Núvols que van passant de collada en collada, deixant veure capritxosament el blau del cel, el sol, les muntanyes i les valls, per després, en un instant, tornar a la foscor del gris infinit, del "no saber que hi ha més enllà", de la terra dels éssers fantàstics...
Boires que esguarden el viatger, amagant els camins i les bèsties, confonent la brúixola i la ment, incertesa i dubte, malgrat tot camins que porten a llocs, a indrets físics o mentals, a casa o a l'altre punta del món, per on el viatger avança inexorablement.
Vent, que mou els elements de forma caòtica, pinta quadres abstractes, amb el terrenys i amb tu mateix, a voltes terrorífics i amenaçadors, d'altres calmats i serens, però sense lleis, aquí sobren les lleis i les creençes humanes, només la natura dicta sentència, on de les entranyes de la més dura pedra, surt bellesa.
I tu al mig, cec pels núvols, perdut per la boira, i sord pel vent, i malgrat tot, sents i veus millor que en qualsevol altre lloc, i que en qualsevol altre moment de la vida...
Reportatge Fotogràfic
Track
SaluT i Muntanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada