“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

09 de novembre 2011

La muntanya que ens va parir!!!

I això que començem a trescar desde la població de Vilaplana, enfilant-nos a la Serra de la Mussara pel Camí de les Tosques.


Un cop a dalt, flipem amb la gentada, que passa? Hostia tú! Que foten el Rally Costa Daurada i passa pel bell mig del nostre camí! Bé, ens quedem uns moments a veure si passen els vòlids, i efectivament, començen a passar ràpids com el vent, quin control tenen aquests pilots!
Llàsima que l'espectacle sigui tan penós a altres nivells, entre ells la mateixa gent, brutícia, inmundícia deixada als vorals, uff....

video

I això que continuem el nostre camí i ens enfonsem a l'Avenc de la Febró, i ens teletransportem a un altre món, ni rastre d'humanitat i de sorolls estranys, pur misteri, comença a ploure a l'exterior i nosaltres ens sentim troglodites a la cova mentres dinem quelcom i expliquem històries, em fet refugi a les profunditats de la terra.


I això que sortim de l'avenc reptant entre cabitats fosques i estretes, ens sentim estranyament bé i emocionats, el poder de les profunditats ens atrapa i sortim a l'exterior mullats i bruts enmig de la pluja, com si fos un part, la muntanya que ens va parir!!!


Els primers moments a l'exterior són d'incertesa, uns fan salts al tot o res, d'altres creuen escales sobre l'abisme..., tot es una bogería maravellosa.















Ja em sortit del més profund del bosc, ara entrem quasi sense adonar-nos a les tenebres fantasmagòriques d'un poble abandonat (La Mussara), lloc de llegendes i desaparicions inexplicables, nosaltres només i vam trobar les restes d'una humanitat perduda, i un cim (Punta de les Airasses 1017 m.) de vistes amagades...












Només quedava baixar pel Camí de les Campanilles, muntanya avall per retrobar Vilaplana, això si, just abans d'arribar a la plana el cel s'obrí i la contrada ens recompensà amb les seves vistes.


Mes tard, a Torredembarra, bones viandes i bon beure, per rematar la feina, si senyor!

Quin dia més bonic!!!

Reportatge Fotogràfic
Ressenya seguida

SaluT i Muntanya!!!

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

Una excursió ben rexula, si senyor! Va estar GENIAL i fins i tot el temps, aquesta vegada, em va encantar que fos així, tenebrós, jejeje... li donava encara més màgia a tot plegat :) El dinar... fenomenal, en millor moment i lloc impossible!