
Ens vam quedar prendats d'una serra que dóna molt més de si del que a priori sembla, ja ho sabien prou els mestres bandolers i guerrillers de segles enrere..., nosaltres també ens vam emboscar, i ens vam endur al sarró uns quants pics de modesta alçada i bella factura, ja ho diuen que al pot petit hi ha la bona confitura!
Que les esgarrinxades a les cames i la bona companyia siguin testimonis d'aquell dia tan fantàstic on la muntanya i el mar van cohabitar harmoniosament.
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
2 comentaris:
Em vas descobrir l'entorn de casa teva, simplement sorprenent. Estic segur que no es l'última vegada que hi treiem el nas...
El "final feliz" (no malpenseu, que va consistir en dinaret a la vora del mar i bañito posterior) també va ser genial.
Jajajajaja!! Dóno fe de les esgarrinxades (perquè les he vist, no patit, jeje)i del bon dinaret, mar i companyia (això sí que ho vaig viure en persona! :D )
Publica un comentari a l'entrada