Si tot anava sobre rodes, o millor dit, sobre raquetes, fins que una tal Feixa Llarga ens demostrà que no es diu que es blat fins que no és al sac i ben lligat, efectivament, una feixa llarga de nassos amb un desnivell indefinit (ni massa inclinat per pioletejar, ni massa poc per raquetejar) i una neu primavera ocultant cada mig metre un sot de 2 metres de fondària ens feu esbufegar el que no és dit, el company prengué la pitjor part, primer vam veure impotents com el saquet dels grampons li queia rodolant cap avall uns quants metres, sort que és parà a mig camí, ja ens veiem baixant a la fondalada...., i després és quedà sobtadament enfonsat a la neu sense poder sortir, mentre ell lluitava amb els elements enrabiat, jo uns metres més enrere patia un atac d'hilaritat irreprimible, la situació ho aconsellava, o això o fer mala sang, millor riure...
Un cop desencallats arribàrem al coll entre el Freser i el Bastiments, cansats de batallar amb la Feixa llarga, aquella vegada ens havia ben ensarronat, no teníem esma ni temps material per baixar el coll i entomar el corredor que ens havia de deixar a l'Infern, per tant prenguérem la sàvia decisió de pujar carena amunt fins arribar al Freser (2835 m.), unes vistes ben collonudes ens esperaven a dalt.
També feu acte de presència un helicòpter pels voltants del coll de la Marrana, massa insistentment per pensar el pitjor (un cop a casa coneguérem la notícia que una allau havia enganxat pels voltants del Gra de Fajol uns esquiadors, només ferits, sortosament)
Després de ganyipar quelcom baixarem la muntanya pel dret, ens arrecerarem al coll de la marrana de nou per ganyipar i cap a fer la birra, a Setcases, on apart d'hidratar-nos com de costum també comprarem mel de la contrada, ben bona i natural.
Va ser una sortida no reeixida com voldríem, però ben profitosa, com no podia ser d'una altre manera, la muntanya ens feu moltes malifetes aquell dia, segurament els perduts minairons tenien molt a dir, i s'endugueren de record una estaca de neu i mil esbufecs, però ben mirat, que totes les desgracies que tinguem a muntanya siguin així!
*Jornada del 20 de Març del 2010
En PotaVerda ahir va fer anys, felicitats nanu, espero seguir per molts anys la teva traça a la neu i a la vida!!!!
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!!!
2 comentaris:
T'estimo nano, t'estimo molt: perquè aguantes les meves tonteries... i perquè has escrit aquesta entrada que tant de bo fa en aquesta plana. T'estimo a tu i a tots que em pateixen, jornada rera jornada. Si us sentiu al·ludits, podeu ajudar-me a ser més feliç enviant 5 euros (eeeh...!!) al meu humil sojorn.
M'importa una merda els anys que faci, l'important són els dies que passen sense aturar-se.
nens, ja veig que quan un aburriu ús dediqueu a plantar-vos a la neu. Bona modalitat aquesta, de fet sempre pots utilitzar el company per muntar-hi una reunió, jejejej, ara entenc perquè vau decidir abandonar l'estaca....
Així que el junior ens fa anys, doncs et desitjo el millor. Que sàpigues que jo també t'estimo, i no pas perquè et pateixi, sinó perquè em sobren 5 euros, ejejejej. Apali nen, una abraçada ben forta.
Publica un comentari a l'entrada