“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

13 de juny 2008

La Mola

Matinal molt agradable de fer pel massís germà de Montserrat, Sant Llorenç del Munt.
Un camí cómode entre boscos d'alzines sureres (i altres), arbusts, flors i conglomerats tot admirant les vistes a la veïna Montserrat.
El temps, tot i amenaçador és va aguantar durant tot el matí, deixant-nos disfrutar d'una agradable temperatura per caminar.
Com és normal per la proximitat de l'àrea metropolitana de BCN i per la senzillesa de l'excursió, un degoteig de persones durant el camí, i una marabunta al cim més característic d'aquesta serra, La Mola (1102 m.)

És una d'aquelles zones que em sonen haver-les trepitjat amb el cole durant la infantesa, però que no en guardo gaire record..., segurament llavors pensava en altres coses...

De tornada alguna "moneria" entre els conglomerats, i la presència del Montcau (1056 m.), un cim que només veure'l donen ganes de pujar-hi, ja hi farem via un altre dia.

Aquesta vegada erem tres, jo (el mono), el barretinaire (resacós) i la bitxet, que feia moooolt de temps que no sortia a la muntanya (per una sèrie de problemes fora de la seva voluntat) i que és va comportar magníficament tot i la seva llarga aturada, felicitats!

Ressenya
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Les meves felicitacions també per "la bitxet".
Saps? conec un grup que el dia 31 de desembre, a la nit, celebra l'entrada d'any dalt del Montcau.

Anònim ha dit...

Jeje, gràcies :) Una excursió molt senzilla i agradable. Vaig gaudir molt :D per el que és la natura i per la bona companyia!! Muack!! Una idea molt curiosa passar el cap d'any dalt d'una muntanya...

Anònim ha dit...

AI, JA M'AGRADARIA PODER ANAR A CÓRER MUNTANYES I OBLIDAR...
Seriosament, enhorabona per mantenir l'esperit de contacte amb la natura...petonets!

Anònim ha dit...

nens, no pareu, i aquest cop amb "bitxo" nou. Me n'alegro que ja puguis tornar a sortir a pasturar per la muntanya, entenc que ja estàs més bé.

Anònim ha dit...

Perill perill, que comences a endur-te la bitxeta, hahaha. Aviat només us podrem trobar a una ermita, en plan meditabund, hehehe.