Lo Tormo

Una terra creuada per l'aigua de l'Ebre, pobles a les seves riberes, camps, una dominant central nuclear, molins de vent i muntanya..., molta muntanya!!!



















Corriols, cims de grans vistes i estretes carenes, enjubs i una mina abandonada amb rat-penat inclós!


Reportatge Fotogràfic
Track resseguit

Un altre dia ben aprofitat!

SaluT i Muntanya!!!

Montmeneu

Una muntanya d' "Encuentros en la 3ª Fase", isolada enmig de camps extensos de la plana de Lleida, els únics ovnis que hi havia erem nosaltres en aquest terreny eixut i auster, pero tanmateix ben fèrtil, faltava ben poc perque es convertis en un mantell de flors blanques...


Vam menjar un plat combinat ben bó a la Granja d' Escarp, vam visitar Mequinença i ens vam desplaçar a Fraga, un poble que ens va semblar molt lleig..., potser no ajudava la intensa pudor de purins que feia aquell dia...JURL!



Reportatge Fotogràfic
Track utilitzat

SaluT i Muntanya!!!

La Talaia

Un camí sinuós i tranquil, molt humanitzat i asfaltat, pero agradable en un dia de fred intens.


La muntanya et proporciona un indret per cada moment, només cal buscar-lo.

Reportatge Fotogràfic
Track utilitzat

SaluT i Muntanya!!!

Fred Siberià per la Serra de Miramar

En plena onada de fred Siberià, varem fer una excursió per terres frontereres entre la Conca de Barberà i l'Alt Camp, a la Serra de Miramar, un paratge amb unes magnífiques vistes de la Conca de Barberà, de la serra de Prades i de gran part de la costa tarragonina.

Recorrerem la serra de punta a punta assolint els dos cims culminants, sortirem del poble de Prenafeta, passant per l'antic poble i ermita de Sant Salvador, i albirant les runes del castell colgades en un espadat (espectacular).

Un cop arribats a la carena (i assolint tot seguit el Tossal Gros 867m.) ens sorprengué un ventet d'allò més gèlid que només ens deixà endinsant-nos per la serra, entre els boscos i caminois que ens dugueren al encantador poble de Miramar, on férem un mos i també un cafetó ben calent que ens oferí una família, sorpresa per la nostre abrupta entrada a la seva vivenda particular (pensàvem que era un hostal o quelcom semblant on servien cafès, però era una casa rural sense aquest tipus de serveis...), però el fet es que ens serviren amablement malgrat la salvatgia dels númens invasors...

De nou amb els cossos reconfortats sortirem a l'exterior i ens trobàrem amb una grata sorpresa, una incipient nevada que començava a emblanquinar els voltants, assolirem tot seguit La Cogulla (788 m.) un cim maltractat per varies estructures humanes (casetes, antenes, etc...)
Només quedava l'últim tram caminant una bona estona sota aquest ambient nival i arribant al punt d'inici xerrant i xalant del camí.

De tornada vam ser testimonis de com les mares gosses protegeixen els seus petits a capa i espasa, i com inciten a la manada a fer-ho per elles, un comportament extrapolable a altres espècies, inclosa la nostre.
Ei! Que nosaltres només passàvem per allà!

Reportatge Fotogràfic
Track seguit

SaluT i Muntanya!!!