Un volt sortint de casa...

I això que un dia surts de casa i vas a fer un volt...

 

Si, es un privilegi.

Reportatge Fotogràfic

Track

SaluT i Muntanya!!!

Una volta pel Moianès...

A 1 de Febrer fa fred, i si es a la comarca del Moianès (quan vàrem fer l'excursió encara no era comarca...) doncs encara més...
Ens vam intentar expulsar el fred fent una agradable caminada entre Moià i l'Estany, els dos nuclis habitats més importants de la comarca.










Pel mig vàrem visitar el cim més alt de la comarca (Puig Rodó 1061 m.), encara que altres fonts parlen d'un tal Grony de l'Oller que es un metre més alt..., aquí hi ha controvèrsia, potser ara que són comarca ja han tret l'entrellat...

També vàrem visitar un dolmen, que sempre es una experiència historico-cultural-atàvica de primer ordre...

I per últim la població de l'Estany, on vam veure (des de fora) l'arquitectura romànica del Monestir i l'Esglèsia de Sant Maria de l'Estany.

Una agradabilíssima excursió en un clar i fred dia d'hivern.

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Sobrepuny, unes proves d'accés més que reeixides...

Hi ha moments, dies, hores, que sembla que els astres et son favorables, ves a saber per quina raó..., conectes amb el medi, amb els altres i amb tu mateix, estas lúcid, corres mes que mai, decideixes les millors opcions i tens aquell xic de sort tan necessari...

Però no, no són els astres, ets tu que ho has provocat, amb les teves decisions que et porten a estar allà on vols, amb la teva motivació que venç qualsevol por estúpida que et pugui passar pel cap, amb el teu treball, tan físic com mental...

A vegades no surt, però tard o d'hora sortirà, i la sensació es impagable... :-)

Aquell dia va ser un gran auto-regal de pre-aniversari :-D

Proves d'accés curs monitors de muntanya de la Feec.
Serra del Catllaràs (Berguedà)
Cim assolit: Sobrepuny (1653 m.)

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

El Castellot, "caloret" d'hivern...

A primers de Gener, en un assolellat i agradable dia vam fer cap a l'Alt Penedés, vam plantar el cotxe a St.Sadurní (La Múnia) i vam començar pujant fort per un corriol fins arribar al Pas del Clau (pas vertical equipat amb unes cadenes, i...un clau, que va donar algun petit problema... :-P) que superant-lo, donava pas a la Cova del Castellot (plena de vies d'escalada) i uns passos més endavant el Castellot (465 m.) pròpiament dit, castell mig derruït (Castellvell de la Marca, del segle XI) i de l'esglèsia de Sant Miquel,  amb unes vistes generoses de la contrada, segur que seria dur viure allà dalt, però es cascaven unes vistes tremendes...

Per fer-ho més llarg vam entomar un seguit de pistes que per trams coberts, però sobretot descoberts (no recomanable fer aquesta ruta a ple estiu...) ens va apropar al Puig de la Cogulla (492 m.), un d'aquests cims colgats d'arbusts mediterranis, ben punxeguts tots ells...

Per ser ple hivern, va fer un "caloret" d'allò més curiós, proporcionant un bany de sol ben agradable, fins i no érem els únics que ho agraïen...

Reportatge Fotogràfic
Track utilitzat (Gràcies!)

SaluT i Muntanya!!!

Puig de les Agudes, de fred lenticular, beuratges atòmics i jocs amb ossos...

A finalíssims de Desembre, quan l'any agonitza, els dies són tristos i curts i fa un fred del cagar, uns trempapics van decidir fer una incursió al Ripollès, aprofitant la avinentesa que un d'ells té un cau on reposar els ossos, justament a la nostrada població de Sant Joan de les Abadesses.

