“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

23 de novembre 2011

Bassegoda


Dos anys després d'intentar el cim del Bassegoda (1374 m.) vàrem decidir-nos a provar-ho de nou, i ho varem aconseguir, amb penes i treballs això si, pero fou una aventura ben profitosa per tothom, sens subte molt millor que quedar-se a casa mirant la tele, i deixar passar aquesta vida tan curta que tenim. Aprofitem-la doncs! I si es a la muntanya molt millor!

Varem triar la mateixa época de l'any, la tardor, que en aquestes contrades es mostra en plenitud pel boscam caducifoli dels vessants d'aquestes muntanyes, tan petites en alçada, pero a la vegada tan superbes en vistes (llàstima que vam tenir boira al cim) i que s'han de treballar per arribar als seus cims...

Aquell dia erem una bona colla, alguns ja cortits en això de la muntanya, d'altres menys, i fins i tot algú primerenc en aquestes sortides muntanyenques. Per aquesta heterogeneitat de persones, per haver sortit un pel tard i per la llargada del cami, s'ens va fer tard, i vam tornar als cotxes envoltats de la foscor mes absoluta, només tres lots per set persones (ja sabeu, una lot sempre va bé nens/es), pero s'ho va valdre, a més a més la temperatura fou molt agradable durant tot el dia, només cal dir que vam arribar als cotxes amb una samarreta, i ja era negra nit...

L'excursió es de traca i mocador, corriols entre el bosc, tarteres, pujades i baixades franques, obagues i zones assoleiades, ermites, rierols, vaques i gripaus, i una grimpada final per assaborir mes si cal el fet d'arribar al cim (perque al cim vam arribar TOTS, no vé d'uns metres!)

Hi van haver moltes relliscades i culs a terra, pero em vaig fixar en les cares cansades de tothom a l'acabar el periple, i sens dubte ho recordaran durant temps (per bé o per mal! jaja!) d'això es tracta, que aquell temps per la muntanya ens faci sentir vius, i que al tornar a casa, i pensar-ho amb perspectiva, sentim que les hores passades per la Garrotxa, trescant per les seves muntanyes, va ser un temps ben utilitzat i profitós...., i que vam arribar al cim, que collons!


























Reportatge fotogràfic
Ressenya de Senderisme i Teca

SaluT i Muntanya!!!

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

Tot un esdeveniment la sortideta Bassegodil... deu ni do! Finalment, va passar el que ja preveia... es va fer de nit i baixant una muntanya en plan "aleeebuuuuleeeeee!!!!!"... Nois, no pot serrrrrrrrr. Altre vegada a matinar molt més encara si cal! El pic i la companyia meravellosa i l'excursió, maca, maca... però altres vegades, amb temps i més seguretat de cap a on tirar. MORE GPS POWER AND MORE TIME. Thank you!!! :)