Matinal molt agradable de fer pel massís germà de Montserrat, Sant Llorenç del Munt.Un camí cómode entre boscos d'alzines sureres (i altres), arbusts, flors i conglomerats tot admirant les vistes a la veïna Montserrat.
El temps, tot i amenaçador és va aguantar durant tot el matí, deixant-nos disfrutar d'una agradable temperatura per caminar.
Com és normal per la proximitat de l'àrea metropolitana de BCN i per la senzillesa de l'excursió, un degoteig de persones durant el camí, i una marabunta al cim més característic d'aquesta serra, La Mola (1102 m.)
És una d'aquelles zones que em sonen haver-les trepitjat amb el cole durant la infantesa, però que no en guardo gaire record..., segurament llavors pensava en altres coses...
De tornada alguna "moneria" entre els conglomerats, i la presència del Montcau (1056 m.), un cim que només veure'l donen ganes de pujar-hi, ja hi farem via un altre dia.
Aquesta vegada erem tres, jo (el mono), el barretinaire (resacós) i la bitxet, que feia moooolt de temps que no sortia a la muntanya (per una sèrie de problemes fora de la seva voluntat) i que és va comportar magníficament tot i la seva llarga aturada, felicitats!
Ressenya
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
5 comentaris:
Les meves felicitacions també per "la bitxet".
Saps? conec un grup que el dia 31 de desembre, a la nit, celebra l'entrada d'any dalt del Montcau.
Jeje, gràcies :) Una excursió molt senzilla i agradable. Vaig gaudir molt :D per el que és la natura i per la bona companyia!! Muack!! Una idea molt curiosa passar el cap d'any dalt d'una muntanya...
AI, JA M'AGRADARIA PODER ANAR A CÓRER MUNTANYES I OBLIDAR...
Seriosament, enhorabona per mantenir l'esperit de contacte amb la natura...petonets!
nens, no pareu, i aquest cop amb "bitxo" nou. Me n'alegro que ja puguis tornar a sortir a pasturar per la muntanya, entenc que ja estàs més bé.
Perill perill, que comences a endur-te la bitxeta, hahaha. Aviat només us podrem trobar a una ermita, en plan meditabund, hehehe.
Publica un comentari a l'entrada