“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

01 de juliol 2015

Quan L'Aüt toca les cordes...

Hi ha muntanyes que de tan mirar-les i passa per la seva falda coneixes la seva silueta, el seu contorn, a la perfecció, muntanyes que sempre hi són allà, però que, potser per la costum, per allò conegut (però no trepitjat), les descartes i sempre te'n vas a fer-ne una altre, potser de més alta, o de més renom o ves a saber què...
Però de tan passar aprop, de mica en mica et van venint unes ganes boges per entrar a veure els seus secrets, corriols, valls, rius, que per dins li donen una forma i vida latent, esperant pacientment, les muntanyes no es mouen de lloc, i saben que, tard o d'hora, acabaran amb tu pujat a la grupa, nosaltres som els que ens movem, els qui desitgem, a voltes follament...

La muntanya en qüestió, que ens tenia robat el cor, era un tal L'Aüt (2532 m.) cim que qualsevol mortal que passi per la Vall de Boí veurà, però que pocs en tastaran les seves delícies interiors.
A nosaltres, en un bonic dia de Juny, ens va arribar l'hora de menjar-nos la muntanya, i a fe de déus que ho vam assaborir, una delicatessen, fóra dels mapes comuns.

Extranyament ens vam trobar tres parelles pujant a la seva grupa (en els 60`s 40´s i 30's) que un cop
agrupats ens miràvem raru,com preguntant, que collons feu aquí si això no surt als mapes? Una rara coincidència, sens dubte, la muntanya havia cantat com una sirena i nosaltres com mariners perduts ens havíem llençat als seus braços sense dilació.

Allà dalt érem els amos de la Vall, tan petits i tan grans, la muntanya ens havía ofert els seus secrets, qui vulgui pujar té les portes obertes, però només quan L'Aüt faci sonar les seves cordes...


Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

28 de maig 2015

Cap del Rec

A mitjans de Juny, amb el "caloret" ja ben present a l'ambient, vaig fer una escapadeta al Pirineu, per participar un dissabte lluminós a la Marxa Cap del Rec, i el diumenge, un pél més revoltós i acompanyat amb el Jordi, vàrem fer una muntanya prou coneguda per nosaltres, la Tossa Plana de Lles (2916 m.), que no era la intenció inicial, si més no, no l'única, però problemes d'orientació i d'oratge ens van fer canviar de plans.

El dissabte, havent dormit al cotxe a les portes del refugi, i ben d'hora, em vaig unir a l'exèrcit de prop de 500 participants que trescarien aquell dia per bells paratges a cavall de la Cerdanya i Andorra, una volta extraordinària de 52 km. i un desnivell acumulat bastant important, i més tenint en compte el terreny d'Alta muntanya on ens mouríem tot el dia, colls, estanys, rius senders empedrats, herbats, relliscosos i secs, tota una aventura.

I potser per què estava en el moment de màxima forma, o bé per la bellesa del recorregut, la vaig fer a tope i agust, acabant en la posició 60 amb un temps de 08:37 i un somriure a la boca, el més important.

Una travessa totalment recomanable, no us la podeu perdre, ben organitzada i passant per uns paratges de somni, la Vall de Madriu  s'emporta la palma...


La tarda va passar amb parsimònia al solet de la tarda, tot xerrant amb algun participant de les vivències de la travessa, amb una cervesa a la mà i gaudint mentre esperava al company, que va venir just per sopar i fer xerrada abans d'anar a dormir-la fent nit al mateix Refugi de Cap del Rec, un indret, unes habitacions, uns paisatges que em porten records de les estades que fèiem amb el cole a EGB, fent esquí de fons a l'hivern i esports d'aventura a l'estiu, el pas de la infantesa a l'adolescència es va donar en aquells indrets..., vint i pico anys després, corrent pels seus corriols, que segueixi la festa...


L'endemà vam sortir, també amb bastanta parsimònia, cap amunt, tot buscant entre un bosc de pins retorçats, el corriol perdedor que ens havia de menar a buscar  La Muga, un muntanyot, que assolit, i tot seguint la carena, ens havia de portar a la Tossa Plana i d'allà de nou cap a l'inici de la excursió, però com he explicat abans vam tenir un problema d'orientació, i en comptes d'anar a buscar el coll que ens havia de portar cap a la Muga, vam anar a petar, tot pujant i pujant sense parar, directament al cim de la Tossa Plana, això ja ho tenim els Trempapics, quan comencem a pujar no hi ha déu que ens pari... :-P

Un cop al cim, la ventada era contundent, o sigui que seguir la carena per assolir l'objectiu inicial era bastant problemàtic, i vam decidir anar cap avall, amb parsimònia, tot gaudint de les vistes, xerrant de la vida i, fent d'avistadors d'ocells, de naturalistes fumats tot flipant amb un Picot Negre cuidant de la seva prole, un gran descobriment que ens va tenir entretinguts una bona estona... :-D













Va ser un cap de setmana rodó, magnífic. Esforç, natura, companyia i relax, ces't la vie!

