Puigneulós, la tardor

A principis de Novembre tocava veure tardor en tot el seu esplendor, fullam sec, castanyes, colors ocres i bolets a dojo.
Vam triar una serra encara desconeguda per nosaltres, L'Albera, on haviem de trobar tots aquests ingredients, i un mes, el cim de la serra anomenat Puigneulós, i ferem cap.

Un cop ben trobats tots els participants de la excursió, amb la inclusió d'una nova membre (Benvinguda Mary!) ens vam posar en marxa.
Sortirem de prop el Castell de Requesens, de la cantina per ser més exactes on de tornada fariem un bon beure.
Primer ens vam trobar un camí ben ample i en franca pujada ple de castanyers, i les seves fulles i castanyes al terra, vam agafar un cabás per no passar gana a l'hivern...

Un cop arribats al Coll Forcat seguirem una carena ja albirant grans paisatges a banda i banda (Terres de l'Alt Empordà i Mar mediterrani per una banda, i Canigó nevat per l'altre), també ens vam trobar uns caçadors apostats amb els seus rifles, no els hi ferem gaire cas i seguirem el nostre caminar fins arribar al Roc dels Tres Termes, on ja treguerem tota la parafernàlia cimera i d'allà en suau pujada fins al proper cim de la serra, el Puigneulós (1258 m.)

Un cim amb grans vistes, llàstima que ja en aquells moments el temps començava a empitjorar, un ventet ben fresquet i unes boires i núvols al cim no deixaven veure gran cosa, pero bonic ho era, i molt.

Al cim també ens vam trobar amb un edifici militar ple d'antenes, amb raó passa la frontera imposada per francesos i espanyols per allà mateix, la muntanya es testimoni de la imbecilitat humana, un cop més.

Ens vam encaminar cap al Refugi de Tanyareda, i abans d'arribar ferem un mos apalancats a l'herba, deglutint i de xerrameca passà el temps i només quan començà a xispejar moguerem el cul.

Passarem per boscos de grans arbres, plugim  i boires espeses, tot d'un gòtic encisador, Un cop passat el Coll del Faig, de nou al bosc humit supurant aigua, algun "culetazo", bolets de dimensions respectables i una troballa llargament esperada, una salamandra, viva i en el seu hàbitat, i no aixafada a l'asfalt...(pobreta, la vam deixar cega a base de flaixos...)

Ja de nou a la cantina, ferem honor al seu nom i menjarem i beguerem merescudament, tinguerem la visita i la xerrameca del guarda més antic de la Serra de l'Albera, que (mig entonat) ens explicà les seves estrafolàries teories de la reintroducció del llop a ca nostra, el tiu estaba per enviar-lo a una entrevista d'Iker Jiménez a Cuarto Milenio, quina tela..., això si, a un afortunat li donà un bon mapa de la zona, de regal.

Una excursió ben tardorenca, si senyor!

Track
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!