“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

07 de maig 2010

Caminant pel Tarragonès

































L' ésser humà moltes vegades menysprea allò que té més proper, possiblement influenciat per aquest món globalitzat, on per la tele et fan viatjar arreu del món cada dos per tres, i només tenim ulls per allò llunyà i moltes vegades inabastable...

Hom és perd els tresors que té a l'abast, moltes vegades al costat de casa..., i on altres, a milers de quilòmetres, hi voldrien venir....

Cal saber aprofitar l'espai on vius, gaudir-lo a tope i sentir-se afortunat, si és així la resta del món també el valoraràs en la seva justa mesura, quant el destí t'hi porti.




Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

1 comentari:

de secà ha dit...

tant mirar lluny, i molt cops no veiem el que tenim davant del nas... tot i que en aquest cas era fàcil veure-ho. Espero que saludessis a l'Obélix de part meva, jejeej.