una espina menys

Dijous 27/08/09, porto tres dies rodejat de civilització i encara em sento estrany. Els sorolls incomptables, l'olor a aigua amb clor que fa la dutxa, el camp de visió reduit, l'inexistencia d'estrelles per la nit...l'home com a únic animal. A sobre, el divendres s'acabaven les meves vacances oficials (el dilluns 31, a currar). Hi havia de posar remei.

Divendres 28/08/09, em llevo a les 5:30 per sortir de BCN a les 6:30. Inconscientment acabo arribant a l'embassada de Sallente la porta d'entrada a un dels meus regnes. Son les 9:15 i sols hi ha 16º, mmmm, quina fresqueta.

Aquest cop sóc lleuger com les plomes, motxilla petita i bambes... L'objectiu escollit es el Pic de Peguera (2.983m), un d'aquells pics que em va robar el cor el primer dia que el vaig veure i que mai havia assolit.

El ritme de pujada es bo, i en 35 minuts em planto a estany Gento. Per evitar la ruta freqüentada pels usuaris del telefèric decideixo anar cap al refugi Colomina "a barraca", perfecte.

Un cop arribat al pas de l'os deixo la ruta de la carros de foc i passo a tenir el privilegi de ser l'únic humà present a la zona. Arribo al coll del Peguera, i amunt que fa pujada. Tot i haver llegit una ressenya no escolleixo el camí més senzill i em toca fer tota la cresta, que tot i ser aèrea, no presenta grans complicacions.

En total 2h 20' i una espina menys, doncs per fi he fet el Peguera.

Les vistes són espectaculars, veig perfectament el Monestero, on l'any passat vam pujar-hi fent la carros de foc, quins records.

M'estiro en un dels blocs (al aixecar-se fa una mica de iu-iu, estan força exposats) i gaudeixo de la tranquilitat, recordant, sentint..

. plaer indescriptible.

Un plis plas i ja torno a ser al coll del Peguera. Com que he anat força ràpid decideixo pujar al pic de Mar (2.840m), està allà al costat i tinc costum de pujar als puestos, jejeje.

També tinc a tocar el Pic dels Vidals (2.902m) amb el que per la cresta i cap amunt. No hi ha camí, però l'atac es evident. Aquest pic m'obre la vista cap al Pic Subenuix (una altre espineta, que segur que algun dia em treuré).

Estic pleòric, les forces no m'abandonen i, com que sembla que el rellotge no avanci, me'n vaig cap al pic de Tort (2.886m).

Decideixo baixar per la cresta occidental i intentar trobar un corriol que m'ha de dur a la porta d'entrada de l'estany tort.

Son les 15:45 i ja sóc al cotxe. El cel s'està complicant i baixant cap a la Pobla de Segur se'm confirmen les meves prediccions personals: la carretera està mullada.

Com es costum, arribo a la Pobla i paro a fer un bocadillo de truita, una cerveseta i un tallat.

Gran dia de muntanya amb poker de pics, gran despedida de les vacances oficials.... ara sols falta despedir les vacances reals el diumenge 30/08/09.

No es d'estranyar que foti aquesta cara, jejeje