Setmana Trempapics (III)

A l'endemà d' haver passat un vivac sota els estels amb despertador de la Benemèrita inclòs, vam retornar a la civilització, agafarem els vehicles i ens dirigirem al nou camp base, Biescas, on un dels companys tenia la casa dels avis, un pis, quatre parets, finestres, nevera, aigua calenta, dutxa...hohohoiiiiii!!!!!
I també cervesa fresca al bar O Gruta!!! I plats combinats ben parits i...., buff..., massa bona vida que encara que necesària, ens va estabornir una mica el ritme ferèstec que portàvem...

Tan se val, al dia següent tocava anar cap a Panticosa, i així ho vam fer, el nostre objectiu eren Los Infiernos, muntanyes escarpades de més de tres mil metres envoltades d'un paisatge de somni, llàstima de la marabunta de gent, normal per l'època de l'any en que ens trobàvem, però en definitiva una mica molestós tot plegat, i perillós ja que un pedregot mogut per algú feu brincar a de secà com si a la guerra estiguéssim....
Lo dit, per multituds me'n vaig a a les Rambles tú...

I siguerem en terreny infernal.....

2 Diables

Que es van menjar l'infern al trot

2 Dimoniets
Que es van quedar a les portes, on el porter els digué que aquell dia, no era el dia...

I 1 Querubí, mestre de la calma, la paciència i el bon fer a muntanya, com a mostra de temps ben aprofitat aquí tenim el primer mural fet meticulosament amb pedretes, el nostre nom estampat al terra de la muntanya, per a qui ho vulgui veure, per qui es pregunti qui cony són els trempapics, som nosaltres, en aquell espectacular paratge un dia estigueren cinc trempapics, gaudint, patint, sentint.... VIVINT!!!!!


Moltes coses em deixo en el tinter per explicar la setmaneta d'aquest any, però crec que els participants sempre la tindrem al cor, i això es el més important, fins la pròxima companys!




SaluT i Muntanya!!!