Canal a la cara nord del Pic de la Dona

A principis de desembre, i aprofitant el pont de la puta constitució espanyola, férem la primera incursió de la temporada hivernal al Pirineu, a buscar les preuades canals i corredors de neu que tan ens motiven, pero que tant ens costa agafar-li el punt.
La zona escollida fou la nostra escola Ulldeter, i en concret els amagats corredors de la cara nord del Pic de la Dona, genialment ressenyats a la revista Vèrtex núm: 229

Aproximació: Sortim del pàrking de les pistes d'esquí d'Ulldeter, arribem a la Portella de Mentet i d'allà baixem per tornar a pujar per la Coma de la Portella i despenjar-nos per un corredor secundari per anar a buscar la paret principal.
(Cal dir que va ser un error seguir aquest itinerari, es molt millor arribar a la Portella de Mentet i d'allà resseguir la carena fins arribar prop del cim del Pic de la Dona, i tot seguit despenjar-se muntanya avall, nosaltres no ho vam fer així i va ser un petit suplici arribar al començament de la via...)

De la munió de canals existents en aquesta amagada paret, ens vam decantar per una linia bastant definida que mena directament al cim, amb sortida lleugerament a la dreta del mateix. No sé identificar el nom de la via, i fins i tot crec que a la revista no surt ressenyada (originàriament anavem a fer les vies anomenades: Pocoyó, Nobita i Doraimon)
Tan es, ens va servir per fer una escalada ben llustrosa amb una neu perfecte per clavar els grampons i piolets amb força i practicar les tècniques d'assegurança més elementals de l'alpinisme.

Un cop al cim, i veient l'hora vam descartar fer una altre via i vam retornar tot seguint la carena fins a la Portella de Mentet i d'allà de nou cap a les pistes (amb un parell de relliscades dels dos integrants del grup tot just arribant al ciment, ja es veu que ens repel·leix tot el que no siguin elements naturals...:-)
Només faltava endrapar viandes i birres a Setcases...

Una jornada ben aprofitada!

Track
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!