“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

27 de juliol 2009

Muntanya de llibertat

A vegades hem pregunto per aquesta dèria de fer muntanya, les raons que hem porten a caminar quilòmetres per senders, pedregars i tarteres, grimpar parets, pujar canals de neu, creuar rius i fangars, passar fred, calor, gana i set...

Moltes raons hem venen al cap, paisatge, esforç, amistat, límits..., tot és basa en les sensacions i això és el que mes m'agrada, aquesta capacitat que té la muntanya d'induir-te sensacions, i sens dubte la millor sensació és la de llibertat absoluta, i això amics , en aquest dia a dia tan planificat i controlat, no té preu. És un oasi on agafar-se a la llibertat personal.

Hem preguntareu com va acabar la meva aventura per la vall de Mulleres, i jo us diré que va acabar de la millor manera possible, hem vaig sentir lliure des de la planificació fins a la darrere passa, vaig ser responsable dels meus actes sense demanar comptes o permís a ningú, vaig sentir-me amo de mi mateix, em vaig sentir orgullós de cada una de les decisions que vaig prendre, des de les mes simples a les que potser m'hi jugava quelcom més...

De camí al cim vaig trobar la meva raó, els meus límits, la meva passió, hi ho vaig trobar perquè hi era.

Els meus ulls van veure estanys de gel, pales de neu infinites, rimaies profundes, roca amable i parets inexpugnables.
Van veure un isard majestuós clavant les peülles a la neu mentres corria muntanya avall i una aranya pujant la roca vertical (que som de limitats els humans...)
Van veure un cim a pocs metres, inexpugnable, on la meva raó hi va guanyar, malgrat el cant de sirena intens que retrunyia per les parets.
Van veure l'infern d'una caiguda imparable, i el cel de saber-se salvat.

Vaig sentir el ferro perforant la pell.

Vaig aprendre com feia temps que no ho feia.

Vaig ser lliure.
Reportatge Fotogràfic

Part 1 i Part 2

SaluT i Muntanya!

3 comentaris:

de secà ha dit...

nen, com sempre expresses com ningú el que sentim molts. Ja veig que va ser una gran experiència muntanyenca que va tenir tots els ingredients necessaris per fer-te feliç. Ara toca esperar la propera, que crec que també et farà aparèixer una rialla al rostre....

Anònim ha dit...

M´has emocionat i m´has fet plorar Aka...

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bo és aprendre, treure'n lliçons. I bo és recordar allò après.
Excel·lent colofó per a una gran excursió.