Quant tinc temps lliure i no coincideixo amb ningú, m'agrada sortir sol a la muntanya, gaudir-ne en solitud del medi és un plaer meravellós...
Feia molt de temps de la última incursió en solitari per terrenys pirinencs, aquesta vegada vaig anar a la meva pàtria xica, l' Alta Ribagorça on els meus objectius de la jornada m'esperaven , el Cerví de Durro (2656 m.) i el Pic de la Pala Gibrenell (2324 m.)....
Vaig aparcar el cotxe al pàrquing de les pistes d'esquí (quin atac a la natura!), em vaig empolainar adequadament i som-hi cap amunt que fa pujada!
E la 1ª part de l'excursió, pujant enmig de les pistes, em sentia estranyament fora de lloc, tothom baixant a tota pastilla amb esquis i snowboards, mentres jo pujava xino-xano, el contrast era evident...
Arribats al Port d'Erta... i deixant enrere el murmuri de les pistes la cosa va agafar el genuí ambient muntanyenc, jo i el silenci majestuós de les muntanyes, i res més, enrere quedava la civilització....
Una última pujada força maca em deixava just al cim del Cerví, un cim preciós que vist de lluny té aquesta forma típica de cim punxegut (d'aqui vindrà el nom?) per cert, amb unes vistes fantàstiques, just davant el massís de la Maladeta amb l'Aneto al bell mig, la mole del Turbón sobresortint solitària a l'esquerre, a la dreta les altives muntanyes de la Vall de Boí (Comaloforno, Besiberris...) i just darrere les valls nevades en direcció a la Vall Fosca...
Després d'uns moments d'éxtasis i reflexió personal gronxat per l'agradable ventet i els intensos rajos de sol, em vaig encaminar, carena avall (per cert, maquíssima) buscant el 2ª objectiu del dia,un turunet amb unes vistes excepcionals però ja massa aprop dels remuntadors de les pistes, almenys em va sorprendre escoltar un tema de Marea just al cim, i amb el meu estat d'alegría generalitzada em va saber a gloria aquell sacrilegi... :-)
Una excursió preciosa, potser massa aprop de zona "habitada" però que em va carregar piles a tope, ho necessitava!!!
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!!!
3 comentaris:
És un cim que tinc pendent i es veu ben bonic. Llàstima de l'estació d'esquí com comentes, però així encara deus apreciar més el contrast i la sensació de sentir-te com un "estrany".
Com sempre, és tota una alegria que tot el que sigui contacte amb la muntanya et faci tan feliç tot i que sigui a prop de civilització! :)
nen, no pares; i quina bona pinta que fa tot plegat....
Publica un comentari a l'entrada