Vam decidir escometre un cim de vaques, tan habitual en aquelles contrades, un tal Puig de les Agudes o Pic de Bac (1976 m.), sortint de Setcases i entomant el GR-11 tot pujant per un bosc magnífic on l'únic problema eren les zones enclotades, on les rieres eren cascades de gel, allà cadascú va superar les dificultats tan bonament com va saber, uns de manera més elegant, d'altres no tant....

Passades les dificultats gelades vam arribar a la Jaça de les Eugues, un prat d'aquells màgics enmig del bosc (ocupat per un bon tros de bou), i d'allà en forta pujada vam arribar al Pla de les Bigues, on vam aprofitar per entrar en calor tot bevent un beuratge de dubtosa procedència...

Amb l'estomac ben calent i el cap ben enterbolit nomes quedava el tram carener que deixant el GR-11 i tot seguint el filat ramader ens conduí al cim desitjat, precioses i extenses vistes, un núvol lenticular magnífic enlairat al cel i un escampall d'ossos que van fer les delícies dels amants del lego...

Després d'una estona de contemplació vam entomar la directa avall, i sense grans sobresalts vam arribar de nou a Setcases, ja només quedava donar plaer a la panxa...

Easy hiking, great views, and food for the soul...

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Potaverda
Track utilitzat (Gràcies GERCA)

SaluT i Muntanya!!!

La Picossa

Volta per les muntanyes de la Ribera d'Ebre, concretament de Móra d'Ebre i el seu punt culminant i icònic per la gent d'aquestes contrades, La Picossa (496 m.)
Escenaris de batalles passades, paisatge mediterrani, coves i balmes, abrupte i bell...
Encara i sent una excursió breu, es molt variada en quan a terrenys per on transitarem i la manera de progressar per ells.









Aneu a la guait pel rocam, potser podeu trobar alguna Cabra Salvatge...
 
Reportatge Fotogràfic
Track d'en Carles Oliver

SaluT i Muntanya!!!

Tossal de Suró, passeig d'hivern...

L'hivern es bona època per fer tomets de baixa intensitat, de caire relaxat i de descoberta de territori. Aquesta vegada el nostre objectiu era assolir el Tossal de Suró (828 m.) un cim amagat envoltat de camps i camps de secà, tan habituals en aquest territori.
Té el seu encant, si hom el sap trobar i apreciar, nosaltres no tenim problemes en aquest sentit, i a tot li trobem el seu cantó bonic, sia a ran de mar, envoltats de cultius, o les muntanyes més feréstegues...

Sortint de Vallfogona de Riucorb, just del seu balneari amb aires decadents, vam pujar una mica de desnivell fins al proper poble d' Albió on se'ns va unir de seguit un gosset ben simpàtic que ens acompanyà tota la excursió, aburridot com estava de passejar per un poble semidesert, ens va voler ensenyar els seus territoris, i nosaltres obedients el vam seguir...

Per complimentar la passejada vam anar al proper poble de Guimerà, que conserva el seu caire medieval i val molt la pena perdre's pels seus carrerons i pujar al seu ben conservat Castell.

Sempre val la pena... :-)

Reportatge Fotogràfic
Track seguit d'en GERCA

SaluT i Muntanya!!!

Mola de Genessies, aspre bellesa...

Les Muntanyes de Tivissa-Vandellós ofereixen molts atractius als soferts caminadors, si són prou àgils per no punxar-se amb les màquies, tenen la pell prou dura, o bé els importa un rave endur-se a casa un grapat de ferides de "guerra", un preu a pagar ben baix pel "gustasso" de caminar per aquesta serra mediterrània, aspre, dura, a la vegada que bella i plena de racons extraordinaris.

Vàrem visitar les restes de poblats ibèrics, enlairats en fortaleses naturals, vam gaudir de les vistes de 360º de la Mola de Genessies (711 m.), vam comprovar que donaves una puntada a una pedra i sortien 10 fòssils esperant ser observats després de milions d'anys, que a les màquies també amaguen uns jardins de flors i olors únics, que els masos abandonats són testimonis de la duresa d'aquest territori per viure tal com els agents meteorològics treballen el paisatge creant figures impossibles i racons inaudits...

