“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

30 de juny 2016

Tossal de Suró, passeig d'hivern...

L'hivern es bona època per fer tomets de baixa intensitat, de caire relaxat i de descoberta de territori. Aquesta vegada el nostre objectiu era assolir el Tossal de Suró (828 m.) un cim amagat envoltat de camps i camps de secà, tan habituals en aquest territori.
Té el seu encant, si hom el sap trobar i apreciar, nosaltres no tenim problemes en aquest sentit, i a tot li trobem el seu cantó bonic, sia a ran de mar, envoltats de cultius, o les muntanyes més feréstegues...

Sortint de Vallfogona de Riucorb, just del seu balneari amb aires decadents, vam pujar una mica de desnivell fins al proper poble d' Albió on se'ns va unir de seguit un gosset ben simpàtic que ens acompanyà tota la excursió, aburridot com estava de passejar per un poble semidesert, ens va voler ensenyar els seus territoris, i nosaltres obedients el vam seguir...

Per complimentar la passejada vam anar al proper poble de Guimerà, que conserva el seu caire medieval i val molt la pena perdre's pels seus carrerons i pujar al seu ben conservat Castell.

Sempre val la pena... :-)

Reportatge Fotogràfic
Track seguit d'en GERCA

SaluT i Muntanya!!!

12 de juny 2016

Mola de Genessies, aspre bellesa...

Les Muntanyes de Tivissa-Vandellós ofereixen molts atractius als soferts caminadors, si són prou àgils per no punxar-se amb les màquies, tenen la pell prou dura, o bé els importa un rave endur-se a casa un grapat de ferides de "guerra", un preu a pagar ben baix pel "gustasso" de caminar per aquesta serra mediterrània, aspre, dura, a la vegada que bella i plena de racons extraordinaris.

Vàrem visitar les restes de poblats ibèrics, enlairats en fortaleses naturals, vam gaudir de les vistes de 360º de la Mola de Genessies (711 m.), vam comprovar que donaves una puntada a una pedra i sortien 10 fòssils esperant ser observats després de milions d'anys, que a les màquies també amaguen uns jardins de flors i olors únics, que els masos abandonats són testimonis de la duresa d'aquest territori per viure tal com els agents meteorològics treballen el paisatge creant figures impossibles i racons inaudits...



Solitaris caminadors per solitaris camins, només tinguem la sort, els ulls i el sentiment preparat, per poder gaudir d'allò que ofereix la natura, a cada pas que donem...


Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

31 de maig 2016

Cap de Setmana pel Collsacabra, salts, tombes, jengas, rocallargues i altres bèsties...

Un bon grapat de Trempapics es van reunir un bonic cap de setmana, de mitjans de novembre de l'any del senyor 2014, per fer petar la xerrada, menjar, beure, jugar a jocs (d'habilitat i pantoflades) i, caminar una mica, no fos dit...

Ens vam allotjar en una casa de pagès molt confortable i molt ben regentada al bell mig del Collsacabra osonenc, una zona que no teniem gaire vista...

El primer dia vam fer un bonic passeig tot coneixent el pintoresc poble de Rupit i un dels seus atractius naturals més impressionants, el Salt de Sallent, una espectacular precipici d'uns 90 metres (algú va treure el cap per veure si era de veritat, quarta foto), que per l'època de l'any en que ens trobàvem no baixava gaire joiósa (l'aigua), però caldria veure'l a la primavera o després d'alguna pluja important, en tot cas impressionava el paratge...











A l'endemà vam voler conèixer una mica més el Collsacabra, i vam fer una volteta pels boscos i prats de la zona, tot trobant tombes antropomòrfiques, vaques i els seus típics rastres, i un barrissal que ens va fer posar en pràctica les nostres millors dots cooperatives i d'inventiva més extremes...
 


















Cal afegir, encara que no surti a cap foto, l'Albert el Gran, que es va passar les dues jornades descansant i aprofitant les comoditats de la nostra llar de lloguer a tope, ell si que sap! ;-)

Un bonic i entranyable cap de setmana, bons amics, bones viandes, bon beure, bons jocs i bona muntanya, cal repetir-ho més sovint... :-)

Reportatge Fotogràfic Salt de Sallent
Reportatge Fotogràfic Rocallarga

SaluT i Muntanya!!!

27 d’abril 2016

Marxa del Garraf 2014

El 2 de Novembre tocava treballar la resistència de les cames i vam anar a Gavà d'on sortia la clàssica Marxa del Garraf, que aquell any arribava a la seva 20 edició, ens esperava un recorregut de 48 km. i uns 3000 metres de desnivell acumulat que recorre 5 municipis (Gavà, Castelldefels, Sitges, Olivella i Begues) assolint la cota més elevada a Campgràs i Serra de la Guàrdia (525 m) i la més baixa a Garraf, a nivell de mar.

Després de passar una nit més aviat dolenta (mocs i una espècie d' atac asmàtic, d'aquells d'obrir la porta del cotxe mig mort i començar a respirar aire com si anés la vida...que per sort no m'ha tornat a passar!) ens vam reunir els dos trempapics participants, vam recollir els bàrtulos de la prova i som-hi!

La veritat es que em va semblar una prova molt ben parida, ben organitzada, molts corriols, i un en especial de baixada al mar deliciós, just al avituallament de la costa ens vam retrobar amb el compi que s'havia quedat una mica enrere (després sería jo que em quedaría enrere, una lleu lesió a la cama m'estava fent la guitza, i vaig minvar el pas en alguns trams, estava clar que aquell día no estava al 100%...)

Com no podía ser d'una altre manera vam acabar la prova amb una més que digne posició i un somriure a la boca i una birra a la mà, que d'això es tracta sempre.



 Tot el video es interessant, però el minut 2:07 es excepcional:



Resultats
Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Organització

SaluT i Muntanya!!! 

22 d’abril 2016

Peñalara, Coronando Madrid

Siguiendo con la incursión madrileña, esta vez nuestra cizerone nos llevó a la Sierra de Guadarrama, a una de sus zonas más alpinas, el Circo de Peñalara, concretamente nuestro objetivo era coronar el Peñalara, punto más alto de Madrid y Segovia con una altura de 2430 m.

Tras caminar un rato por sendas sinuosas nos topamos con el primer lago del día, la Laguna Grande de Peñalara, con bastante afluencia de público al ser de fácil acceso y con el refugio en sus inmediaciones, luego la senda ascendía de manera más constante y empinada hacia las demás lagunas que visitariamos ese día, la Laguna de los Claveles y la Laguna de los Pájaros.

Ahora tocava decidir por dónde atacábamos la cima, si por la via fácil o la más complicada (aunque tampoco sin excesiva dificultad...), decidimos que iriamos por la difícil, que nuestra cizerone no la conocía, o sea que manos a la obra nos encaramamos a la montaña por el estético Risco de los Claveles, dónde disfrutamos de unas trepaditas y un ambiente de Alta Montaña bien bonito.

Tras la cima, vino la hora de la siesta, y luego de dormitar un rato, poquito a poco para abajo siguiendo un amplio camino que mediante amplias curvas iba bajando perezosamente hacia el inicio de la excursión.

Una fantástica excursión, gracias VirVR!!! ;-)

Laguna Grande de Peñalara


De Camino... :-P





Laguna de los Pájaros


Subiendo hacia el Risco de los Claveles 


Risqueando...













Cima!!!


Dormitando...



Zigzagueando por la amplia senda...


Reportage Fotográfico
Track

SaluT i Muntanya!!!