Riudoms-La Mola-Riudoms (Nevadot primaveral!!!)

A finals d'Abril teníem una cita amb la Riudoms-La Mola-Riudoms, una marxa de resistència organitzada per la secció de muntanya del CERAP, prova puntuable per la Copa Catalana de Marxes de Resistència, ens esperaven 52 km. i un desnivell de 3332 m.

Després de sopar un plat de pasta i un vinet ben bo al refugi de Torredembarra, ens anàrem a fer nones, ja tard, molt tard, tenint en compte que a l'endemà el despertador tocava a les tempestuoses hores de les 5:15h per poder prendre la sortida a les 6:30h a Riudoms, quines hores nanus!

Arribarem just per agafar els bàrtulos facilitats per la organització, dorsal i...una samarreta de COTÓ!!! Això no ho veia des de els temps de les primeres Matagalls, potser efecte de la crisi?

L'Albert el Gran ens obsequià amb un dolç que engolirem sense miraments, petardasso per dir a tot el poble que sortíem i au! A treskarrrr!!!!

L'itinerari a seguir fou el següent: RIUDOMS (Plaça de l’Església), Montbrió del Camp, Riudecanyes, Duesaigües, Castell d’Escornalbou, Respirador del Túnel, L’Argentera, Portell del Peiró, Parc Eòlic de la Serra de L’Argentera, Coll Roig, la MOLA DE COLLDEJOU, Coll del Guix, Colldejou, Barranc de l’Areny, Ermita de Mare de Déu de la Roca, Mont-Roig del Camp, L’Arbocet, Montbrió del Camp i RIUDOMS (Plaça de l’Església).

Cap a la zona de Duesaigües el membre més veterà (l'Albert el Gran) va parar el ritme, i en Potaverda i jo mateix vam anar fent via, a trams caminant, a trams al trote, els quilòmetres anaven passant.

L'oratge, que es preveia inestable per tota la jornada ens respectà bastant (malgrat un plugim incessant i una fresqueta acusada) fins que per la zona de l'Argentera començaren a caure uns flocs..., si si heu llegit bé, flocs de neu en plena serra tarragonina i a finals d'Abril! On se's vist Això!!?? Però es que lo millor venia a continuació, la nevada era de tal magnitud que en un tres i no res el paisatge va canviar de verd mullat a blanc hivernal, amb un gruix de neu que no parava de pujar, i nosaltres corrents per la carena plena de molins de vent, fantasmagòrics per la boira i la nevada.
Va ser una experiència difícil d'explicar, no sabíem si corríem de felicitat o per no morir-nos congelats!
Doncs com deia, tal va ser la nevada que va caure que l'últim tros de pujada a la Mola de Colldejou es suspengué per la perillositat (a la zona de la Mola hi ha uns quants avencs i espadats, que fer-los amb boira i neu podia resultar una mala experiència).

Doncs seguirem corretejant ja deixant el paisatge nevat enrere i arribant a l'Ermita de Mare de Déu de la Roca, un indret encisador on hi havia un avituallament gegant amb entrepans de butifarra, variats ganyips, fruita, begudes energètiques i...VI!!!
Ens vam mentalitzar per no entretenir-nos gaire en aquell santuari de perversió gastronòmica i vam baixar a la plana, ja per un terreny molt pla, entre camps i molt monòton que se'ns va atragantar una mica i baixarem el ritme ostensiblement, tan es així que l'Albert el Gran ens atrapà a l' últim avituallament i férem els últims quilòmetres triomfants, junts com havíem començat.

Vam arribar amb un temps ben bó de 08:15h, ens esperava un diploma ben maco, uns ganyips i unes birres que serviren per brindar merescudament.

Es feu dura la marxa per la climatologia extrema de la jornada, però li vam posar collons i la Riudoms-La Mola-Riudoms ja es nostra!!!

Fotus Aka
Fotus Potaverda

SaluT i Muntanya!!!

