Atalaia del Montmell

Aquesta vegada acompanyats d'una magnífica parella de trempapics i la seva gossa Terra continuem la descoberta de la geografia surenya del nostre estimat país, aquest cop tocava una part inexplorada i feréstega, sobretot per la seva màquia mediterrània que un altre cop ens torturà les extremitats a consciència, al punt que crec que el pròxim gadget muntanyenc a adquirir serà un matxet ben afilat....

Ep, que no he dit on ens trobàvem...., doncs a la comarca del Baix Penedès, terra de vinyes, d'antigues fronteres, de castells , de matances ....i de muntanya!

Doncs si, ens atansarem al petit poblet de la Juncosa del Montmell i d'allà enfilarem un corriol per més tard enganxar una pista forestal per més tard un altre vegada un corriol...., tot passant primer per una àrea recreativa...¿?¿? que feia bastanta poca patxoca i de recreativa ben poca cosa, una font i un dipòsit d'aigua feien el fet...., després per una ermita anomenada ermita Nova de Sant Miquel, i ja se sap, si hi ha una nova hi ha una vella, i la trobarem un xic més amunt, la veritat molt maca aquesta vella ermita romànica, amb unes vistes realment bones de tot el Penedès i comarques veïnes, no m'extranya que servís d'atalaia igual que el castell, al qual arribàrem per un corriolet bastant empinadet on en algun tram férem servir les mans, fins arribar a un petit coll, a mà esquerre teníem les restes del castell, a mà dreta una gran creu i la carena que més tard seguiríem per arribar al cim...

Férem una super parada apalancats en una herba superba, tot xerrant de tot i de res mentres un sol espatarrant ens anava cremant inexorablement, finalment aixecarem el garito i ens dirigirem a la carena que enllaçava amb el cim, una carena mediterrània bellíssima on un parell de nimfes els hi agradà tant que no volgueren continuar fins al cim i és quedaren guaitant el paisatge :-P, la gossa i els dos númens arribaren al cim, com no podia ser d'una altre manera! l'Atalaia del Montmell (860 m.) era nostre!
De tornada el mestre Rankor tirà dret avall mostrant un salvatgisme digne dels trempapics, els demés el seguirem so-lícits mentres la màquia feia la feina bruta, jeje.

Al poble una mica de relax i cap a casa que calia veure la gran victòria del Barça sobre el Real Mandril (així va ser i així veieu que les actualitzacions del bloc van una mica lentes últimament..., que hi farem, som un grup molt atrafegat!)

No importa l'alçada o la dificultat que pugui tenir una munanya, qui sàpiga veure-hi més enllà hi trobarà allò que busca.
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!