Vam sortir de Senet, poblet just a la frontera amb Aragó, el poblet veí es el d'Aneto, just a l'altre vesant de la muntanya, pobles amb les mateixes costums, feina, tradicions i llengua però separats administrativament per una frontera invisible, això si que es posar fronteres fictícies i anòmales, però els nacionalistes excloents (o nazis, que ara està de moda anomenar-nos així) som nosaltres, clar.
Ens va costar un xic trobar el camí que sortia del poble, després de donar unes voltes vam ensopegar amb les senyals que marcaven el primer tram que havíem de seguir, la Ruta de la Fauna de Senet, un camí ben senyalitzat amb plafons explicatius de fauna i flora de la contrada.
Vam deixar el camí portat fins ara per agafar un altre que començava a pujar fort fins arribar a la Cabana d'Artigalonga, un antic refugi de pastors i pagesos (als prats es cultivaven patates, ordi, sèguel...) que fou restaurada fa poquet, avui desapareguts els camps de conreu només serveix de refugi als pastors i als excursionistes que ho necessitin.A partir de la Cabana era un camí força ample que zigzagegava enfilant-se cap al Coll de Gelada, cal dir que el pas del bestiar es feia evident, calia anar amb compte de no trepitjar les grans merdes que sovintejaven i que a vegades convertien en un fangar merdós i pestilent alguns trams...
Ja només quedava l'ascensió final (ja que estàvem a un coll, perquè no fer un cim?:-) ja sense camí i només amb l'instint i seguint les traces de bestiar i Isards vam assolir el Pic de les Pales del Port (2251 m.) vam fer la foto de rigor ràpid perquè començava a ventar fort i vam continuar cap amunt, guanyant alçada a marxes forçades i trobant les primeres restes de neu, que sempre fan il·lusió, fins arribar al Cap de Gelada (2447 m.) una atalaia amb unes vistes A-CO-LLO-NANTS!!! Per una banda la Vall de Barravés, amb la zona del Vallhiverna en primer terme i darrere tooota la zona del Massís de la Maladeta, i de l'altre la Vall de Boí amb les valls subsidiàries de Sant Nicolau, la Punta Alta, etc...magnífic!Volíem continuar el nostre caminar fins a al següent cim, el Tossal de les Roies de Cardet, però no vam veure clara la desgrimpada i ho vam deixar estar, malgrat tot l'indret es mereixia una estada llarga i vam dinar envoltats de cel, muntanyes i valls...
El vent començava a apretar de nou i vam començar a baixar, però sempre et trobes alguna sorpresa per la muntanya, aquesta vegada ens va sorprendre trobar un seguit de quadrats i rectangles anclats al terreny de diferent textura i colors, semblaven proves de gespa sintètica per veure com reaccionaven a la intempèrie, deu ni dó quin lloc per fer aquestes proves, una mica alts, però ja buscaven això suposem, això si, res a pelar amb la gespa natural...
La tornada es va fer plàcida mentre anava caient el sol a poc a poc i un altre dia s'acabava en aquest tros de món tan bonic... :-)
Reportatge Fotogràfic
Track
SaluT i Muntanya!!!
