A Catalunya tenim varis racons on endinsar-nos en la catifa de fulles, tot esperant que la muntanya ens embriagui...
A primers de mes, un grupet dels Trempapics va anar a un d'aquests racons, l'Alta Garrotxa, concretament pels voltants del Bassegoda quatre trempapics gaudiren d'un recorregut brillant, on no faltà cap dels ingredients essencials per entendre i sentir la tardor a la muntanya.
Ens fer un gran dia malgrat les previsions i que les temperatures havien baixat ostensiblement i semblava que entràvem en una tardor normal en quant baixada tèrmica, temperatures de castanyes, panallets i boniatos, però com tots sabeu estem vivint un novembre llastimosament calurós, propi de canvi climàtic apocalíptic, veurem que acaba passant...
No férem cim per manca de temps, no era ni de bon tros el més important de la sortida...
Benvingut Raúl!!!
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
4 comentaris:
Un encert la viola de gamba de la Danza del Viento per a embolcallar les teves paraules. És preciosa.
Com ho devia ser l'excursió. Ah, i el cim no es mourà de lloc, ja us espera pacientment, Trempapics!
Va fer un dia perfectament tardorenc. I l'excursió va anar d'allò més bé. No es podia demanar res més :)
En aquesta epòca sovint el cim és el menys important. Gaudir dels boscos, dels colors i sons de les fulles i dels xiulets del vent és suficient per omplir el cor de joia i fer-nos feliços.
titus, ja veig que no us avorriu..., m'agrada veure-us tant bé.
Publica un comentari a l'entrada