“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

27 març 2015

1ª Cursa de Muntanya de l'Arboç

El 30 de Març del 2014 es celebrava la 1ª Cursa de Muntanya de l'Arboç, un esdeveniment que ens va picar la curiositat a un bon grapat de Trempapics, alguns pensant ja en la preparació per la Marxa de les Carenes que s'apropava inexorablement, i d'altres com a repte personal.

Ens va fer un dia passat per aigua, un xirimiri pixador ens remullaria gran part de la jornada, però ja ficats en la competició no molestava gaire, i a alguns ens va fer més agradable i disfrutona si cap l' experiència.

Hi havia dos modalitats, una de 14 km. (la qual podies fer corrent o caminant) i un altre de 30 km. (al galope), totes i tots es van apuntar a la de 14 km., menys un matxaca (jo mateix) que vaig provar la de 30 km. (uns dies abans havia fet el briefing i les sensacions van ser molt bones)
La sortida dels de 30 km. és feia una hora abans, o sigui que ja portava una horeta suant la cansalada quan la resta de Trempapics començaven a trotar per les muntanyes de L'Arboç.

Tots ho vam gaudir a tope, caminant, trotant o galopant, que era del que es tractava, el recorregut era prou bo, amb pistes i corriols, que feien molt ràpida i amena la prova, i l' organització chapeau!!!

Un cop acabada la prova ens vam dedicar a xerrar de tot plegat mentre ens menjàvem l'entrepà de butifarra i ens bevíem la birreta fresqueta a l'indret habilitat per la organització.


Una experiència que ens va deixar un bon sabor de boca, per repetir!!! :-)

Reportatge Fotogràfic Briefing
Reportatge Fotogràfic Cursa
Track 14 km.
Track 30 km.

SaluT i Muntanya!!!



21 març 2015

Un tomb per la Serra de l'Aubenç

A principis de Març vam fer una incursió a la Serra de l'Aubenç, una serra prepirinenca amb unes cingleres que cauen a plom i vertiginosament cap al Segre, però no cal escalar per poder pujar a la seva grupa, des del nord o ponent es deixa fer, això si, cal suar.

Vam sortir del petit llogarret de Les Masies de Nargó, seguint un corriol tot pujant però encara de manera moderada vam arribar a la Collada del Roure, i tot seguit ens vam topar amb un Mas abandonat anomenat Vilar de l'Oliva.
A partir d'aquest punt el corriol apareixia i desapareixia, però no hi havia pèrdua, consistia a seguir amunt, ben aprop de l' estimball que queia centenars de metres a la nostra esquerra, tot superant algun punt més rost (Grauet de Cerdanyola) que ens va fer suar de valent, i anar en direcció a la mole que teníem davant, el Tossal del Fai (1566 m.).


Unes vistes impressionants ens esperaven, estimballs a banda i banda, el Pirineu ben nevat al fons i una gespeta que convidava a apalancar-se una estona, però encara teníem teca per fer, o sigui que va fer quatre fotos i vam seguir el nostre caminar.
 Primer per una pista però de seguida vam tombar per un corriol (on ens vam trobar un arbre monumental) que ens menava pel fil del precipici cap al nostre objectiu final.
Just a la base del cim trobàvem de nou la pista que pujava fins al mateix cim del Coscollet (1610 m.) amb una vista panoràmica que el dia que ens va fer encara accentuava més.
A dalt ens vam trobar tota una colla d'excursionistes amb els quals vam xerrar una miqueta, ens vam fer la foto de cim encaramats al immens pilar geodèsic i vam dinar tot xerrant de viatges, projectes i altres coses que en aquest ambient muntanyenc surten soles.
També vam deixar constància, a la bústia del cim, de la nostra presència en aquell bonic dia de Març, de quatre trempats i trempades gaudint de les bondats d'aquell tros de terra, i promocionant el nom del nostre clan :-)


Ja només quedava baixar per corriol i pista, tot completant la circular, a vegades per alguna obaga trobàvem restes de neu que feien les delícies del personal, i amb calma però sense pausa i amb un bon solet escalfant-nos vam arribar de nou a Les Masies de Nargó.
I tampoc van faltar les patates, croquetes i birretes, en un dia tan ben parit no podien faltar :-D

En definitiva, un dia rodó, ben bonic, amb inmillorable companyia, tot descobrint una serra, uns paisatges, recorrent uns 18 km. i posant en forma les cames amb un desnivell de prop 1200 m., això si que es aprofitar el dia :-)


Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

10 març 2015

Segon dia d'escalada a Sant Andreu de la Barca


A primers de Març vam tornar a calçar-nos els peus de gat, ens ho haviem passat d'allò més bé amb els companys escaladors no feia un mes i vam voler repetir l'experiència per seguir aprenent.

