-La veritat és que no estic gens cansada....
Merda! Si ho estava fins i tot jo! He creat un monstre...
L'excursió, sortint de Grèixer, pujant sense pietat per la Canal de la Serp, ganyipant alguna cosa mentre un ramat d'isards pastava tranquil·lament a la vora, fins arribar al collet del Raset, i d'allà amb cada vegada més clapes de neu, a les Penyes Altes (2276 m.), tot superant una petita grimpada que ens va deixar un bon sabor de boca a l'arribar al cim.
Unes vistes excelses de les muntanyes del Cadí (Pedraforca, Comabona...), la vall ceretana als nostres peus amb totes les muntanyes de la Cerdanya nevades, i uns quants voltors i trencalossos volant per sota nostre, una altre manera de veurel's!
Desgrimpem, collet del Raset i amb una percepció de la realitat eixamplada i una llum tardorenca excepcional, carenem fins arribar a una petita però forta pujada que ens deixà al segon cim del dia, el Moixeró (2082 m.)
Només quedava la baixada, que primer és feu una mica perdedora i feixuga per un camí desfet i inclinat, després entomarem un corriolet dins el bosc ben férestec i màgic per finalment, i amb les últimes llums del dia, caminar per un sender ben ample i preciós, on agafarem un parell de tronquets ben bufons que faran de caga tió aquest nadal.
Camí tot encatifat per les fulles ocres de la tardor, excepcionalment agradable, intensament tardorenc...
Abans de tornar a la costa, vam fer una parada tècnica a Bagà, on menjarem unes patates braves boníssimes (AleluYA!!!!!!!) i també aprofitarem per comprar algun producte de la terra (secallona, mmm! que bona!)Per últim donar la benvinguda al Xavi, en la seva 1ª excursió amb nosaltres (últimament no parem amb noves incorporacions, ens estem fent grans! :D )
En definitiva, una jornada d'aquelles que desitjaries que no s'acabés mai.
Super ressenya de la web amiga Senderisme i Teca
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
4 comentaris:
Jajajajaja!! Vaaal, ho reconec, cansada no, però el turmell i el canell dret es van ressentir de les dures pujades i "flipants" baixades. Sort que tampoc i havia massa neu i sort dels pals!!! Realment va ser una excursió ben maca i amb bona companyia. Muacks per tots!!!
Magnífica i estimada, la Serra de Moixeró, i més en aquesta època en que els boscos dels seus peus esclaten de color. Veure la vall del Llobregat i la del Segre corrent perpendiculars és també un luxe com pocs. Felicitats!
Ei, Trempapics Aka, a les Penyes Altes no hi vas veure a terra una ombra? El Xiruquero jove, més jove que tu ara, es va quedar bocabadat amb tot el que tu has vist. I va baixar quan era l'hora, però la seva ombra -igualment badoca, és clar- no el va voler seguir.
Doncs Xiruquero, no vaig veure ombra, per el que vaig veure va ser una camisa a cuadres marrons ben penjada d'un abre a pocs metres del cim de les Penyes Altes...una señal de la teva ombra badoca? ;)
Publica un comentari a l'entrada