“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

15 d’abril 2015

Una volta per la Serra de Miralles

A mitjans de Maig vam fer una excursió per la comarca de l'Anoia, concretament per la Serra de Miralles, un enclavament força desconegut en l'imaginari geogràfic català, i com sempre no ens va decebre la descoberta.

Vam començar a l'ermita de Santa Maria de Miralles, d'origen medieval, com moltes d'altres restes d'aquella època que es poden trobar en aquests indrets perduts i que fa centúries eren centres de poder.
Caminant per pistes i corriols vam arribar al Coll del Bord on vam entomar un corriolet que ens va menar directament a l'Agulla Grossa (846 m.) i desfent el camí fins de nou al Coll vam pujar per un altre corriol al Grony de Miralles (866 m.), tots dos amb unes vistes molt boniques de l'entorn, cal dir que feia un cel molt fotogènic, amb uns núvols amenaçadors que no van deixar caure una gota en tot el dia, és més, va fer bastanta calor malgrat l'airet que a vegades corria.
'

Passant per camps d'ordi encara verds, tamisats a les voreres per les omnipresents roselles, ens vam atansar al Castell de Queralt, enclavat en un indret espectacular, i just uns metres més abaix a la ermita de Sant Jaume de Queralt, on una gentada assistia a un aplec, vam tenir la temptació d'afegir-nos (les olors de la barbacoa eren encisadores) pero vam resistir i deixant espai entre la gentada i nosaltres ens vam parar sota una pineda per menjar les nostres viandes, que per això ens les havíem preparat!


Ja només quedava una caminada tranquil·la fins de nou a l'ermita de Santa Maria, hi ho vam culminar amb unes bones braves a Santa Maria de Miralles.

Una excursió senzilla, relaxada, molt primaveral i amb excel·lent companyonia, tots cinc ho vam gaudir. :-)

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

11 d’abril 2015

A la Serra de Prades l'aigua sóna...

A mitjans d'Abril, amb l'esclat definitiu de la primavera, ens vam encaminar cap a les Muntanyes de Prades, vàrem deixar el cotxe al poble d'Arbolí i agafant un Pr (antic camí de ferradura) ens vam atançar a les proximitats del despoblat de Gallicant, sempre en animada conversació sobre feines i futurs incerts, i en comptes de seguir fins al poble vam agafar un corriol a mà dreta que en una franca pujada ens va deixar just al cim del Puig de Gallicant (1010 m.), un cim amb escasses vistes ja que està practicament envoltat de bosc.














Vam seguir el corriolet cap a l'altre banda i ens vam trobar en un camp a petar de flors i un container amb el logotip de Danone que feia el fet de improvisat refugi, coses rares que hi ha per aquestes muntanyes, aquella jornada no sería la única...










Encarant la direcció per una pista ens vam apropar, ara si, al despoblat de Gallicant, encabit al capdamunt d'una altarosa cinglera amb unes vistes de Siurana envejables.
Sempre aquests indrets perduts i abandonats fan que pensar, arriben, d'alguna manera, a l'ànima de qui observa les restes, pedres esmicolades, fustes corcades i ferros retorçats..., no són només restes, són vivències, passions, records, esforços, d'una gent que va viure i morir, i tot queda impregnat, inevitablement, a les runes.










Desprès de menjar quelcom i gaudir del paisatge vam prosseguir entomant un corriol que pel mig del bosc baixava fins arribar als Gorgs de la Febró, un seguit de cascades i tolls d'aigua cristalina (i freda) que fan d'aquest engorjat creat pel pas del temps, un espectacle de la natura, i això enmig d'una Serra Pre-litoral Mediterrània, millor que es quedi més o menys en l'anonimat, que tothom de l'Area Metropolitana de Barcelona vagi cap al nord!!!..., si si, això es un secarral... :-)























Després de caminar una bona estona escoltats per cingleres altives, gorgs preciosos i saltant a banda i banda del riu, vam arribar al Molí de l'Esquirol, abandonat (com no) i amb la gegant roda de pedra esberlada al mig del camí, un dels meus avis era el fill dels "Molineros" del poble (per allà les terres de Teruel), era un lloc semblant a aquest.