Vam anar a la mateixa zona d'escalada, però vam canviar de sector, en aquest cas les vies "picaven" més, vam escalar V+ i 6A en una bona i fructífera jornada, un altre cop amb noms ben gràfics: "Que mal rollo", "Fear no Fear", "La Floja" i "La Antigua"...




Després com no, va venir el dinaret, en aquest cas força més nombrós que la primera vegada, es celebrava un aniversari, i deu ni dó la gentada i les viandes!!! :-)


Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

02 març 2015

Montalts, seguint les passes d'en Carrasclet

A mitjans de Febrer ens vam apropar a Capçanes, vila de naixement d'un dels herois de la Guerra de successió, en Pere Joan Barceló i Anguera, alies Carrasclet, que lluità durant anys contra les tropes borbòniques d'en Felip V, sobretot per aquestes serres meridionals de Catalunya, i en concret per la Serra de Llaveria, on teníem intenció de fer l'excursió del dia.

Agafant la pista cimentada que duia a la Fou vam deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha davant de l’hotel Mas Collet, un casalot amb unes vistes envejables, un indret ben buscat per plantar un negoci que ven relax, sens dubte, per aquelles dates restava tancat, o sigui que teníem tot el pàrquing per nosaltres i no vam veure una ànima pels voltants.

Vam seguir les senyals fins arribar a la Fou, tot passant per la Font de la Mata, on un pal senyalava els múltiples camins que s'internaven a les entranyes de la Serra.

Vam començar a pujar fins arribar al Coll de la Mina per un caminet i pujant més i més per una pista ens vam atansar al collet de Montalt o vam fer una paradeta per beure i menjar quelcom.











Com a curiositat dir que donaves una puntada a una pedra i sortien tres o quatre fòssils, una petita mostra:












Agafant un corriolet marcat amb pintura blava vam pujar decididament, tot passant per un raconet d'aquells màgics, difícil d'explicar amb paraules, millor amb imatges:














I finalment vam arribar a la planúria on restava el punt geodèsic marcant el cim del Montalt Sud (748 m.), i una estona després tot seguint un corriolet i fent una grimpadeta vam assolir el Montalt Nord (754 m.) on ens vam quedar una llarga estona gaudint del paisatge, d'una caloreta impròpia del mes hivernal on ens trobàvem i de la companyia, una llaaaarga estona molt i molt agust :-)























Ja només quedava la tornada que fins als voltants del Coll de la Mina la vam fer per un altre corriol i després ja vam seguir el mateix camí d'anada.

Una excursió molt agradosa, en un dia genial, per la serra sempre rebel d'antics bandolers i guerrillers i d'amants de la llibertat, una llibertat que és com aquestes muntanyes, abruptes, perdedores, a voltes de pedres i plantes tallants, però...encisadores.

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

23 febrer 2015

L'escalada mola!!! Mola molt!!!

A principis de Febrer vam gaudir de l' oportunitat de practicar una disciplina, que ens era pràcticament desconeguda per nosaltres, l'escalada.

Una colla d'amics ens van convidar a passar el dia amb ells a Sant Andreu de la Barca, matí d'escalada pel sector del Pic de l'Àliga, i migdia i tarda de dinar i tertúlia a casa, un bon plan :-)

En una curta i fàcil aproximació ens vam plantar a peu de vies, ens vam
preparar els bartulos (ens van deixar uns peus de gat) i en vàries cordades (sempre compostes per un expert i un neòfit) anàvem evolucionant per les verticals parets.
Vam escalar diverses vies, totes elles de Vº, que malgrat les dificultats de ser primerencs, ens en vam sortir prou bé, i fins i tot en vaig obrir una jo solet!! una d'elles s'anomenava "Dónde está la Trampa", de les altres no m'enrecordo, però també amb noms curiosos...

Una menció especial pel Pablo, que malgrat anar amb crosses ens va voler acompanyar a peu de via per dirigir i cuidar que tot anés bé, la veritat és que era curiós veure com evolucionava pel terreny a peu coix :-D, i la nostra Sandra, que ens va ensenyar pacientment "los entresijos" de l'escalada.

En va agradar tant l'experiència que en poc temps tornaríem a calçar-nos els peus de gat, això de penjar-se per una paret ens va agradar molt i molt, cada pas és un éxit, només hi ha una direcció, sempre amunt, i deixes de banda tots els problemes, només està la roca, tu i el company que t'assegura, tota la resta s'esfuma...


Des d'aquí una abraçada a la gent de Sant Andreu de la Barca, sou molt bona gent!!!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!