Una volta alliberadora

A finals de Setembre de l'any passat vaig fer una escapadeta ràpida pels voltants de Núria, aquesta vegada volia descobrir una part desconeguda per mi, tot sortint del mateix Santuari vaig agafar el camí que porta a l' Alberg del Pic de l'Àliga, i d'allà vaig començar a encadenar cims, fent una bonica, panoràmica i fàcil volta circular, tot assolint 6 cims entre el Pic de l'Àliga i el cim de la Coma de Llispet.

Només acompanyat dels meus pensaments, dels voltors i altres rapinyaires sobrevolant el meu cap i del bestiar desperdigat per la muntanya pasturant tranquil·lament, es veuen les coses més simples del que a la plana aparenten, més pures, més bastes, més lliures.

Es precisament per això que aquell dia de Setembre, i tants d'altres dies, els meus ulls esguarden joiosos els grans espais que hi han de les alçades a la plana, entre muntanyes i cap al cel, sense raó aparent, sempre es una visió extraordinària, tranquil·itzadora i alliberadora.

Segur que la peluda i magnífica guineu que vaig sorprendre entre uns rocs no és conscient de l'atrafagamenta de l'home modern, de les seves preocupacions vitals, que quan guanyes alçada tendeixen a desaparèixer ràpidament, o relativitzar-se fins al punt que tornes amb una altre visió a la plana.

Per això, ara, demà i sempre estaré allà dalt.

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!