Una volta pel Caro

A mitjans d'Octubre, vam anar a fer un tomb pel Massís del Port, la gran serralada del sud de Catalunya, poques vegades l'hem visitada i sempre ens sorprèn, sembla mentida que tan aprop del mar estiguin aquestes muntanyes tan feréstegues, extenses, plenes de fauna i flora, valls, rius, engorjats...un privilegi.

Aquesta vegada volíem pujar al Mont Caro (1441 m.), cim més alt del Port, i per fer-ho vam escollir una ruta que sortint vora el Refugi Caro s'enfilava per un corriol ben bonic tot seguint el GR-7 (amb les primeres fulles groguenques volen despuntar) fins arribar al Coll de Pallers, i d'allà tot carenant un reguitzell de cims secundaris (tots ells amb unes cares nord ben vertiginoses) fins arribar al Mont Caro, cim lleig per la humanització a que a estat sotmès, però amb unes vistes impressionants dels voltants.

Com estava previst vam continuar la nostra ruta tot tallant la carretera que s'enfila al Mont Caro per un bonic corriol, que entre arbres retorçats per l'efecte del vent, ens portà a fer l'últim cim del dia, La Barcina (1354 m.) amb unes vistes de la serralada, la plana i el mar que no tenen res a envejar al seu germà gran, i amb una sol·litud pràcticament assegurada.

Desprès d'estar una estoneta gaudint del paisatge vam retornar pel mateix camí fins a agafar un corriol força amagat, que baixant directe s'internava per un tancat bosc fins arribar als carrers de l'urbanització de casalots mig abandonats, on ens vam fer un fart de menjar mores, boníssimes!

Ja només quedava la birreta al bar i el relax, una circular collonuda per aquest Port tan bell, ferèstec i encisador.

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!