Un camí cómode entre boscos d'alzines sureres (i altres), arbusts, flors i conglomerats tot admirant les vistes a la veïna Montserrat.
El temps, tot i amenaçador és va aguantar durant tot el matí, deixant-nos disfrutar d'una agradable temperatura per caminar.
Com és normal per la proximitat de l'àrea metropolitana de BCN i per la senzillesa de l'excursió, un degoteig de persones durant el camí, i una marabunta al cim més característic d'aquesta serra, La Mola (1102 m.)
És una d'aquelles zones que em sonen haver-les trepitjat amb el cole durant la infantesa, però que no en guardo gaire record..., segurament llavors pensava en altres coses...
De tornada alguna "moneria" entre els conglomerats, i la presència del Montcau (1056 m.), un cim que només veure'l donen ganes de pujar-hi, ja hi farem via un altre dia.
Aquesta vegada erem tres, jo (el mono), el barretinaire (resacós) i la bitxet, que feia moooolt de temps que no sortia a la muntanya (per una sèrie de problemes fora de la seva voluntat) i que és va comportar magníficament tot i la seva llarga aturada, felicitats!
Ressenya
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!