Solitaris caminadors per solitaris camins, només tinguem la sort, els ulls i el sentiment preparat, per poder gaudir d'allò que ofereix la natura, a cada pas que donem...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Cap de Setmana pel Collsacabra, salts, tombes, jengas, rocallargues i altres bèsties...

Un bon grapat de Trempapics es van reunir un bonic cap de setmana, de mitjans de novembre de l'any del senyor 2014, per fer petar la xerrada, menjar, beure, jugar a jocs (d'habilitat i pantoflades) i, caminar una mica, no fos dit...

Ens vam allotjar en una casa de pagès molt confortable i molt ben regentada al bell mig del Collsacabra osonenc, una zona que no teniem gaire vista...

El primer dia vam fer un bonic passeig tot coneixent el pintoresc poble de Rupit i un dels seus atractius naturals més impressionants, el Salt de Sallent, una espectacular precipici d'uns 90 metres (algú va treure el cap per veure si era de veritat, quarta foto), que per l'època de l'any en que ens trobàvem no baixava gaire joiósa (l'aigua), però caldria veure'l a la primavera o després d'alguna pluja important, en tot cas impressionava el paratge...

 

A l'endemà vam voler conèixer una mica més el Collsacabra, i vam fer una volteta pels boscos i prats de la zona, tot trobant tombes antropomòrfiques, vaques i els seus típics rastres, i un barrissal que ens va fer posar en pràctica les nostres millors dots cooperatives i d'inventiva més extremes...

 

Cal afegir, encara que no surti a cap foto, l'Albert el Gran, que es va passar les dues jornades descansant i aprofitant les comoditats de la nostra llar de lloguer a tope, ell si que sap! ;-)

Un bonic i entranyable cap de setmana, bons amics, bones viandes, bon beure, bons jocs i bona muntanya, cal repetir-ho més sovint... :-)

Reportatge Fotogràfic Salt de Sallent
Reportatge Fotogràfic Rocallarga

SaluT i Muntanya!!!

Peñalara, Coronando Madrid

Siguiendo con la incursión madrileña, esta vez nuestra cizerone nos llevó a la Sierra de Guadarrama, a una de sus zonas más alpinas, el Circo de Peñalara, concretamente nuestro objetivo era coronar el Peñalara, punto más alto de Madrid y Segovia con una altura de 2430 m.

Tras caminar un rato por sendas sinuosas nos topamos con el primer lago del día, la Laguna Grande de Peñalara, con bastante afluencia de público al ser de fácil acceso y con el refugio en sus inmediaciones, luego la senda ascendía de manera más constante y empinada hacia las demás lagunas que visitariamos ese día, la Laguna de los Claveles y la Laguna de los Pájaros.

Ahora tocava decidir por dónde atacábamos la cima, si por la via fácil o la más complicada (aunque tampoco sin excesiva dificultad...), decidimos que iriamos por la difícil, que nuestra cizerone no la conocía, o sea que manos a la obra nos encaramamos a la montaña por el estético Risco de los Claveles, dónde disfrutamos de unas trepaditas y un ambiente de Alta Montaña bien bonito.

Tras la cima, vino la hora de la siesta, y luego de dormitar un rato, poquito a poco para abajo siguiendo un amplio camino que mediante amplias curvas iba bajando perezosamente hacia el inicio de la excursión.

Una fantástica excursión, gracias VirVR!!! ;-)

Laguna Grande de Peñalara

 

De Camino... :-P

Laguna de los Pájaros

 

Subiendo hacia el Risco de los Claveles 

Risqueando...

Cima!!!

 

Dormitando...

Zigzagueando por la amplia senda...

Reportage Fotográfico
Track

SaluT i Muntanya!!!