...la història al Pallars Sobirà del 21 de novembre de 2009 (uf, no queda lluny... i encara sense acabar l'entrada!!) no va acabar només amb unes compres guais per Esterri d'Àneu. A qui no li passen coses macabres és perquè no es mou, i això és el que va succeïr a l'idílic poblet d'Alins.
Resulta que dos nois molt trempats (;-P) tornaven de cacera pirinenca quan, embadalits per fer tec a una muntanya mítica de la contrada, es van topar amb una mena de
mani al mig de la carretera
. --Cony, on és la Verge...? o el Sant?-- Això és el primer que pot passar pel caparró d'un gai muntanyenc; clar que sí! Alegria, gatzaraaaa!!! Que surten de missa per celebrar la Festa Major!
Casundena, que maco tot plegat sinó fos perquè la barrera humana era considerable i no hi havia manera de passar. Mans a l'obra: amb el ritme del silenci que destil·laven pels poros de la seva reservada felicitat, van començar a zigzaguejar entre el personal, no sense dificultats. Per amenitzar una miqueta aquella ensopida serp de carretera, als assistents se'ls va brindar la possibilitat de gaudir d'una
Master Class de
"Belly Dance", música de la dansa del ventre que, a mesura que anava engrandint el somriure del conductor, pujava i pujava més el seu volum... tot això interactuant amb els processionaris, amb la finestreta ben oberta... blanc de les mirades que els envoltaven amb una mica d'enuig. Què succeïa? no els hi agradava la cançó? Com que el cotxe no avançava, tot i la bona voluntat del conductor, a punt va estar de fer servir la botzina quan... finalment, se'ls hi va ocórrer pensar: i si hi hagués un fèretre al davant de tot?....
..
..
..
..
Efectívament; en un segon van columbrar un 4x4 amb un baiard sobresortint pel darrere; en un milisegon apagaren la música; en un microsegon la cara se'ls hi va caure de vergonya (al conductor de ral·lis com a mínim...). El primer que es va pensar va ser en --terra... empàssa'm amb mantega--, però pregant i demanant mil i un perdons no aconseguirien sortir d'aquell atolladero. Així que els dos valents xics van tornar a atacar, movent el volant com només un Carlos Sainz ho pot fer, reivindicant el dret a
passar per una carretera que és de tothom... però hi ha gent que no pensa el mateix: quan ja faltava poc per superar la no massa comprensiva gentada, un comentari els va fer bullir la sang: --Fixa't en aquests hippies, què no saben que no han de passar...?--
Cóm?!?! Que no podem passar?!? I, primerament, hippies? Heu dit hippies? --quien me pone la pierna encima para que no levante cabeza..!?! -- Els poden titllar de camacus, de pixapins... val, hom s'acostuma ràpid venint de la metròpoli... però hippies?! HIPPIES!!!!??? van despertar la bèstia que portaven adormida... durant uns minuts (i un cop van sortir d'aquell empantanegament...sinó, haguèssin volat pioixes i destrals, i els pobres innocents haguèssin sortit més rostits que un pollastre en aquell foc creuat d'eines de camp) els exabruptes van ommplir el cotxe:
- Que si no tenen dret a ocupar tota la carretera, que per això té 2 carrils!!
- Que per tenir els cabells llargs no ens poden qualifcar de hippies, que jo sóc un abertzale!!
- Vergonya els hi hauria de donar, que encara estan amb aquestes patàfies rurals!!
- Que no m'agraden el hippies, és denigrant que m'ho diguin!
- Vull trucar al meu advocat!
- Si haguèssim respectat al mort, quan de temps podríem haver estat allà...?? (correcció: el cementeriri més proper era a 372 metres, i no a 2,7 kilòmetres com van creure primerament) .
- Un parell de vehicles no van tenir tanta sort i van ser engolits per no sortir mai més...
Poc després, i amb una reflexió més relaxada (i més respectuosa cap el difunt), van rebatre aquest costum que, tot i ser quelcom especial, tradicional i totalment legítim, no tenia massa sentit si del que es tracta és de no tocar la pera a la gent que no té res a veure amb la tragèdia. Cóm poden involucrar a la gent que, tranquil·lament, vol creuar a temps per una carretera?; perquè té pressa, perquè és una impacient, perquè respecte molt el món rural però en aquell precís moment s'estava pixant irremediablement... s'imaginen si cada cop que mor una persona a Barcelona s'haguès de tallar un carrer? Cada dia la Diagonal es veuria liderarada per una munió de cotxes fúnebres a 10 km/h; a la Gran Via es muntaria una Zombi Parade dia sí, dia també; i el carrer Aragó, per acabar, es convertiria periòdicament en una ensarronada a lo House of Death.
Ara bé, el mal ja estava fet i ho havien d'afrontar: a Alins ja no serien benvinguts mai més i, en el cas que fos un padrino el mort, la vendetta estava servida... Per una altra banda, i no pensant en més trets a l'estil mafiós, del que sí que ja podria oblidar-se en Billy el niño era de poder casar-se amb una pubilla dels masos situats a menys de 20 km a la rodona de l'epicentre. L'odi atàvic contra lo modern, lo progrès, la megaciutat... segueix viu al fons de les verdes valls...
...però no importaven les pedres que podrien impactar violentament pel seu cap en aquell ambient hostil; sabien que tornaríen...
I vet aquí un quipi, vet aquí un vilatà, que la gresca ja ha començat.
eN poTAVERda
* Quipis: segons el meravellós llibre "El parlar del Pallars", d'en Pep Coll (penseu en aquest home quan prepareu la Cuita el Sol) un quipi és el mateix que un hippie, però amb una deformació ortogràfica local.
Escrits
