada
oyessss!!!
Vam sopar en un
garitu del poble de
Font Romeu, i entre birres i algun
xupito se'ns va fer l'hora de dormir, i com tenim el cotxe-llit doncs en el descampat de l'entrada del poble que vam dormir
a gust.
L'endemà l'oratge no donava treva, però teníem un objectiu molt sucós, fer la
canal Vermicelle al
Cambra d'Ase, o sigui que ens vam apropar a l'indret de sortida, fins i tot ens vam preparar els
bartulos, però quan ja estàvem a punt de marxar cap amunt i veient els dubtes que teníem, oratge, perill d'allaus..., ho vam deixar córrer. I ben fet! La muntanya no transmetia bones sensacions aquell dia, almenys en aquella banda.
Com som previsors teníem
plan B, i vam fer via cap a la població de
Talltendre, ja en territori ocupat espanyol, on
ens eperava la
Carbassa (2738 m.), un
muntanyot ceretà que en condicions estivals deu ser una caminada llarga però relaxada, en canvi amb les condicions que ens vam trobar va ser una excursió dura de collons, i això que
fins arribar a la carena el solet i el bon temps ens va acompanyar, tot gaudint de l'esplèndid paisatge, boscos, estanys i natura en general que anàvem deixant enrere tot
raquetejant.
Però va ser arribar a la carena (després d'una dura pujada) just passat el collet de
Fornos i començar els problemes, no pel terreny, una ampla carena típica d'aquestes terres, sinó
per les condicions climàtiques, un torb d'allò més fred i a voltes
huracanat que ens llençava granets de neu congelada a 1000 x hora i la
sensació de mai arribar per la distància gens despreciable de l'excursió, però ja sabem
de que tracta, altres vegades ja hem viscut aquesta sensació, perseverança tocava, i vam tenir premi, vam arribar, explosió d'alegria, cares congelades, riures eterns i cap avall cagant llets, l'ambient al cim era siberià
,se't congelaven els ous, literalment.
La baixada fou com totes les baixades després de patir pujant, xerinola,
relax i més llarga que un dia sense pa, però contents per l'experiència.
A l'arribar a Talltendre en
PotaVerda es trobà a uns companys de
Depana que estaven de reportatge fotogràfic naturalístic, i més tard tocava fer
paradinha per endrapar
algo amb substància.
Un parell de dies collonuts de neu a
tope, aprofitats al màxim i sent conscients de les
notres forces i experiència.
Impecable.
Reportatge Fotogràfic
Aka Pic dels Moros /
Carbassa
Reportatge Fotogràfic
PotaVerda Pic dels Moros /
Carbassa
Track Pic dels Moros
Track Carbassa
SaluT i Muntanya!!!
A mitjans de Gener, havent celebrat el meu aniversari per "todo lo alto" en un spa de Prullans, amb sorpresa inclosa en forma de Jacuzzi a l'aire lliure i nevada sobre els nostres caps (quin momentassu!!!) vam decidir que a l'endemà fariem una raquetada per la zona, concretament ens vam desplaçar a l'estació d'esquí nordic d'Arànser, ens vam treure el forfait i vam començar a raquetejar per un paisatge de somni...
Teniem intenció d'apropar-nos al Pla de Llet, però al cap d'una estona de raquetejar l'oratge va 