Continuant per camí ja ben fresat ens vam topar amb el Mas d'en Candi, aquest no semblava abandonat, o si més no, no es trobava enrunat i encara servia a l'home d'alguna manera, pasturava un bon tros de cavall tranquilament a l'ombra d'un arbre.


Tot seguit ens vam trobar amb la segona cosa estranya de la jornada, un remolc amb una barca habitable a sobre (placa solar inclosa) i amb un enigmàtic missatge, AGUA QUE SUENA i un telf. corresponent a un tal Amador,  si, heu llegit bé, no estic boig, o potser si, però no vaig ser l'únic que ho va veure, hi ha més a més, hi han fotos...


Vam seguir el nostre caminar, tot pensant en la extraordinària troballa i després de passar el riu per una passarel·la de fusta ens vam trobar amb la resolució de l'enigma, la que suposem que era la casa del tal Amador, era com entrar al món de Tom Bombadil, un punt i apart, un monestir zen, amb jardins, amaques, sofas chillout,taules, cadires i una casa oberta a qui passes, amb una biblioteca sencera, més sofàs i una teulada també orgànica, amb terra, herba i floretes creixent, tot molt pulcre i senzill, juro que ens vam sentir extranyament traquils, assosegats...sense raó aparent, només caminant per l'indret....ah! i la casa també incloïa un lavabo orgànic, amb el seu hortet al costat ben cuidat i adobat...OOOMMMMMM!!! Vaig estar a un tris de posar-me a fer ioga..., ens va costar sortir de l'encisador indret, de bon grat ens haguéssim quedat, i en Tom Bombadil? Ni rastre...



















Vam seguir, iluminats, en rosta pujada fins arribar al capdamunt de la cinglera tot seguint el Grau del Vincabrer i seguint les indicacions cap a Arbolí vam arribar a l'Ermita de Sant Pau, i tot seguint un corriolet de baixada definitiva cap al poble, on ens vam pendre unes birres en un bar super cool de Escaladors i unes crepes en el parc infantil, ja ben abrigats, havíem començat amb bon sol i calor, però els núvols i el fred havien tornat, ja ho té això la primavera...


Una excursió super recomanable,  pero si teniu la sort de trobar el vostre karma tàntric i accediu a la dimensió desconeguda, trobareu un indret de pau i repós que no apareix a les guies...


Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!



01 d’abril 2015

Carenes 2014


Doncs a mitjans d'Abril arribava la tan esperada cita amb la Caminada de les Carenes, amb un recorregut de 54,18 km. i 2377 m. d'ascensió acumulada i 2739 m. de descens acumulat, es fonamenta en la unió de dues poblacions, la de el Pont de Suert i Tremp.
Uns quants trempapics skywalkers feien la llarga, altres tres en feien la més curta, la que sortia d'Adons i acabava a Tremp, amb un recorregut total de 32,60 km. un ascens de 1026 m. i un descens de 1882 m.

A una hora intempestiva (i després de passar la nit al lloro, uns quants i algú altre dormint com un angelet) ens vam aixecar, ens vam vestir per gambar per la muntanya, i sense adonar-nos ja estàvem caminant enfocant amb el frontals els corriols que ens menàven per la muntanya per passar de l'Alta Ribagorça al Pallars Jussà.

Ja casi bé de bon principi vaig perdre la pista dels meus acompanyants, "la noche me confunde" i com em sentia amb ganes i força (tot hi no haver badat ull per la nit) doncs em vaig posar en mode runner, i ja fins a la meta no vaig parar amb el ritmet que m'havia marcat, pel mig de la Marxa em vaig trobar amb els que feien la de 33 km., amb el "macho alfa" davant i les noies seguint els seus passos, amb gran alegria ens vam fer unes quantes fotos de record.

Ens va fer un dia molt bo, amb un bon solet primaveral que ens va acompanyar tota la jornada, l' organització va estar a l'alçada oferint un marcatge, avituallament i dinar final més que correctes.


I com guardo molt bon record d'aquella gesta trempapiquera doncs en vaig fer un vídeo per recordar-ho més intensament si cap.



Reportatge Fotogràfic Aka + fotitus d'organització on sortim
Fotus organització
Track Llarga
Track Curta

SaluT i Muntanya!!!