PD: Personalment em vaig endur de rècord una tendinitis al taló d' aquiles del peu esquerre, diagnosticada per un metge de l'assegurança de la FEEC (ja vaig trigar en anar al metge, fins i tot vaig fer tres excursions abans d'anar-hi, jaja!!!quin talós!) però amb un parell de setmanes de repòs, gel a la zona afectada i uns antiinflamatoris es recuperà a temps per la següent treskada de categoria..., però això ja serà una altre història!)

Cap del Verd

A principis de Febrer férem una incursió al Berguedà, teníem fam de neu i raquetes, i malgrat que la predicció meteorològica no era prou encisadora (s'esperaven fortes ventades), vam escollir provar sort.
Després d'un viatge amb topada del nostre vehicle inclosa (el fort vent i la carretera gelada foren les causes, sort de la barrera que si no ens anem muntanya avall), ens vam anar a dormir sentint l'udular incesant del vent, realment fotia un xic de cangueli...
...però tan resguardats estàvem dins de la nostra casa mòbil que a l'amic se li va parar el rellotge i ens aixecarem tard com mai (que ja es dir) jaja!

Les coses s'han de prendre amb filosofia, vam esmorzar, ens vam preparar els bàrtulos i desprès d'uns pocs quilòmetres (veient un cotxe estimbat a la vorera i un altre cotxe amb problemes de tracció per l'efecte del gel), ens vam plantar aprop de Gósol tot seguint una pista, i com per art de màgia just començant a caminar el solet va sortir i l'aire se'n va anar a pastar fang, la muntanya ens donava la benvinguda, aparteu-vos que ja venen els Trempapics! :-P

L'itinerari que seguirem, primer per pista fins al Coll de Mola (on ja ens calçarem les raquetes) i tot seguit per senders passant per el Portell de l'Ós, el Pla de la Font i finalment assolir el nostre objectiu del dia, el Cap del Verd (2283 m.), cim de més alçada de la Serra del Verd.

Malgrat sortir tard, vam "volar" (encara que no ens ho va semblar) per la muntanya tot i que els quilòmetres i el desnivell realitzat no eren gens despreciables...i amb neu!
El vent, com ja he dit, ens va respectar fins arribar al cim (com era d'esperar), allò de quatre fotus i cap avall per no congelar-nos les extremitats, la resta una bona i tranquil·la passejada gaudint de les vistes, els boscos, la neu i d'un núvol lenticular espectacular al costat del Pedraforca.

Menció apart mereix la nova adquisició alpinística d'en Potaverda, uns pantalons ni que Tony Manero tu!!! JAJAJA!!!

 


Després (i com ja va sent costum quan passem per aquestes contrades) ens vam desviar per endrapar i beure birra a un bar de Guardiola de Berguedà, que es collonut :-D

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Potaverda
Track

SaluT i Muntanya!!!

Volta per la Serra de Tivissa

A finals de Gener i com a excusa per fer la Mola de Genessies, vam conèixer la Serra de Tivissa, un indret que ens va sorpendre per la seva frondositat i tranquilitat.

Ens va fer un bon oratge aquell dia per poder caminar sense entrebancs meteorològics, vam passar per corriols emboscats i amples pistes, vam passar per Portells i Colls (un d'ells, el de Monetze, catalogat com el més ventós de la serra de Tivissa, vam donar fe...xD), per Valls interiors fortificades per muralles de roca, per Masos abandonats plens d'història i records humans (sempre que veig aquestes edificacions semiderruïdes, em fan pensar en com de diferent era la vida no fa tant de temps, a la muntanya i arreu..., i que cal trobar un terme mig entre la duresa del passat i la barbàrie tecnificada del present)




Un indret també ple de flora i fauna, com el Pi de les Cingleres, ben acostumat a les ventades i Àliga cuabarrada, éndemica de les Serres de Tarragona.
l'
Pels amants de la història més antiga es un indret de referència, els Fòssils afloren (en vam trobar un al mig d'una ample pista, no cal buscar gaire...)

