Cap de la Faiada

El dia s'aixeca de nou mig-rúfol, arribem al lloc de sortida (Parking del camí de l'Aigua, Ctra N-260 (Pont de Suert-Pobla de Segur, Km 345) encara amb una mica de txirimiri, que gradualment donarà pas a un sol ben esplèndid que ens acompanyarà tota la jornada.

Comencem salvant el riu mitjançant un pont, ens internem a un tram de bosc ben espès fins entomar  el camí que puja fort fent zigazagues, un camí ben ample i obert que a mida que anem guanyant alçada ens permet unes vistes molt maques de la zona, amb el Monestir de Lavaix com a gran protagonista.

Anem passant per plafons informatius de fauna i flora característiques de la zona (estem recorrent un tram senyalitzat com a Ruta de la Fauna de Montiberri) i aviat ens internem en un corriol empedrat ben molsós que ens porta al poble deshabitat de Montiberri, com molts altres de la zona, un indret decadent, però bell...

Sortim del poble enrunat i en breu arribem a una cruïlla, nosaltres agafem el camí que puja fort i directe, ens internem a les entranyes de la Faiada de Malpàs, un d'aquells indrets màgics que tenim repartits per les nostres muntanyes, si follets i fades existeixen, aquí segur resideixen amagats entre els faigs, molses, bolets i demés botànica d'aquest bosc màgic...


Sortim de la selva i entrem en una zona més oberta on pins, esplanades herbades i matolls agafen el relleu, seguint el voleiar dels voltors arribem al Cap de la Faiada (1699 m.) un espectacular mirador, cap al sud el pantà d'Escales i cap al nord les grans muntanyes i valls del Pirineu axial, un espectacle.
Llàstima de les antenes que l'espatllen un pèl, coses del progrés...

Desprès de fer un mos entomem el camí de baixada seguint les nostres passes fins arribar de nou a la cruïlla, aquesta vegada per acabar la circular agafem el camí que ens porta a Casós, un mas peiral ben robust i ben conservat, no vam veure ningú, viure no hi viuen, però encara hi ha algú que s'encarrega, aquí la dolça decadència encara no ha arribat, esperem que continui així!!!

Davant de la casa peiral hi havia una esplanada que ens estava cridant, ens vam apalancar a la terra deixant que el sol ens escalfés la pell, sincerament, quin gustasso!!!

Una excursió plena d'encants, us la recomano fer-la a la tardor o a la primavera ;-)

Reportatge Fotogràfic
Track
Ressenya amb informació més detallada

SaluT i Muntanya!!!