27 de març 2015

1ª Cursa de Muntanya de l'Arboç

El 30 de Març del 2014 es celebrava la 1ª Cursa de Muntanya de l'Arboç, un esdeveniment que ens va picar la curiositat a un bon grapat de Trempapics, alguns pensant ja en la preparació per la Marxa de les Carenes que s'apropava inexorablement, i d'altres com a repte personal.

Ens va fer un dia passat per aigua, un xirimiri pixador ens remullaria gran part de la jornada, però ja ficats en la competició no molestava gaire, i a alguns ens va fer més agradable i disfrutona si cap l' experiència.

Hi havia dos modalitats, una de 14 km. (la qual podies fer corrent o caminant) i un altre de 30 km. (al galope), totes i tots es van apuntar a la de 14 km., menys un matxaca (jo mateix) que vaig provar la de 30 km. (uns dies abans havia fet el briefing i les sensacions van ser molt bones)
La sortida dels de 30 km. és feia una hora abans, o sigui que ja portava una horeta suant la cansalada quan la resta de Trempapics començaven a trotar per les muntanyes de L'Arboç.

Tots ho vam gaudir a tope, caminant, trotant o galopant, que era del que es tractava, el recorregut era prou bo, amb pistes i corriols, que feien molt ràpida i amena la prova, i l' organització chapeau!!!

Un cop acabada la prova ens vam dedicar a xerrar de tot plegat mentre ens menjàvem l'entrepà de butifarra i ens bevíem la birreta fresqueta a l'indret habilitat per la organització.


Una experiència que ens va deixar un bon sabor de boca, per repetir!!! :-)

Reportatge Fotogràfic Briefing
Reportatge Fotogràfic Cursa
Track 14 km.
Track 30 km.

SaluT i Muntanya!!!



21 de març 2015

Un tomb per la Serra de l'Aubenç

A principis de Març vam fer una incursió a la Serra de l'Aubenç, una serra prepirinenca amb unes cingleres que cauen a plom i vertiginosament cap al Segre, però no cal escalar per poder pujar a la seva grupa, des del nord o ponent es deixa fer, això si, cal suar.

Vam sortir del petit llogarret de Les Masies de Nargó, seguint un corriol tot pujant però encara de manera moderada vam arribar a la Collada del Roure, i tot seguit ens vam topar amb un Mas abandonat anomenat Vilar de l'Oliva.
A partir d'aquest punt el corriol apareixia i desapareixia, però no hi havia pèrdua, consistia a seguir amunt, ben aprop de l' estimball que queia centenars de metres a la nostra esquerra, tot superant algun punt més rost (Grauet de Cerdanyola) que ens va fer suar de valent, i anar en direcció a la mole que teníem davant, el Tossal del Fai (1566 m.).


Unes vistes impressionants ens esperaven, estimballs a banda i banda, el Pirineu ben nevat al fons i una gespeta que convidava a apalancar-se una estona, però encara teníem teca per fer, o sigui que va fer quatre fotos i vam seguir el nostre caminar.
 Primer per una pista però de seguida vam tombar per un corriol (on ens vam trobar un arbre monumental) que ens menava pel fil del precipici cap al nostre objectiu final.
Just a la base del cim trobàvem de nou la pista que pujava fins al mateix cim del Coscollet (1610 m.) amb una vista panoràmica que el dia que ens va fer encara accentuava més.
A dalt ens vam trobar tota una colla d'excursionistes amb els quals vam xerrar una miqueta, ens vam fer la foto de cim encaramats al immens pilar geodèsic i vam dinar tot xerrant de viatges, projectes i altres coses que en aquest ambient muntanyenc surten soles.
També vam deixar constància, a la bústia del cim, de la nostra presència en aquell bonic dia de Març, de quatre trempats i trempades gaudint de les bondats d'aquell tros de terra, i promocionant el nom del nostre clan :-)


Ja només quedava baixar per corriol i pista, tot completant la circular, a vegades per alguna obaga trobàvem restes de neu que feien les delícies del personal, i amb calma però sense pausa i amb un bon solet escalfant-nos vam arribar de nou a Les Masies de Nargó.
I tampoc van faltar les patates, croquetes i birretes, en un dia tan ben parit no podien faltar :-D

En definitiva, un dia rodó, ben bonic, amb inmillorable companyia, tot descobrint una serra, uns paisatges, recorrent uns 18 km. i posant en forma les cames amb un desnivell de prop 1200 m., això si que es aprofitar el dia :-)


Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!