Penyes Altes i Moixeró

A mitjans del tardorenc mes de Novembre vàrem fer una excursionota d'allò més canyera, una volta per la Serra del Moixeró, assolint el pic del mateix nom i les Penyes Altes, aquesta vegada érem 6 trempapics humans i una trempapic canina, que és va comportar i va gaudir com una campiona, igual que la fèmina trempapic del grup, que malgrat no estar gaire acostumada a tanta muntanya és va cascar els 1500 metres de desnivell, gaudint, renegant i finalment al preguntar-li si estava cansada em va deixar anar:

-La veritat és que no estic gens cansada....

Merda! Si ho estava fins i tot jo! He creat un monstre...

L'excursió, sortint de Grèixer, pujant sense pietat per la Canal de la Serp, ganyipant alguna cosa mentre un ramat d'isards pastava tranquil·lament a la vora, fins arribar al collet del Raset, i d'allà amb cada vegada més clapes de neu, a les Penyes Altes (2276 m.), tot superant una petita grimpada que ens va deixar un bon sabor de boca a l'arribar al cim.
Unes vistes excelses de les muntanyes del Cadí (Pedraforca, Comabona...), la vall ceretana als nostres peus amb totes les muntanyes de la Cerdanya nevades, i uns quants voltors i trencalossos volant per sota nostre, una altre manera de veurel's!

Desgrimpem, collet del Raset i amb una percepció de la realitat eixamplada i una llum tardorenca excepcional, carenem fins arribar a una petita però forta pujada que ens deixà al segon cim del dia, el Moixeró (2082 m.)

Només quedava la baixada, que primer és feu una mica perdedora i feixuga per un camí desfet i inclinat, després entomarem un corriolet dins el bosc ben férestec i màgic per finalment, i amb les últimes llums del dia, caminar per un sender ben ample i preciós, on agafarem un parell de tronquets ben bufons que faran de caga tió aquest nadal.
Camí tot encatifat per les fulles ocres de la tardor, excepcionalment agradable, intensament tardorenc...

Abans de tornar a la costa, vam fer una parada tècnica a Bagà, on menjarem unes patates braves boníssimes (AleluYA!!!!!!!) i també aprofitarem per comprar algun producte de la terra (secallona, mmm! que bona!)

Per últim donar la benvinguda al Xavi, en la seva 1ª excursió amb nosaltres (últimament no parem amb noves incorporacions, ens estem fent grans! :D )

En definitiva, una jornada d'aquelles que desitjaries que no s'acabés mai.

Super ressenya de la web amiga Senderisme i Teca

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!