“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

10 d’octubre 2014

Montsant, sempre màgic

A finals d'Octubre uns quants trempapics vam atansar-nos a la Serra del Montsant, en un dia ben radiant i calorós malgrat estar ben entrada la tardor.

El primer que vam fer després de sortir de la Morera del Montsant, va ser alliberar un cargolet d'enciam entre els matolls del camí, la bona acció del dia, un camí que ens portà entre bosquets i camps de vinya fins arribar a la primera parada del dia, la Cartoixa d'Escaladei, la primera de tota la Península Ibèrica, al ser cap de setmana hi havia força gent i la entrada es pagava més cara que un dia normal, o sigui que vam admirar la seva antiga arquitectura des del perimetre...











Vam prosseguir la excursió, ja en franca pujada, i esbufegant per la calor, sort que els fruits del bosc ens oferien les seves "delicatessen" per donar-nos energia de la bona.


Vam arribar a la base de la muralla, i calia trobar el pas per poder franquejar-la sense problemes, en aquest cas era molt evident, el Grau de l'Escletxa ens esperava, un tall a la roca que amb una grimpada fàcil ens deixava a l'altiplà del Montsant, i molt proper el primer cim del dia, la Punta Alta del Boter (1007 m.), amb unes vistes amplíssimes de la zona.












Tot caminant per zona planera tot intentant no trepitjar uns grills d'extraordinària mida, ens va agafar gana, o sigui que vam fer un mos per recuperar forces.
Tot seguit vam assolir el segon cim del dia, La Cogulla (1062 m.), trescant una mica més vam arribar al Pi Cugat (arbre majestuós) i d'allà a l'últim cim del dia, el Piló dels Senyalets (1107 m.), on entre corredisses ens vam fer unes quantes fotos...




Ja només quedava completar la circular baixant pel Grau dels Barrots, un grau més vertiginós que el de pujada, equipat amb alguns ferros, però més espectacular que difícil, on vam fruir d'allò més, aquests trempapics...































Un cop sortits del grau ja només quedava baixar per un corriol a voltes bastant empinat que baixava fins al poble, això si la llum del dia ja s'apagava i la muntanya ens va oferir un últim regal en forma de crepuscle de foc...

















Una extraordinària excursió per conèixer alguns dels llocs més emblemàtics de la muntanya, però en queden molts més... :-)


Reportatge Fotogràfic Aka/Bitxo
Reportatge Fotogràfic Sandra
Reportatge Fotogràfic Dolors
Track

SaluT i Muntanya!!!