Total, que amb el Lluís vam decidir anar a fer de músics a Montserrat. L'escenari escollit: el torrent de Santa Caterina.
Aproximació facilota pel cami vell del Monestir, sortint de Collbató, i fins una mica abans d'arribar a la cruilla que ens porta a St. Joan. El torrent era evident, l'entrada no tant, doncs les pluges de la setmana anterior havien camuflat l'entrada, que va acabar fullada pels dos integrants del duet musical.
I es entrar al torrent i, automaticament ens transformem. Ens invaeix la sensació d'entrar en un món salvatge, inexplorat. De fet, aquell 12 de setembre vam ser els únics priveligats de gaudir del torrent, que xino xano ens va acabar consumint 4 hores, però quines 4 hores més ben gastades.
Ben aviat vam trobar els primers trams equipats, amb cordes velles que ens permeten evolucionar, avall, aquí sempre avall.
Anem seguint el temple espectacularment moldejat pel pas de l'aigua i els anys, amb sorpreses constants, d'un tamany màxim de 25 metres, tota una explosió de sensacions que molts cops em recorden quan era petit, on lo més senzill es podia convertir en l'aventura més apacionant mai imaginada.
A sobre, la jornada ens va servir per graduar-nos en l'ús d'un nus senzill i molt interessant, el machard, que a sobre ens va permetre gaudir dels fruits de la natura, unes mores al mig d'un salt d'uns 15 metres, que el Lluís i jo vam compartir com a bons germans, no de sang, però si de muntanya.
La visió de l'esglesia de la Salut ens anunciava el final del nostre tobogan particular, apareixent a l'area diumengera que, com a bon diumenge que era, estava atapeida d'essers que a nosaltres ens semblamen estranys, suposo que igual d'estranys que els deviem semblar nosaltres, amb els nostres instruments musicals encara posats. Sentiré això el dia que vegi un extraterrestre? no ho se, prometo explicar-ho.
1 comentari:
Màgics instruments!!! Dono fe.
Això si, la música no surt sola, cada cop toquem millor :)
Publica un comentari a l'entrada