“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

23 d’abril 2009

De camí...

Si un dia surts a caminar de ca teva...

Et pots trobar que seguint un GR el pastor del poble se't ha avançat pel camí guiant el seu ramat cap a les millors pastures....
Surts en un revolt i et trobes una via férrea abandonada d'incert destí...
En un altre revolt et sorprens enmig d'una multitud de festa de setmana santa ballant sardanes...
Pobles de camp i d'altres de costa, urbanitzacions de grans finques, i d'altres que mai s'haurien d'arribar a construir...
Et trobes barrat per monstruoses autopistes i enlluernat per camps de silenci...
Et sorprens amb cabanes de pedra seca de temps antics, aiguamolls plens de vida, dunes valeroses i desafiadores del turisme massificat, platges infinites i aus de fines i llargues potetes...

I quan t'asseus per posar-te el calçat després de tornar vora el mar, amb l'escalfor del sol i la brisa acarona'n-te la cara, amb una persona molt especial al teu costat....

Et sents feliç, així de simple...


Reportatge Fotogràfic


SaluT i Muntanya!

4 comentaris:

lluís ha dit...

M´ha agradat aquesta forma de presentar les fotografies, et crea unes ganes de veure si és més o menys com te la imagines.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Cert. Quan conflueixen determinades coses apareix una certa felicitat, com si fos una conjunció d'astres.
La foto del ramat a la carrerada molt bona.
Salutacions.

Marietadelullviu ha dit...

Realment va ser un dia MERAVELLÓS :D

de secà ha dit...

nen, ets un privilegiat...