LA MARXA CASTELLS DE LA SEGARRA EN SOLITARI

Dilluns dia 6 d'abril del 2009 vaig tenir el plaer de realitzar el recorregut de la Marxa Castells de la Segarra, en solitari i en sentit contrari a l'habitual.

A les 8:30 vaig sortir de Cervera, on vaig deixar el cotxe, i per davant m'esperaven 51 km de terra de secà per la comarca de la Segarra. Durant les 10 hores que vaig necessitar per cobrir aquesta distància (sumant-li uns 2 km degut a confusions, marxes enrere buscant la traça, "antidreceres"...) vaig viure moments ben macos: vaig ensopegar amb un llangardaix ocel·lat (el llangardaix més gran d'Europa!); vaig admirar de ben a prop un guilla despistada; vaig sentir innumerables cants d'ocell (Jordi... que cony eren uns griny-grins i mreeé-mriif...?; vaig conèixer la bruixa de Hansel i Grétel que, en comptes de dolços, em volia embolicar am una poma, uns caramels i... un full cristià amb cites de la Bíblia! De fet, aquest últim personatge era en realitat una dona que, a l'Aranyó (bressol de l'escriptor Manuel de Pedrolo) em va ajudar a resseguir pel bon camí... però el físic i terrenal; sobre l'intangible i celestial ja es pot donar amb una pedra a les dents doncs llegir l'octavilla-soluciona-tots-els-problemes-de-la-vida només em va ajudar a entretenir-me durant 10 minuts de caminada, i a riure'm una estona del pensament sotmès i ineficaç d'alguns catòlics.



Durant el dia em vaig trobar un reguitzell de fortificacions i pobles d'origen mitgeval molt interessant a nivell arquitectònic i històric: el castell de Montcortès de Segarra, el Castell de les Sitges, Castellmeià, Malgrat... on l'element patrimonial predominant és el castell.

Vull destacar, en el sentit més senderista, el gran ajut que em van oferir els cementiris per on passava. M'explicaré: degut a que no podia fer servir els "Traks" per GPS de la Marxa (organitzada pels Centres Excursionistes de la Segarra i Guissonenc), el camí el vaig seguir gràcies a un simple mapa de la traça baixat de la mateixa pàgina, i un plànol 1 : 50 000 de la comarca. a vegades perdia la ruta ja que la precisió conjunta dels 2 mapes era defectuosa, i tampoc havia un tipus de marca que indiqués el recorregut. Per verifica que caminava en la direcció correcta, moltes vegades havia de recórrer a alguna fita de referència que es pogués traslladar fàcilment del mapa al terreny. I així és com vaig descobrir la utilitat dels vistosos xiprers dels cementiris, i la seva posició estratègica a les sortides de gairebé tots els nuclis poblats. Hosanna xiprers, gràcies per la vostra inestimable ajuda!

Doncs bé, com veieu, no hi ha fotografies autèntiques; això és per què us animeu a fer aquesta marxa tan bonica, ja sigui dins de la Copa o autònomament.

PD: el motiu de la manca de fotos... és mentida... no hi ha fotos perquè les estúpides piles recarregables de la meva càmera digital em vàren deixar un altre cop tirat.

En PotaVerda