Reportatge Fotogràfic Marxa Cap del Rec
Reportatge Fotogràfic Xavier Capdevila Marxa Cap del Rec
Reportatge Fotogràfic Tossa Plana de Lles
Track

SaluT i Muntanya!!!

20 de maig 2015

Reus-Prades-Reus

A mitjans de Juny tenia una cita amb la Marxa de Resistència, Reus-Prades-Reus, m'havien parlat bé d'ella i tenia ganes de conèixer els seus secrets, a banda que vivint tant aprop del seu recorregut no tenia excusa.
O sigui que matinada, últims preparatius a les proximitats de la línia de sortida i som-hi a fer els 55
km. de corriols i pistes, que tot sortint de Reus s'endinsaven cap a la Serra de Prades per fer un recorregut molt bell, i retornar a la civilització amb un grapat de km.'s a les cames.

Va fer un dia prou bo per trescar, malgrat ser ja una època de l'any amb un bon grau d'insolació, les cames i el ànim seguien a tope i malgrat l'últim tros de pista-carretera que es va fer una mica feixuc, les sensacions van tornar a ser prou bones, per acabar a la posició 132 de 763 participants, amb un temps de 7:19 h.

Una Marxa molt ben organitzada i trempada, amb una bona volta per conèixer part d'aquesta Serra Prelitoral Tarragonina tan ufanosa.

Video
Fotus Organització
Fotos Aka

SaluT i Muntanya!!!



14 de maig 2015

Travessa del Montseny

A mitjans de Maig un grup de tres Trempapics vam tenir el goig de participar a la Travessa del Montseny, una marxa de resistència que enllaça tots els cims del Montseny (Tagamanent, Matagalls, Agudes i Turó de l'Home) en prop de 48 km.

Com la Travessa no era circular vam deixar un cotxe al final de la marxa (Gualba) i ens vam apropar a la sortida amb l'altre vehicle (Aiguafreda), hi havia un munt de gent preparada per donar-li a les cames fort, el dia es presentà genial per fer activitat, i ens vam anar menjant els km's amb bon pas i gran ànim.

No vam arribar junts a la meta, perquè a un menda li va donar per començar a còrrer a partir del Matagalls, amb unes sensacions òptimes, cal dir, però el fet era arribar i gaudir, i així ho vam fer, hi ho vam celebrar amb la merescuda birra tots junts de nou.

Una marxa molt recomanable, et fas tot el Montseny en una jornada, tot passant pels cims i els indrets més representatius del massís, un veritable plaer.


Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!



07 de maig 2015

La Ruta del Cister, el regal de caminar...

A mitjans de Maig em va donar per fer un volt, un volt una mica llarg pels estàndards, però un volt al cap i a la fi.

Vaig agafar el cotxe, em vaig atansar a Santes Creus, i motxilla a l'esquena vaig començar a caminar tot seguint les marques del GR-175, que em va portar, tot seguint un recorregut circular, per camps, boscos i pobles, tot enllaçant els tres Monestirs Cistercencs existents a la Catalunya Nova (d'aquí el nom de la Ruta del Cister, aquests són Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges), a conèixer aquesta bella part del territori entre les comarques del Baix Camp, La Conca de Barberà i l'Urgell, i quina millor manera de conèixer'l que recorre'l a peu...

Durant tres dies vaig gaudir d'un ambient primaveral, assolellat de dia i lleugerament frescot de nit, que feia agradable el fet de caminar...
D'una tranquil·litat i assossegament tan intens, tot passant per pobles semidesèrtics, camps verds, voreres tamisades de mil flors i colors, i corriols pel mig del bosc tot sorprenent animals i animalons, que a l'ànima no li costava gens d'esforç entrar a formar part de tot allò, deixant-se portar...






















En les dues primeres etapes, de Santes Creus a l'Alberg Jaume I, i de l'Alberg a l'Antic Balneari de Rocallaura, el caminat va assaborir el plaer del caminar reflexiu, sense presses i acompanyat només pels mateixos pensaments i emocions...











L'últim dia, el camí, ja de bon matí, em va posar al meu costat un acompanyant, que no em va deixar fins a finalitzar l'etapa, i la travessa. En forma de gos, juganer i extremadament afectuós, em va anar seguint, fins que l'evidència que els nostres camins s'havien creuat per alguna raó, va fer que gaudís de la seva presència, de la seva rara estimació, dels seus ulls que em miraven com si fos un vell conegut..., aquesta última etapa va ser molt especial, ja no només parlava interiorment amb mi, sinó que també li parlava a un gos...


El vam adoptar per uns dies a casa, fins que vam trobar una família millor on pogués continuar la seva vida, em va deixar una petja molt maca, va ser un preciós regal, inesperat, que em va fer el camí, i que sempre recordaré...

Us aconsello aquest camí, qui busqui tranquil·litat ja pot anar-hi, la màgia depèn de vosaltres...

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!