“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

25 de juliol 2013

A la vora...

Som a Març, temps d'impàs entre l'hivern i la propera primavera, temps de caminar per camps i platges, per boscos de pi a la vora del mar i per pobles calmats.
Tot això sortint de casa, amb la motxila posada i redescubrint cada indret.
Tenim la sort de tenir la natura aprop, humanitzada si, però aquí la tenim, a l'abast de la mà.


Vam fer un parell d'excursions, una més aviat un passeig fins a la 
Nou de Gaià, l'altre més aviat un entreno per la propera Marxa dels 
Castells, anant a Tarragona i tornant pels camins vora la costa.





Keep Calm and walking to nearby places!

Track Torre-Tarraco-Torre
Reportatge Fotogràfic Torre-Nou de Gaià-Torre

SaluT i Muntanya!!!

19 de juliol 2013

Cartutxos multicolors pel Baix Gaià

Aprofitant les temperatures suaus del mes de Febrer vaig fer un passeig de 25 km. pels voltants del meu poble (Torredembarra), una ruta fantàstica anant de poble en poble per camins envoltats de camps, marges de pedra seca, ametllers florits, garrofers, pantans inútils, vies de tren abandonades, pobles desèrtics i...un munt de cartutxos multicolors escampats pel terreny, porcada que vaig enregistrar amb la càmera fotogràfica i tot seguit vaig enviar a la revista Vèrtex per la seva publicació si així ho consideraven.


Doncs en la revista d'aquest mes surt la meva Foto-Denúncia, aqui sota us la afegeix-ho:

Al camí de la partició (camí pertanyent a la xarxa de camins locals gestionada per l'ajuntament d'Altafulla i el consorci Tarraco Romana) i en concret en el tram que va de la Nou de Gaià a Torredembarra, podem veure, i trepitjar, aquest indigne espectacle de centenars de cartutxos escampats per el terreny.
Malgrat el seu cromatisme, ni són bonics, ni fan bona olor, ni es mengen, ni es descomponen amb facilitat...
Em pregunto, els mateixos caçadors no poden arreplegar amb les seves deixalles?
I si els caçadors no són capaços, l'administració competent no hauria de posar remei? 




Esperem que algú recapaciti i actui...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

03 de juliol 2013

Tenerife, l'illa perduda

A principis de Febrer ferem una escapada a l'illa africana de Tenerife, una illa que ens va sorprendre gratament pels grans contrastos de paisatge, sabeu la illa de King Kong? doncs feu-vos una idea... Almenys hi han quatre zones naturals ben definides que vam trepitjar amb ganes de descoberta, passo a ressenyarles breument:

Parque Nacional del Teide

Just al mig de l'Illa emergeix el Teide (3718 m.) una mole espectacular i altiva que regna l'illa sense que ningú li faci ombra, el terreny primigeni que trepitjareu us farà sentir en un altre planeta, o si més no, sentir el començament de la vida al nostre.


Roques volcàniques de tots colors, rius de lava gegantins i petrificats, gèisers de gas que surten de les profunditats de la terra, "bombes" volcàniques de mides estratosfèriques i varis volcans fent la cort al Teide, protagonista en tot moment per magnitud i alçada.

Hi ha varies maneres de pujar el Teide, nosaltres ho vam fer en dos dies (fent nit al Refugi d'Altavista, situat a 3260 m., molt ben acondicionat i un tracte amable del guarda), cosa que permet fer-ho de manera relaxada i fent volta circular assolint també el Pico Viejo (3135 m.), segona alçada de la illa amb un cràter grandiós.


Us recomano, això si, que veieu la sortida del sol al capdamunt del Teide, un espectacle visual que no us podeu deixar perdre!!!


Track
Reportatge Fotogràfic


Parque Rural del Teno

A l'extrem nordoest de l'illa podem trobar aquest parc natural ple de vida vegetal i animal on moltes espècies endèmiques hi viuen, muntanyes que acaben de manera abrupta al oceà en forma d'espadats verticals. Cal destacar els boscos de laurisilva.

 
Vam fer nit al Albergue de Bolicos, unes instalacions noves de trinca que vam gaudir en pràctica solitud, només acompanyats per uns quants excursionistes i una amable guarda amb els quals vam petar la xerrada després de sopar (aquella nit vam arreglar el món, jaja)
Un lloc idoni per descansar i visitar aquest parc natural.
Apart de visitar els pobles enclavats en llocs ben fotogènics (com per exemple Masca) i indrets espectaculars com los Acantilados de los Gigantes , vam fer una bonica excursió passant pels boscos de laurisilva abans esmentats i admirant el paisatge tot pujant les Cumbres de Bolicos.


Track
Reportatge Fotogràfic

Parque Natural de la Corona Forestal

Tot voltant el Parc Nacional del Teide trobem una inmensa massa forestal que encercla la pràctica totalitat del Parc, se'n diu Corona Forestal, majoritariament arbrada de Pi Canari, una espècie endèmica d'aquestes illes.
Allí es on en el terreny volcànic la vida s'obre camí tossudament enmig de la lava solidificada, la gènesi d'un bosc, un altre paisatge d'aquells rars, primigenis, que normalment a les nostres contrades no s'hi troben.


Vam aprofitar per fer una excursió tot buscant el Paisaje Lunar (un fenòmen geològic provocat per l'erosió de l'aigua i el vent a la terra de cendra volcànica), vam sortir de la població de Vilaflor (població situada a major altura de l'illa) tot seguint una part del camí real de Chasna, un antiquíssim camí ja utilitzat pels Guanches abans que arribessin els colonitzadors espanyols.


Track
Reportatge Fotogràfic

Parque Rural de Anaga

Per últim vam visitar zona geològica més antiga de l'illa, al extrem nordest on s'aixequen unes muntanyes plenes de frondosos boscos de laurisilva, un indret verd, selvàtic i humit.
Ens vam allotjar al Albergue Montes de Anaga, un bon indret per fer estada, atalaia al proper oceà i enclavat enmig de la muntanya, en aquest cas vam coincidir amb un grup juvenil, però malgrat el que caldría soposar no feren gaire xivarri, vam dormir en una habitació per nosaltres sols i ben agust.


Férem un parell d'excursions de curta durada en dues zones diferents del parc, primer ens vam apropar a Cabezo del Tejo per un camí espectacularment vegetal, humit i verd fins arribar a un mirador vers el mar i els espadats verds fins a tocar de l'aigua.


Reportatge Fotogràfic

Després vam anar a fer un camí anomenat la Hija Cambada, un cop més enmig dels boscos i la verdor imperant a la zona, en aquest cas la ruta era més transitada, però sense agobis vam gaudir de la natura.


Track
Reportatge Fotogràfic

En definitiva, una bona repasada a l'illa que ens va portar a conèixer els llocs més representatius a nivell natural, i també gastronòmic, però d'això últim no en parlaré, no us volem donar més enveja si cap...  :-)

Una illa molt agraïda per els muntanyencs i amants de la natura en general, 100% recomanable!!!

SaluT i Muntanya!!!