L' ésser humà moltes vegades menysprea allò que té més proper, possiblement influenciat per aquest món globalitzat, on per la tele et fan viatjar arreu del món cada dos per tres, i només tenim ulls per allò llunyà i moltes vegades inabastable...
Hom és perd els tresors que té a l'abast, moltes vegades al costat de casa..., i on altres, a milers de quilòmetres, hi voldrien venir....
Cal saber aprofitar l'espai on vius, gaudir-lo a tope i sentir-se afortunat, si és així la resta del món també el valoraràs en la seva justa mesura, quant el destí t'hi porti.
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
1 comentari:
tant mirar lluny, i molt cops no veiem el que tenim davant del nas... tot i que en aquest cas era fàcil veure-ho. Espero que saludessis a l'Obélix de part meva, jejeej.
Publica un comentari a l'entrada