“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

08 de gener 2015

Cogulló de Cabra

A principis de Desembre, amb un bon sol d'hivern, vam apropar-nos a Cabra del Camp per fer un cent cim més, el Cogulló de Cabra, una d'aquestes atalaies petites de talla però amb bones raons quan el veus i ets al damunt.


Sortint del poble, entre camps i marges boscats, vam arribar al Coll de Cal Sàrria on començàvem una bonica carena que ens dugué enlairant-nos de mica en mica fins a la grimpada final al cim, la primera vegada, que me'n recordi, que unes escales ens deixen just al cim, ben curiós :-)

Després de gaudir del bon sol, les vistes i ganyipar quelcom, vam prosseguir la circular tot passant pel Pou Solivella, un pou ben conservat i
amb aigua ben fresca, són aquestes petites coses que et fan treure l'infant que hom té dins, jugant a arreplegar el cubell d'aigua, tocar-la i llençar-la, escudrinyar les profunditats del pou per veure senyals de quelcom malèfic o meravellós, sempre buscant l'aventura i la fantasia...

Una d'aquestes excursions-passejades que, sense gaire esforç i amb poc temps, senten tan bé al cos i a l'ànima.

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!

3 comentaris:

marietadelullviu ha dit...

Excursió bonica i senzilla per gaudir en bona companyia :)

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt interessant aquesta excursió, Aka. Uns paisatges desconeguts per a mi.
Per cert, a dalt a Sant Jeroni, a Montserrat, també s'hi arriba per escales, oi?

Aka ha dit...

Xiruquerooo!!! Quan de temps!!! :-)

Doncs si, tens tota la raó, a Sant Jeroni també s'hi arriba amb escales fins al capdamunt!!!

SaluT i Muntanya Xiruquero!!!