La setmana havia estat calurosa i això volia dir: adeu a la neu. De fet el Molina ja ho anticipava, amb els problemes a Vielha i l'alerta INUNCAT.
Només arribar i baixar del cotxe ja observo que la neu a reculat molt. Tot i això agafo tot l'equip i amunt que fa pujada. Són les 9:00h i ja fa caloreta.
La primera sorpresa me la trobo en els túnels que porten a Estany Gento. Els dos primers túnels estaven sota la neu i vaig tenir que buscar alternatives per intentar arribar a Estany Gento. El tercer túnel estava practicable, tot i que la sortida encara tenia força neu. La Duna no ho veia molt clar i yo menys, tot i el meu 1,69 d'alçada.
Superat el primer parany arribo a Estany Gento. Les barreres superades em fan pensar que no trobaré gairé gent. Efectivament, en tota la caminada no vaig trobar ningú.
Tot i ser matí, la neu ja está molt malament. Decideixo enfilar cap a la Collada de Font Sobirana (2.441m) i després ja veurem.
El camí va pujant poc a poc, puc observar com la primavera està esclatant; les floretes que em vaig trobant són precioses, sembla mentira que fins no fa pas massa estaven cobertes per tones de neu.
Em començo a trobar canals que creuen el camí i que encara conseven la neu. Son canals molt verticals i la neu no está estable, per sota está totalment buida,
doncs l'aigua que hi corre ha desfet la neu. Després d'un parell de sustos decideixo no travessar-les i baixar fins on la neu desapareix i, com no, tornar a pujar per recuperar el camí. Així supero un total de 4 canal, estic fet una caca.....
Per arribar al coll, i després de travessar una pala de neu força complicada (a sota hi havia molta pedra) decideixo pujar per un tros de prat que em quedava a l'esquerra. Un cop al coll,
desestimo fer el Pic Fosser (2.744m), massa neu i en males condicions.
L'objectiu escollit: Pic d'Espada (2.557m).
La pujada es bastant senzillota, però em permet fer el primer cim de "l'olla d'Estany Gento". Una mossegada rápida, una estoneta al sol, que ja pica força, i avall que fa baixada. Torno pel mateix camí i, com no, em toca pujar i baixar les canals....
La Duna però, està molt contenta, ens em trobat molts llacs y no s'ho pensa dues vegades.... cap a l'aigua s'ha dit. Jo només de pensar amb lo freda que déu estar l'aigua....ella ni s'inmuta. Sóc feliç veient com disfruta.
Trotecillo cap al cotxe i cap a Tàrrega que hi falta gent. Una vegada més ruta en solitari, que es sinónim de "cap a casa sense birra". Nens, ja ho veieu, ni braves, ni birra, ni res....Arribo a casa just per veure perdre el Madrid i, per tant, el Barça campió de lliga. En resum, un dia rodó, no puc demanar més.
1 comentari:
No cal que digui res. Un dia complet i perfecte. I amb molt bona companyia. No la oblidis i mai et faltarà, n'estic segura. De nou, una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada