Una nevada volta Montserratina

A mitjans Gener férem una sortida per intentar assolir el cim de l'Albarda Castellana, enclavat a Montserrat (en aquell temps un dels 100 Cims, actualment s'ha eliminat de la llista)

Sabíem que l'oratge potser no seria bo del tot, però observant el mapa del temps vam provar per si sonava la flauta, i deu ni dó si va sonar...

La jornada començà a prop de Collbató, en concret a L'àrea recreativa de la Salut on deixarem el cotxe i començarem a caminar passant per la Cova del Salnitre rodejant la muntanya (vistes amplies de la contrada) per després començar a pujar cap a la zona de Sant Jeroni. Hi havia un ambient grisot i més aviat fresquet, però res que no ens esperéssim.


Just arribant a la parada del funicular, pla de les Taràntules, on la presència turística es deixava veure (fins aquell moment ben poca gent) vam començar a notar una baixada de temperatura bastant acusada, i un cop caminant pel camí nou de Sant Jeroni ens van sorprendre uns floquets de neu, que ben aviat es van convertir en una senyora nevada que va enfarinar tota la part alta de Montserrat, fent-nos fruir del moment per lo inesperat de la situació, i pel paisatge tan especial que deixa l'element blanc en aquestes contrades.

Després de flipar amb la neu una estona, vam començar a caminar fins el desviament que ens havia de portar al cim de l'Albarda, el que no ens esperàvem es que la petita grimpada que donava accés als últims metres, estigués tan relliscosa que ens fes impossible assolir el cim, després de barrinar una estona, fent alguna que altre prova vam deixar-ho córrer, que hi farem, vam prendre la decisió més correcte, primer la seguretat personal, ja sabem tots que les muntanyes no es mouen de lloc.

Vam entomar el camí dels Francesos ja en franca baixada, i sense trobar ni déu, fins arribar a Can Jorba i la Vinya Nova (indret de calçotades i grans àpats de grat record), on el sol feu acte de presència i ens escalfà la nostra joia per la gran excursió que havíem realitzat.

L'últim tram fou per pista fins a Collbató i acabant a L'àrea de la Salut on ens prenguérem un merescut aperitiu a base de patates, olives i per descomptat, cervesa.

Una circular ben parida per conèixer indrets coneguts, i no tan coneguts, d'aquesta serra tan màgica anomenada Montserrat. I si us neva (cosa poc probable) per pixar i no deixar gota (com diu un col·lega)

Track
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!