Referència apart mereix una història humana ben curiosa, un tal Mercadal, originari de Ses Illes que durant l'estada que va fer al poble de Tivissa, es va dedicar a gravar la inicial del seu nom a les roques del voltant, llocs estratègics on es veiés la seva "obra"...

Ah si, el cim..., no el vam assolir, arribat el moment on teniem que entomar la vertical per assolir la carena cimera no vam trobar el corriol que ens havia de menar, tan es, ja tenim excusa per tornar a aquesta maravellosa Serra Tarragonina :-)

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Heavy's on Ice

La breu i intensa història de dos que es van aixecar ben empanats, i tard, després d'un sopar amenitzat amb herbes i alcohol, van arribar a les muntanyes cap allà el migdia ben entrat, per començar a caminar encara un xic més tard, anàven a fer un pic, però es van quedar a un quart del camí, gaudint de la neu, el paisatge i la companyia.

Kings of ICEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!

   








En un dia fred de ple hivern, a la nostra eterna Vall Pirinenca, una altre manera de gaudir dels elements. I es que qui no es diverteix en aquest medi, es perquè no vol.

I veure la sorpresa i alegria del col·lega en rebre el regalet, fa feliç. :-), una altre samarreta trempapiquera pel món!

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

Una nevada volta Montserratina

A mitjans Gener férem una sortida per intentar assolir el cim de l'Albarda Castellana, enclavat a Montserrat (en aquell temps un dels 100 Cims, actualment s'ha eliminat de la llista)

Sabíem que l'oratge potser no seria bo del tot, però observant el mapa del temps vam provar per si sonava la flauta, i deu ni dó si va sonar...

La jornada començà a prop de Collbató, en concret a L'àrea recreativa de la Salut on deixarem el cotxe i començarem a caminar passant per la Cova del Salnitre rodejant la muntanya (vistes amplies de la contrada) per després començar a pujar cap a la zona de Sant Jeroni. Hi havia un ambient grisot i més aviat fresquet, però res que no ens esperéssim.


Just arribant a la parada del funicular, pla de les Taràntules, on la presència turística es deixava veure (fins aquell moment ben poca gent) vam començar a notar una baixada de temperatura bastant acusada, i un cop caminant pel camí nou de Sant Jeroni ens van sorprendre uns floquets de neu, que ben aviat es van convertir en una senyora nevada que va enfarinar tota la part alta de Montserrat, fent-nos fruir del moment per lo inesperat de la situació, i pel paisatge tan especial que deixa l'element blanc en aquestes contrades.

Després de flipar amb la neu una estona, vam començar a caminar fins el desviament que ens havia de portar al cim de l'Albarda, el que no ens esperàvem es que la petita grimpada que donava accés als últims metres, estigués tan relliscosa que ens fes impossible assolir el cim, després de barrinar una estona, fent alguna que altre prova vam deixar-ho córrer, que hi farem, vam prendre la decisió més correcte, primer la seguretat personal, ja sabem tots que les muntanyes no es mouen de lloc.

Vam entomar el camí dels Francesos ja en franca baixada, i sense trobar ni déu, fins arribar a Can Jorba i la Vinya Nova (indret de calçotades i grans àpats de grat record), on el sol feu acte de presència i ens escalfà la nostra joia per la gran excursió que havíem realitzat.

L'últim tram fou per pista fins a Collbató i acabant a L'àrea de la Salut on ens prenguérem un merescut aperitiu a base de patates, olives i per descomptat, cervesa.

Una circular ben parida per conèixer indrets coneguts, i no tan coneguts, d'aquesta serra tan màgica anomenada Montserrat. I si us neva (cosa poc probable) per pixar i no deixar gota (com diu un col·lega)

Track
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!