Entre llimacs, marmotes i benemeritos...

L'aventura comença un dimarts, un munt de quilòmetres, la benemèrita que em recorda molt amablament la meva empanada al no portar la ITV passada, i arribada al Hospitau de Viella, on deixo el cotxe cansat de conduir i amb ganes de caminar.
Desde el parking mateix es veu amb claredat meridiana el recorregut, es veu la vall que haig de recorrer, es veu el Refugi on dormiré avui encaramat en unes pedres, es veu la muntanya....impressionant.

Vaig una mica nerviós, són les 18:00, les ressenyes indican que són prop de 2h i mitja fins al refugi, no coneixo el camí i no vull que la nit se'm tiri al damunt, començo a caminar cap al meu destí.

Creuo un riu i entro al bosc tancat dels llimacs gegants, vaig amb compte de no trepitjar-los, encara que no és una empresa fàcil, estan per arreu.
Deixo el bosc seguint el caminet fitat, entro en una zona de tarteres fins arribar a un pla on el riu fà meandres, escolto i passo les potents cascades del desgel, el plugim persistent que m'acompanyava s'evapora i surt el sol rogenc del vespre, penso que la muntanya em dona la benvinguda, passo un pas agosarat per deixar enrere l'última espectacular cascada i grimpo una miqueta per entrar al gran pla de les marmotes rogenques que m'observen sempre atentes als meus moviments, jo les observo també a elles.
Ara no es veu el refugi, una paret impessionant em tapa les vistes, el caminet s'enfila fent zigazagues abruptes, sé que al capdamunt hi trobaré casa meva, hi faig cap...















PD: Els benemeritos no es van deixar fer foto...

SaluT i Muntanya!